Els marroquins són els més patriotes i religiosos del món
Patriotisme i religiositat defineixen la identitat dels marroquins. Una combinació que es manté quan emigren.
Porta del Carrer de Sant Sebastià de Mataró
Segons una enquesta global de WIN/Gallup International, el 94% dels marroquins enquestats estaven disposats a lluitar pel seu país en cas de guerra, la xifra més alta del món. En canvi, a Europa Occidental els percentatges són molt més baixos: a Espanya, segons la mateixa enquesta de WIN/Gallup, només el 21% de la població afirmava estar disposada a lluitar pel seu país.
D’altra banda, segons un estudi del Pew Research Center , el 93% dels ciutadans del Marroc es considera molt religiós, una xifra el posa en primera posició empatat amb Tailàndia, Armènia, Bangladesh i Georgia.
Un patriotisme que no s’apaga
Aquesta combinació única de patriotisme i religió marca profundament la manera com molts marroquins viuen la seva identitat, tant dins del seu país com a la diàspora.
Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. Al Marroc és fàcil veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.
Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. És fàcil observar-ho al Marroc on és habitual veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.
Una religió omnipresent
A més del patriotisme, la religió juga un paper clau en la identitat marroquina.
L’informe del Pew Research Center mostra que quasi tots els marroquins (el 93%) consideren que la religió és molt important a les seves vides. L’islam impregna totes les dimensions socials i culturals: no és només una fe, és una manera de viure. En canvi, a Espanya la religió només és important pel 20% dels ciutadans.
Aquest fet reforça la cohesió comunitària i actua com un lligam addicional que manté viva la identitat nacional, fins i tot en contextos d’emigració.
Una identitat que persisteix, també en les segones generacions
Quan mirem de comprendre per què molts immigrants marroquins mantenen una vinculació forta amb la seva cultura i religió, la resposta està en aquestes dades: el Marroc forma ciutadans profundament patriotes i religiosos, i això no canvia fàcilment per una mudança geogràfica. Ni tan sols les noves genaracions
Ni tan sols les noves generacions nascudes a Europa trenquen fàcilment aquest vincle: l’educació familiar, la transmissió de valors i la cohesió de la comunitat fan que molts joves de segona generació mantinguin un fort sentiment d’identitat nacional i religiosa.
Aquesta realitat, lluny de ser neutra, pot esdevenir un problema seriós per a la societat catalana, que basa la convivència en valors com la llibertat individual, la laïcitat, el respecte a les normes comunes i la integració progressiva de les diverses cultures. Quan una part important de la població manté lleialtats primàries cap a una nació i una religió estrangera, i no assumeix plenament els valors ni la identitat del país d’acollida, es poden generar tensions socials, comunitarisme, desconfiança i una fragmentació creixent de la societat.
Semblants
Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS
Marroquí de Santa Bàrbara detingut a l’AP-7 per por a que fes un atemptat a Barcelona
Un marroquí destrossa una església de Granada a cops de martell i l’alcalde es preocupa per la islamofòbia
El gihadista de Vallfogona volia anar a fer la guerra a l’estranger
El 50% dels presos a Catalunya son estrangers
Enviat al Marroc un salafista d’Olot que defensava la xaria, el niqab i rebutjava la legalitat dels infidels
Més Percepcions de
«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera
Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal
Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam
Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans
La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes
Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme
Austràlia presenta una llei contra els discursos d’odi que protegeix els textos religiosos musulmans
Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”
Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
