El dialecte de la clase obrera de Londres s’està morint per la immigració
El cockney és una manera de parlar l’anglès pròpia dels barris obrers londinencs. Avui s’apaga davant la pressió dels nous accents multiculturals.
Durant generacions, parlar cockney volia dir ser fill del poble. Era la veu de la classe obrera de Londres, nascuda als barris populars de l’Est, entre mercats, fàbriques, pubs i famílies humils que vivien porta a porta. L’accent cockney, amb els seus girs únics i el seu famós argot rimat, no només diferenciava la manera de parlar: era una bandera d’identitat, una pertinença, una memòria compartida.
Però avui, segons un informe citat per GB News, aquest dialecte genuí es troba en clar retrocés. La gentrificació i la immigració massiva han transformat completament els barris on el cockney va néixer. Els de sempre han estat desplaçats. Les veus de tota la vida s’han silenciat.
Londres oblida la seva essència obrera popular
Avui, l’East End ja no és aquell Londres obrer. Les noves onades de població han expulsat milers de famílies autòctones cap a l’extraradi o fins i tot a altres comtats, com Essex. I amb elles, s’hi ha esfumat el cockney. On abans sonava un “bo’le of water”, ara se sent un accent neutre, o una barreja d’influències globals.
Els experts de la plataforma lingüística Preply ho tenen clar: aquest canvi no és només fonètic, és cultural. Quan un dialecte desapareix, no només perdem una manera de parlar: perdem una manera de viure i d’entendre el món. El cockney era història oral, era comunitat, era resistència popular.
La mort del cockney és el preu de la diversitat
Els defensors del multiculturalisme sovint afirmen que la diversitat enriqueix. Però també pot diluir allò que era genuí i propi. Quan una ciutat esdevé un mosaic constantment canviant, les arrels es fan febles. I a Londres, aquest procés ha anat tan de pressa que la veu del poble obrer ha quedat ofegada en silenci.
Els lingüistes de Preply recorden que és normal que els accents evolucionin amb el pas del temps. Però el cas del cockney és diferent: ara els fills ja no entenen com parlaven els seus pares.
Com a mínim, encara es parla anglès a Londres
La desaparició del cockney no és un fet puntual, sinó part d’un fenomen més ampli. A Leicester, per exemple, s’ha detectat un barri on més del 40% dels adults no parlen anglès. En aquest cas, no només es dilueix un dialecte concret, sinó l’ús de l’anglès mateix com a llengua de convivència quotidiana.
Aquesta realitat evidencia una transformació accelerada dels entorns urbans, on la pressió de la migració poden fer retrocedir o fer desaparèixer formes lingüístiques que havien estat centrals en la vida comunitària.
Semblants
L’islam és refugi per a pederastes a les presons britàniques
Regne Unit no deporta un traficant de drogues perquè pugui educar el seu fill en l’islam
Formació sobre islamofòbia cancel·lada a Regne Unit perquè els formadors odien els jueus
Un empresari ric musulmà està convertint Trocadero en una mesquita
El carrer del Regne Unit més inclusiu és on l’anglès més ha desaparegut
Un directiu de la sanitat britànica emet una “fatwa” de mort contra un altre musulmà per blasfèmia
Més Percepcions de
Musulmans violen una nena francesa de 12 anys i li ordenen que es converteixi a l’islam”
Missatge islàmic a les dones que diuen “tenim drets”
L’esquerra de Suècia no vol barris sense immigrants
250 africans intenten assaltar la comissaria de Caldes de Montbui
Un institut de Manresa accepta el burkini per una sortida a un parc aquàtic
La nevera halal de Sharp que fusiona religió i electrodomèstic
L’islam a Albània desapareix, un cas únic a Europa
Lesbianes musulmanes, bandera palestina i un blanc penjat al cartell de l’Orgull Gay de Paris
Segrest d’un home a Moscú per criticar l’islam
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
