Els marroquins són els més patriotes i religiosos del món

Patriotisme i religiositat defineixen la identitat dels marroquins. Una combinació que es manté quan emigren.

Porta del Carrer de Sant Sebastià de Mataró

Segons una enquesta global de WIN/Gallup International, el 94% dels marroquins enquestats estaven disposats a lluitar pel seu país en cas de guerra, la xifra més alta del món. En canvi, a Europa Occidental els percentatges són molt més baixos: a Espanya, segons la mateixa enquesta de WIN/Gallup, només el 21% de la població afirmava estar disposada a lluitar pel seu país.

D’altra banda, segons un estudi del Pew Research Center , el 93% dels ciutadans del Marroc es considera molt religiós, una xifra el posa en primera posició empatat amb Tailàndia, Armènia, Bangladesh i Georgia.

Un patriotisme que no s’apaga

Aquesta combinació única de patriotisme i religió marca profundament la manera com molts marroquins viuen la seva identitat, tant dins del seu país com a la diàspora.

Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. Al Marroc és fàcil veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.

Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. És fàcil observar-ho al Marroc on és habitual veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.

Una religió omnipresent

A més del patriotisme, la religió juga un paper clau en la identitat marroquina.
L’informe del Pew Research Center mostra que quasi tots els marroquins (el 93%) consideren que la religió és molt important a les seves vides. L’islam impregna totes les dimensions socials i culturals: no és només una fe, és una manera de viure. En canvi, a Espanya la religió només és important pel 20% dels ciutadans.

Aquest fet reforça la cohesió comunitària i actua com un lligam addicional que manté viva la identitat nacional, fins i tot en contextos d’emigració.

Una identitat que persisteix, també en les segones generacions

Quan mirem de comprendre per què molts immigrants marroquins mantenen una vinculació forta amb la seva cultura i religió, la resposta està en aquestes dades: el Marroc forma ciutadans profundament patriotes i religiosos, i això no canvia fàcilment per una mudança geogràfica. Ni tan sols les noves genaracions

Ni tan sols les noves generacions nascudes a Europa trenquen fàcilment aquest vincle: l’educació familiar, la transmissió de valors i la cohesió de la comunitat fan que molts joves de segona generació mantinguin un fort sentiment d’identitat nacional i religiosa.

Aquesta realitat, lluny de ser neutra, pot esdevenir un problema seriós per a la societat catalana, que basa la convivència en valors com la llibertat individual, la laïcitat, el respecte a les normes comunes i la integració progressiva de les diverses cultures. Quan una part important de la població manté lleialtats primàries cap a una nació i una religió estrangera, i no assumeix plenament els valors ni la identitat del país d’acollida, es poden generar tensions socials, comunitarisme, desconfiança i una fragmentació creixent de la societat.

Semblants

Un marroquí destrossa una església de Granada a cops de martell i l'alcalde es preocupa per la islamofòbia

Un marroquí destrossa una església de Granada a cops de martell i l’alcalde es preocupa per la islamofòbia

L’església de El Pozuelo (pedania d’Albuñol) ha quedat amb les imatges destruïdes i una part cremada. La van inaugurar el 1995 gràcies a les donacions dels veïns.

El gihadista de Vallfogona volia anar a fer la guerra a l’estranger

El 18 d’agost de 2025, agents de la Policia Nacional van detenir dues persones a

El 50% dels presos a Catalunya son estrangers

Només el 18 % de la població catalana és estrangera, però representen el 50 % dels interns

Enviat al Marroc un salafista d’Olot que defensava la xaria, el niqab i rebutjava la legalitat dels infidels

El deportat va presentar candidatura per ser imam a Besalú, però el van rebutjar per

MENAS marroquins amb pals i ganivets per agredir els joves de Piera

Una dotzena de joves escapa d’un centre d’acollida amb bats i ganivets per atacar adolescents

Gihadista i marroquí capturat a Guadalajara

La col·laboració entre la Guàrdia Civil i el Marroc permet l’arrest d’un presumpte gihadista retornat

Més Percepcions de

Demanen tres anys de presó al mossèn català Custodio Ballester per un article sobre l’islam radical

Una denúncia de musulmans vinculats a Colau han portat a Ballester davant del jutge. Ell defensa que només criticava les versions violentes de la religió

La meitat dels restaurants de la Universitat Autònoma de Barcelona només serveixen carn halal

A cinc dels onze restaurants del campus de la UAB només es serveixen pollastres degollats sense sedació i amb algú resant al costat.

Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS

La policia i la Diputació de Biscaia alerten que famílies del Marroc arriben en avió i deixen els fills a centres d’acollida. Ni tan sols son pobres.

Congresista presenta projecte de llei per prohibir la llei Sharia als Estats Units

La No Sharia Act vol assegurar que cap tribunal, agència pública ni institució legal dels EUA pugui aplicar o legitimar la sharia.

Halal per tothom als menjadors de les escoles de Barcelona

Les empreses de càtering escolar no tenen una doble logística i tota la seva carn és d’un proveïdor amb certificat religiós. El menú infidel ja és com una variant sanitària.

Una ciutat de Rússia castigarà els directors d’escola si les alumnes porten hijab

La mesura s’ha aprovat a Nefteyugansk (Sibèria Occidental). L’administració recorda que l’escola a Rússia és laica.

Fan un llibre per explicar que el control a les mesquites de Catalunya és “racisme institucional”

Segons el llibre “La radicalización del racismo”, la vigilància de mesquites i comunitats musulmanes per part dels Mossos d’Esquadra converteix pràctiques religioses quotidianes en sospitoses.

Els cinc moments horrorosos del dia quan la meitat dels teus veïns son musulmans

A Dearborn (Michigan) més de la meitat dels habitants son musulmans, inclòs l’alcalde. I té conseqüencies a l’espai públic.

Rússia anuncia la immigració sense família

El govern rus fa seu el lema “vine, treballa, guanya i veste’n”. El nou sistema es basa en temporalitat i control per acabar amb la degradació dels serveis públics i

Una Festa del Porc de la Bretanya francesa es farà en un lloc secret per amenaces

Es va suspendre la Festa del Poc de Treffendel per amenaces de l’esquerra. Els organitzadors han fet una nova convocatòria sense concretar el lloc.

Un jutge del Canadà ha d’aclarir que la imatge d’una dona musulmana sense vel no mostra cap intimitat

La dona sostenia que les imatges d’abans de ser musulmana han d’estar protegides per la llei perquè son “com sortir despullada”. De la fotografia fent-se un petó amb el seu

Un alcalde musulmà dels EUA diu a un ciutadà que se’n vagi de la ciutat per oposar-se a un homenatge a un partidari del terrorisme religiós

L’ajuntament de Dearborn (Michigan) posa el nom d’un partidari de Hamas i Hizbola a un carrer. L’alcalde va dir a un opositor que estar-hi en contra és racisme, islamofòbia i

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Per què vestien així?
-Museu de la Catalunya d’abans
-Per què vestien així?
Desplaça cap amunt