Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme
El 2016, la Consellera de Governació de Junts va visitar la mesquita Tariq Bin Ziyad, guerrer conqueridor de la Península Ibèrica. No garanteix l’accés de les dones ni consta al registre oficial.
Imatge de la reunó publicada per la Generalitat
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
L’any 2016, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va visitar la mesquita Tariq Ibn Ziyad, al carrer de Sant Rafael del barri del Raval de Barcelona. La nota de premsa del Govern presenta l’acte com una trobada protocol·lària orientada a “avançar en la normalització de la pràctica religiosa”. Però el gest polític va molt més enllà del protocol: va atorgar legitimitat institucional a un centre que no és simbòlicament neutre. El nom de la mesquita remet a Tariq ibn Ziyad, comandant de la conquesta islàmica de la Península, una figura associada a la guerra i al gihad clàssic, i avui recuperada com a referent identitari per discursos islamistes i gihadistes.
Segons el comunicat, la trobada va servir per parlar de la “situació de la comunitat islàmica”, del “diàleg interreligiós” i de la llei de centres de culte. Tanmateix, no consta cap menció a criteris de transparència, governança interna ni garanties d’igualtat en els centres visitats o legitimats. Aquesta absència és rellevant perquè existeixen queixes públiques de dones musulmanes que denuncien que a la mesquita de públic de Bangladesh Tariq Ibn Ziyad l’accés femení és formal però no efectiu, amb espais no operatius i condicions inadequades per a la pràctica religiosa.
Façana de la mesquita Tariq Ibn Ziyad del Carrer de Sant Rafael de Barcelona
Accés de les dones només formalment admès
Tot i que la mesquita Tariq Ibn Ziyad afirma admetre dones, diversos testimonis públics de dones musulmanes descriuen una realitat molt diferent. En ressenyes publicades a Google Maps, una dona explica que va marxar “molt decebuda” després de comprovar que “al lloc per a la secció de dones hi havia homes” i que “no vam poder fer wudú ni resar perquè no hi havia lloc per a nosaltres”, afegint que va haver de “perdre la meva pregària perquè no em sentia segura”.
Una altra ressenya relata que, després d’arribar-hi, “un dels homes de la porta em va dir que no hi havia cap zona designada per a dones”, i que a l’interior “hi havia productes de neteja bloquejant el pas”. Aquestes queixes no descriuen un incident aïllat, sinó una pràctica reiterada: l’accés femení existeix sobre el paper, però no es garanteix en la pràctica, fet que contradiu frontalment el discurs públic d’inclusió i normalització que acompanya les visites institucionals.
Algunes de les ressenyes de dones que expliquen la situació a la mesquita Tariq Ibn Ziyad
Una mesquita sense inscripció oficial: opacitat i manca de garanties
A aquesta situació s’hi afegeix una dada especialment greu des del punt de vista institucional: la mesquita Tariq Ibn Ziyad no figura inscrita al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, segons la consulta del llistat oficial. Aquesta inscripció no és un tràmit menor ni simbòlic: és el mecanisme que permet identificar qui representa legalment el centre, quins són els seus òrgans de govern, quin domicili oficial té i sota quin marc jurídic opera.
No constar al registre implica manca de transparència, dificulta la supervisió administrativa i impedeix exigir responsabilitats clares en qüestions com la gestió interna, la igualtat d’accés o les relacions amb les institucions. Que un centre no registrat rebi una visita oficial d’una consellera del Govern normalitza una opacitat que l’Administració, precisament, hauria de corregir, no avalar.
«Darrere vostre hi ha el mar; davant vostre, l’enemic. No teniu altra opció que vèncer o morir»
Aquesta és la proclama atribuïda a qui dona nom a la mesquita. La història diu que Tariq ibn Ziyad la va pronunciar després de cremar les naus amb les que va creuar l’estret de Gibraltar. La frase condensa sense maquillatge el sentit de la seva acció històrica. No parla de diàleg, ni de convivència, ni d’intercanvi cultural: parla de guerra total, de no-retorn i d’aniquilació de l’alternativa. El missatge és inequívoc: l’únic horitzó possible és la victòria militar o la mort. Així s’inicia la conquesta de la Península el 711, com a operació armada legitimada religiosament dins l’expansió del califat Omeia. Convertir avui aquesta figura en un simple referent “històric” neutral és un exercici de blanqueig: l’origen d’Al-Àndalus no és un mite de convivència, sinó una imposició per la força d’un nou ordre polític i jurídic.
En el context contemporani, la figura de Tariq ibn Ziyad ha estat recuperada i utilitzada per discursos islamistes i gihadistes com a referent simbòlic vinculat al relat d’Al-Àndalus i a la conquesta islàmica de la Península.
La visita institucional a la mesquita Tariq Ibn Ziyad s’inscriu així en un conjunt de decisions que posen el focus en els criteris emprats per les administracions públiques a l’hora de relacionar-se amb determinats centres religiosos. El simbolisme del nom, les queixes documentades sobre l’accés real de les dones i l’absència d’inscripció al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia configuren un escenari que va més enllà del protocol i de la simple cortesia institucional. En aquest context, els gestos oficials no poden analitzar-se de manera aïllada, sinó com a part d’una relació que exigeix coneixement, contextualització i criteri, especialment quan es tracta d’atorgar visibilitat i legitimitat públiques.
Més sobre l’islam a Catalunya
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia
L’Instituto Halal de la Junta Islámica rebutja l’atordiment de pollastres abans del degollament
Un musulmà decapita una estàtua de Sant Josep en una església de França
La justícia alemanya dona la raó a un institut que prohibeix resar als alumnes musulmans
Un estat alemany detecta 358 matrimonis infantils musulmans i no pensa fer res
United Airlines retira del servei un pilot musulmà per justificar el terrorisme
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el hijab
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?