Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els musulmans a Itàlia tenen líder, programa, votants i un pla que és el vell somni dels Germans Musulmans.
A Itàlia s’ha obert un debat encès sobre el paper polític de la minoria musulmana. Al centre d’aquesta tempesta hi ha MuRo27 (Musulmani per Roma 2027): un nou partit nascut a la capital italiana amb la idea de presentar una llista musulmana a les municipals de Roma de 2027 i, en el futur, a tot el país.
L’estratègia ja no és que musulmans formin part de partits tradicionals o presentin candidatures aïllades a municipis. Ara, l’objectiu declarat és ser una força confessional formada per musulmans per influir en la legislació italiana.
Un milió de vots per la sharia
L’estratègia ja no és que musulmans formin part de partits tradicionals o presentin candidatures aïllades a municipis. Ara, l’objectiu declarat és ser una força confessional formada per musulmans per influir en la legislació italiana. Els musulmans ja no volen ser “una minoria dins d’un partit”, sinó un actor amb agenda pròpia, capaç de negociar, pressionar i condicionar governs.
Els promotors del futur partit nacional basen la seva estratègia en una realitat demogràfica que avança sense parar. Cada any, els decrets de fluxos autoritzen l’entrada de 150.000 a 200.000 treballadors extracomunitaris, i més del 70% d’aquests nouvinguts provenen de països de majoria musulmana. Aquest és només el primer pas.
Els reagrupaments familiars amplifiquen encara més l’impacte. Per cada persona que arriba legalment amb permís de treball, en poden entrar tres o quatre més: esposa, fills, pares o fins i tot germans. Les comunitats islàmiques ho saben i ho expliquen obertament: cada permís de residència crea un nucli familiar complet que s’arrela al territori en pocs anys i que, quan obté la ciutadania, es converteix en electorat fidel.
Entre treballadors i familiars es genera un augment anual net d’entre 300.000 i 400.000 musulmans residents a Itàlia. Tots legals, tots integrats en el sistema administratiu i tots destinats a tenir dret de vot. Si la tendència continua, el 2035 hi haurà uns quatre milions de musulmans al país, i més d’1,2 milions tindran dret de vot. Per això, els estrategues tenen un pla molt simple: existir, créixer cada any i esperar que la demografia faci la resta.
De militant d’esquerres a líder de l’islam polític
El projecte polític no s’entén sense el seu impulsor: Francesco “Abd al-Haqq” Tieri, enginyer, antic militant del Partit Demòcrata i convertit a l’islam fa més d’una dècada. Tieri no és només un activista; s’ha erigit en representant polític de les comunitats musulmanes del Lazio i en constructor d’un relat que vol traslladar al pla institucional.
L’any 2021 es va presentar a les primàries del centre-esquerra per presidir el Districte 5 de Roma. En aquest lloc la meitat dels residents son musulmans i Tieri ho va aprofitar: va bastir la campanya electoral en els mítings a les mesquites. Ho admet obertament: “Sóc musulmà. No tinc partit ni estructura que em recolzi. Vaig demanar ajuda als centres d’oració per recollir signatures.” I els imams li van respondre. Tieri explica que va descobrir “un món ignorat per la política”: va passar de les mesquites als bars i a les fruiteries, aprofitant una xarxa social cohesionada que cap partit tradicional havia treballat.
El projecte és islam polític pur, el vell somni dels Germans Musulmans
El projecte que lidera Tieri ja no es pot disfressar de llista local ni d’associació de barri. El pensament de Tieri es pot llegir al seu llibre i a un article a la revista de la principal federació islàmica d’Itàlia. L’article funciona com un manifest i ja des del títol no deixa lloca al dubte: “Del pensament polític islàmic a la necessitat d’actuar: necessitem un partit de musulmans italians?” I les idees que hi exposa són encara més contundents.
Tieri cita els Germans Musulmans com a model d’organització. Reivindica la resistència palestina, incloent-hi “l’ús de la violència en defensa pròpia”. Defensa que els musulmans han de “formalitzar una cosmovisió alternativa” basada en la “protecció de l’Alcorà”. Exigeix oposar-se a tot el que “no estigui d’acord amb la religió islàmica”: consum d’alcohol, llibertat sexual, laïcitat, i bona part del pluralisme que defineix l’Europa contemporània. I, sobretot, calcula que l’electorat musulmà té “més d’un milió de vots potencials”, un bloc suficient per fer de minoria decisiva en governs locals i nacionals.
L’estratègia que descriu és exactament la que els Germans Musulmans han predicat durant dècades: passar de la comunitat religiosa a la comunitat política, i d’aquí a una força capaç d’influir en lleis, normes i costums socials. No pretenen transformar el país de la nit al dia; volen avançar, pas a pas, guanyant presència institucional i normalitzant la idea que la identitat religiosa pot —i ha de— convertir-se en programa polític.
El desafiament islàmic ja és a Itàlia
La candidatura de MuRo27 per a les municipals de Roma de 2027 és, doncs, la primera traducció italiana del model de l’islam polític. No és una reivindicació cultural, sinó un projecte que aspira a tensionar el marc laic i introduir criteris religiosos en l’espai públic. El mateix Tieri ho reconeix quan lamenta que la presència islàmica a la política és “gairebé insignificant” i insta les comunitats a “deixar les xarxes socials i organitzar-se”.
Aquest moviment obliga la política italiana a fer-se una pregunta que fins ara havia evitat: com reaccionarà un Estat laic quan una minoria religiosa decideix organitzar-se com a bloc polític i utilitzar el pes demogràfic per influir en el legislador? La temptació de mirar cap a una altra banda ja no és possible. MuRo27 és només el primer pas d’un model que pot reproduir-se a Torí, Milà o Bolonya, i que ja compta amb comunitats organitzades disposades a seguir-lo. El que es decideixi a Roma el 2027 no serà un episodi local: pot marcar l’inici d’una nova etapa política a Itàlia, en què la batalla central no serà entre esquerra i dreta, sinó entre el model laic occidental i un projecte confessional que vol entrar a les institucions amb pas ferm i calculat.
Més sobre Germans Musulmans
Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans
Un informe oficial d’Àustria acusa els Germans Musulmans de voler transformar la democràcia des de dins
La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia
La Generalitat forma professors amb un predicador islàmic que nega la igualtat occidental entre homes i dones
La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans
El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits
Suècia deixa d’utilitzar el terme “islamofòbia” perquè considera que protegeix l’islam de la crítica legítima
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
El Regne Unit detecta que bandes musulmanes obliguen presos a convertir-se a l’islam per sobreviure
Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans
Dones musulmanes planten cara a la pressió pel hijab en nenes en una mesquita de Vigo
Minneapolis adapta els préstecs municipals a la llei islàmica
Condemnat al Regne Unit per una broma sobre l’islam a les xarxes socials
La xaria arriba a les piscines de Roma amb franges només per a dones
El governador de Texas frena els rentapeus musulmans a l’aeroport de Dallas
Massachusetts impulsa una comissió perquè els musulmans proposin lleis i funcionaris del seu gust
El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe
L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?