La Generalitat finança una entitat que va promoure el mapa de negocis jueus de Catalunya
Dues organitzacions van difondre el projecte BarcelonaZ. Una viu dels diners públics d’Europa, la Generalitat i ajuntaments; l’altra pertany a l’activisme universitari més radical.
A finals de 2025 el mitjà Enfoque Judío va denunciar un projecte anomenat BarcelonaZ que va provocar una forta alarma dins i fora de Catalunya. El projecte consistia en un mapa públic, interactiu i col·laboratiu que identificava negocis jueus, escoles jueves, empreses israelianes i multinacionals amb activitat a Israel a Catalunya. Després de les denúncies la plataforma GoGoCarto va retirar el projecte de la seva web per perillós i discriminatori.
Entre els espais marcats hi figuraven botigues kosher, empreses de serveis, entitats financeres i escoles jueves, com el col·legi Hatikva de Barcelona, descrit al mapa com un centre que “adoctrina amb valors sionistes nens i adolescents”. El projecte incentivava la participació dels usuaris, convidant-los a afegir nous establiments “sionistes” i a difondre el mapa.
L’origen del projecte BarcelonaZ ha sortit a la llum arran d’una investigació de NGO Monitor. Aquesta institució amb seu a Jerusalem és especialista en l’anàlisi del paper de les ONG en conflictes polítics. La investigació demostra que darrere la promoció del mapa hi ha dues entitats concretes de Catalunya, que van actuar com a amplificadores i legitimadores del projecte.
Qui va promoure BarcelonaZ?
Segons NGO Monitor, la difusió pública del projecte BarcelonaZ no va ser espontània ni marginal. El 6 d’octubre de 2025, Enginyers Sense Fronteres – Catalunya i Universitats amb Palestina van publicar conjuntament a les xarxes socials un missatge de suport explícit al mapa, animant a “col·laborar i fer-ne difusió”. Tot i presentar-lo com un projecte “independent” impulsat per tercers, el fet de promocionar-lo públicament va servir per donar a conèixer una eina que assenyalava institucions jueves, centres educatius i negocis sota una etiqueta ideològica única. Sense aquest suport, BarcelonaZ difícilment hauria assolit visibilitat i normalització en l’espai públic català.


Primer post d’Instagram d’Universitats per Palestina i Enginyers Sense Fronteres promovent BarcelonaZ
Enginyers Sense Fronteres
Enginyers Sense Fronteres es presenta com una ONG dedicada a la cooperació internacional i a la promoció d’una “societat justa que no exclogui ningú”. En la seva documentació pública afirma basar-se en principis com la no-discriminació, la no-confessionalitat, la neutralitat política i el respecte i el diàleg. Aquest marc de valors és el que li permet operar en entorns educatius i institucionals i accedir a programes públics.
Segons el Financial Transparency System de la Unió Europea, entre 2019 i 2023 l’ONG va ser sòcia en dos projectes europeus amb un volum total aproximat de 2,4 milions d’euros, dels quals com a mínim 140.188 euros van ser percebuts directament per l’entitat. El projecte finançat es deia Empoderar les dones per actuar contra la pobresa energètica a la Mediterrània, integrat en una iniciativa europea amb un pressupost global d’1,9 milions d’euros. A més, entre 2021 i 2021, Enginyers Sense Fronteres va participar com a sòcia en una altra subvenció europea de 500.000 euros titulada “Enfortiment de les cooperatives agrícoles i les organitzacions de dones rurals per fer complir el dret humà a l’alimentació i la sobirania alimentària a El Salvador”.
Aquests fons estan subjectes a clàusules estrictes de no-discriminació, neutralitat ideològica i respecte als drets fonamentals. Tanmateix, en informes i materials difosos en àmbits educatius, Enginyers Sense Fronteres ha acusat Israel de “genocidi” i ha reivindicat la denominada “resistència palestina” com a expressió de lluita dels pobles oprimits.
ESF participa en els programes canalitzats i gestionats a Catalunya a través del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, sota la responsabilitat de la Generalitat. Això implica que l’administració catalana no és un actor aliè, sinó l’autoritat que valida, supervisa i legitima l’entitat com a beneficiària de diners públics.
La pluja de diners públics a Enginyers Sense Fronteres
Enginyers Sense Fronteres no viu de donacions puntuals: el seu múscul econòmic surt sobretot de diners públics. Els anys 2024 i 2025 l’entitat ha acumulat subvencions de diverses administracions, amb la Generalitat de Catalunya com a principal actor a través de diferents departaments i organismes. Només el 2024, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va concedir a l’ONG més de 613.000 €, una xifra que situa l’entitat entre les més beneficiades en l’àmbit de la cooperació. A aquests diners s’hi afegeix el suport continuat de l’Ajuntament de Barcelona, que entre finals de 2023 i tot el 2024 va concedir almenys set subvencions en el marc dels programes de Cooperació Internacional i Justícia Global. El total acumulat a càrrec dels barcelonins supera els 300.000 €.
El 2025, el flux de diners públics no s’atura: la Generalitat torna a finançar l’entitat mitjançant el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, amb més de 120.000 € addicionals en programes de contractació i acció exterior.
Si s’amplia la mirada al conjunt dels anys amb dades disponibles (2022–2025), el volum és encara més contundent. En aquest període, Enginyers Sense Fronteres ha rebut diversos milions d’euros en diners públics, provinents de la Generalitat, de l’Estat i d’un ampli ventall d’administracions locals. A més de Barcelona, hi figuren ajuntaments com Tarragona, Girona, L’Hospitalet, Reus, Manresa, Rubí, Gavà o Sant Boi, així com de les diputacions de Barcelona i Girona. Entre uns i altres, Enginyers Sense Fronteres ha rebut com a mínim més de 3 milions d’euros en diners públics entre els anys 2022 i 2025.
Universitats amb Palestina: activisme universitari radical
Universitats amb Palestina és definida per NGO Monitor com una xarxa d’organitzacions anti-Israel dirigides per professors i estudiants catalans, amb presència en l’àmbit universitari. No consta com a beneficiària de finançament públic de la Generalitat ni de fons europeus, però actua com a plataforma de mobilització política dins les universitats.
Aquesta entitat va participar un “Tribunal Popular en el cas de la complicitat amb el genocidi palestí a l’Estat espanyol”, celebrat a la Universitat Complutense de Madrid. En aquest acte hi van participar diverses ONG i persones assenyalades internacionalment per les seves vinculacions amb organitzacions terroristes o per la seva justificació. Entre elles, Samidoun, Masar Badil, Al-Haq i Raji Sourani. Aquest tipus d’iniciatives situen la UAP en l’òrbita de l’activisme universitari més radical i expliquen el seu alineament amb projectes com BarcelonaZ.
Més Percepcions de
Més sobre Catalunya
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini
Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió
















