El govern alemany admet que la meitat dels violadors en grup son estrangers

Els no alemanys representen el 16,9% de la població, però el 50,9% dels sospitosos de violació en grup.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

Segons dades fetes públiques per NIUS arran d’una petició parlamentària del diputat de l’AfD Martin Hess, el 50,9% dels sospitosos de violació en grup a Alemanya l’any 2024 no tenien passaport alemany, malgrat representar només el 16,9% de la població. En total, es van investigar 1.011 persones per aquest delicte, de les quals 515 eren estrangeres. Això vol dir que un estranger té cinc vegades més probabilitats estadístiques de ser sospitós d’una violació en grup que un alemany.

Els sirians encapçalen el rànquing

El perfil dels sospitosos mostra un patró molt concret: el 22,5% dels estrangers investigats eren sirians, seguits per afganesos (10,1%), iraquians (9,1%), turcs (7%) i romanesos (7%). El percentatge de sirians ha crescut notablement respecte al 2023 (quan eren el 15,1%).

El 2023, el percentatge d’estrangers en aquest tipus de delictes era del 47,5%, cosa que indica una tendència a l’alça. També han augmentat lleugerament els casos: de 761 (2023) a 788 (2024).

Un debat incòmode que Alemanya ja no pot evitar

El diputat Martin Hess ha qualificat aquestes xifres de “molt preocupants” i ha denunciat que “cada cop més dones i nenes a Alemanya són objectiu de violència sexual brutal”. En declaracions a NIUS, ha reclamat “expulsions immediates dels delinqüents estrangers, fi de la immigració massiva il·legal i tolerància zero amb la violència”. El Codi Penal alemany no contempla la categoria legal de “violació en grup”, però les estadístiques policials agrupen tots els casos amb més d’un autor implicat.

Més Percepcions de

Veïns de Bochum (Alemanya) reben a les seves bústies pamflets amb amenaces religioses i cites de l’Alcorà

Els fulletons amb missatges amenaçadors generen inquietud i por entre els residents. La policia investiga l’origen tot i que no és delicte.

L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà

El document recomana evitar activitats com música o dansa durant el Ramadà per adaptar-se a les versions més radicals de l’islam. No preveu res davant presions familiars o comunitàries.

La comunitat islàmica de Mollet del Vallès enfrontada al PSC per la mesquita adverteix que s’acosten les eleccions

PSC, PP i Vox aproven la norma que restringeix els centres de culte en zones residencials; ERC la qualifica de “discriminatòria” i Junts i Podem s’abstenen.

La policia de Londres manté la “ment oberta” sobre el motiu d’un apunyalament amb Allah Akbar en una escola

Un noi de 13 anys ataca a ganivet mentre crida Allah Akbar. Dos alumnes de 12 i 13 anys en estat crític. La policia no en sap el motiu però té “la ment oberta”.

Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública

Una carta de l’escola als pares qualifica d’”assetjament racial” la negativa del menor a participar en una activitat vinculada al Ramadà. Quedarà apuntat al seu expedient.

La Generalitat dona 23.000 € per fomentar el català a un banc islàmic com a entitat sense ànim de lucre

El Departament de Política Lingüística beneficia l’entramat financer halal que inclou una SL immobiliària que acumula pisos i presenta el sistema financer occidental com a pecaminós.

El Regne Unit vol atraure musulmans a zones rurals perquè “el camp és massa blanc i de classe mitjana”

Els diners públics del pla es destinaran a “corregir” zones rurals que el govern considera massa angleses i en risc de ser “irrellevants en una societat multicultural”.

El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà

Tariq Ramadan vol privilegis religiosos per ajornar el judici per violació a França. Juristes alerten que acceptar-ho obriria un precedent.

Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA

L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós “fins a l’últim alè”.

França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús

Nenes de 6 anys amb vel i abaies negres, pregàries, dibuixos sense rostre i el turc com a llengua. Els estatuts invoquen “els valors laics francesos”.

Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”

Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a “viure l’experiència” i mostrar “solidaritat”.

Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc

El representant de la comunitat islàmica de Padova sol·licita retirar un porquet d’un aparador perquè fereix la sensibilitat religiosa.

El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans

El cap antiterrorista del Regne Unit explica que en una entrevista que ISIS continua decidit a atacar a Occident.

De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural

L’exgihadista Shahid Butt va passar per la presó al Iemen per terrorisme. Ara es presenta com el “candidat ideal” perquè la seva experiència vital contribuirà “a unir la comunitat” de Sparkhill ( Birmingham).

Apunyalat per ser cristià a Washington

Un individu va preguntar per la seva religió a un home a Parkland a primera hora del matí. En saber que era cristià, el va apunyalar a ell i al seu gos.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt