Els marroquins són els més patriotes i religiosos del món
Patriotisme i religiositat defineixen la identitat dels marroquins. Una combinació que es manté quan emigren.
Porta del Carrer de Sant Sebastià de Mataró
Segons una enquesta global de WIN/Gallup International, el 94% dels marroquins enquestats estaven disposats a lluitar pel seu país en cas de guerra, la xifra més alta del món. En canvi, a Europa Occidental els percentatges són molt més baixos: a Espanya, segons la mateixa enquesta de WIN/Gallup, només el 21% de la població afirmava estar disposada a lluitar pel seu país.
D’altra banda, segons un estudi del Pew Research Center , el 93% dels ciutadans del Marroc es considera molt religiós, una xifra el posa en primera posició empatat amb Tailàndia, Armènia, Bangladesh i Georgia.
Un patriotisme que no s’apaga
Aquesta combinació única de patriotisme i religió marca profundament la manera com molts marroquins viuen la seva identitat, tant dins del seu país com a la diàspora.
Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. Al Marroc és fàcil veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.
Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. És fàcil observar-ho al Marroc on és habitual veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.
Una religió omnipresent
A més del patriotisme, la religió juga un paper clau en la identitat marroquina.
L’informe del Pew Research Center mostra que quasi tots els marroquins (el 93%) consideren que la religió és molt important a les seves vides. L’islam impregna totes les dimensions socials i culturals: no és només una fe, és una manera de viure. En canvi, a Espanya la religió només és important pel 20% dels ciutadans.
Aquest fet reforça la cohesió comunitària i actua com un lligam addicional que manté viva la identitat nacional, fins i tot en contextos d’emigració.
Una identitat que persisteix, també en les segones generacions
Quan mirem de comprendre per què molts immigrants marroquins mantenen una vinculació forta amb la seva cultura i religió, la resposta està en aquestes dades: el Marroc forma ciutadans profundament patriotes i religiosos, i això no canvia fàcilment per una mudança geogràfica. Ni tan sols les noves genaracions
Ni tan sols les noves generacions nascudes a Europa trenquen fàcilment aquest vincle: l’educació familiar, la transmissió de valors i la cohesió de la comunitat fan que molts joves de segona generació mantinguin un fort sentiment d’identitat nacional i religiosa.
Aquesta realitat, lluny de ser neutra, pot esdevenir un problema seriós per a la societat catalana, que basa la convivència en valors com la llibertat individual, la laïcitat, el respecte a les normes comunes i la integració progressiva de les diverses cultures. Quan una part important de la població manté lleialtats primàries cap a una nació i una religió estrangera, i no assumeix plenament els valors ni la identitat del país d’acollida, es poden generar tensions socials, comunitarisme, desconfiança i una fragmentació creixent de la societat.
Semblants
Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS
Marroquí de Santa Bàrbara detingut a l’AP-7 per por a que fes un atemptat a Barcelona
Un marroquí destrossa una església de Granada a cops de martell i l’alcalde es preocupa per la islamofòbia
El gihadista de Vallfogona volia anar a fer la guerra a l’estranger
El 50% dels presos a Catalunya son estrangers
Enviat al Marroc un salafista d’Olot que defensava la xaria, el niqab i rebutjava la legalitat dels infidels
Més Percepcions de
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
















