Els marroquins són els més patriotes i religiosos del món
Patriotisme i religiositat defineixen la identitat dels marroquins. Una combinació que es manté quan emigren.
Porta del Carrer de Sant Sebastià de Mataró
Segons una enquesta global de WIN/Gallup International, el 94% dels marroquins enquestats estaven disposats a lluitar pel seu país en cas de guerra, la xifra més alta del món. En canvi, a Europa Occidental els percentatges són molt més baixos: a Espanya, segons la mateixa enquesta de WIN/Gallup, només el 21% de la població afirmava estar disposada a lluitar pel seu país.
D’altra banda, segons un estudi del Pew Research Center , el 93% dels ciutadans del Marroc es considera molt religiós, una xifra el posa en primera posició empatat amb Tailàndia, Armènia, Bangladesh i Georgia.
Un patriotisme que no s’apaga
Aquesta combinació única de patriotisme i religió marca profundament la manera com molts marroquins viuen la seva identitat, tant dins del seu país com a la diàspora.
Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. Al Marroc és fàcil veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.
Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. És fàcil observar-ho al Marroc on és habitual veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.
Una religió omnipresent
A més del patriotisme, la religió juga un paper clau en la identitat marroquina.
L’informe del Pew Research Center mostra que quasi tots els marroquins (el 93%) consideren que la religió és molt important a les seves vides. L’islam impregna totes les dimensions socials i culturals: no és només una fe, és una manera de viure. En canvi, a Espanya la religió només és important pel 20% dels ciutadans.
Aquest fet reforça la cohesió comunitària i actua com un lligam addicional que manté viva la identitat nacional, fins i tot en contextos d’emigració.
Una identitat que persisteix, també en les segones generacions
Quan mirem de comprendre per què molts immigrants marroquins mantenen una vinculació forta amb la seva cultura i religió, la resposta està en aquestes dades: el Marroc forma ciutadans profundament patriotes i religiosos, i això no canvia fàcilment per una mudança geogràfica. Ni tan sols les noves genaracions
Ni tan sols les noves generacions nascudes a Europa trenquen fàcilment aquest vincle: l’educació familiar, la transmissió de valors i la cohesió de la comunitat fan que molts joves de segona generació mantinguin un fort sentiment d’identitat nacional i religiosa.
Aquesta realitat, lluny de ser neutra, pot esdevenir un problema seriós per a la societat catalana, que basa la convivència en valors com la llibertat individual, la laïcitat, el respecte a les normes comunes i la integració progressiva de les diverses cultures. Quan una part important de la població manté lleialtats primàries cap a una nació i una religió estrangera, i no assumeix plenament els valors ni la identitat del país d’acollida, es poden generar tensions socials, comunitarisme, desconfiança i una fragmentació creixent de la societat.
Semblants
Marroquí de Santa Bàrbara detingut a l’AP-7 per por a que fes un atemptat a Barcelona
Un marroquí destrossa una església de Granada a cops de martell i l’alcalde es preocupa per la islamofòbia
El gihadista de Vallfogona volia anar a fer la guerra a l’estranger
El 50% dels presos a Catalunya son estrangers
Enviat al Marroc un salafista d’Olot que defensava la xaria, el niqab i rebutjava la legalitat dels infidels
MENAS marroquins amb pals i ganivets per agredir els joves de Piera
Més Percepcions de
Malestar creixent a Rússia pels musulmans que resen al carrer
Kazakhstan multarà les dones que portin burka o niqab
Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo
L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Una lesbiana de l’esquerra francesa es retira perquè no rebria el suport dels musulmans
El PSC de Cornellà defensa el burka i el niqab a les instal·lacions municipals
Els musulmans de Melilla i el PP defensen el burka i el niqab
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burka i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
















