Portar la dona amb burka li costa la nacionalitat espanyola a un marroquí
Segons la justícia, el burka és incompatible amb els valors occidentals, la integració i la igualtat de gènere.
El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha estat clau en la negativa a concedir la nacionalitat espanyola a un home marroquí. El Ministeri de Justícia va denegar la petició inicialment el 2018, i va reiterar la decisió després d’obtenir dos informes del CNI que alertaven sobre riscos per a la seguretat nacional.
L’home havia sol·licitat la nacionalitat el 2014. Quatre anys més tard, la resposta va ser negativa. Va recórrer la decisió, però l’Audiència Nacional ha confirmat que no reuneix els requisits legals per convertir-se en ciutadà espanyol. L’argument clau: els informes d’intel·ligència.
L’home feia portar burka a la seva dona
El CNI va alertar que l’home seguia idees salafistes radicals. Concretament, obligava la seva dona a portar burka utilitzant arguments religiosos extremistes. Aquesta imposició, segons el CNI, mostra una actitud incompatible amb la integració i la igualtat de gènere.
Els agents van assenyalar que aquest comportament fomentava la discriminació dins la pròpia comunitat musulmana. També contribuïa a mantenir la dona aïllada, en contra dels valors socials i constitucionals espanyols. La parella es va separar el 2019, però les actituds de l’home ja havien estat registrades.
Seguidor del salafisme radical i sospitós de terrorisme
Els serveis d’intel·ligència van descriure l’home com un partidari del salafisme. Segons el CNI, això suposa un rebuig frontal als valors occidentals. El salafisme, segons l’informe, promou la no integració de les comunitats musulmanes i considera que les lleis dels països occidentals s’han de sotmetre a la sharia. El CNI ho considera una amenaça directa als valors democràtics, a la llibertat i a la igualtat.
A més, el sol·licitant havia estat condemnat a nou mesos de presó per robatori amb força, segons dades del Registre Central de Penats. També constaven dues ordres de cerca i captura i una ordre d’avís de domicili. Aquests fets van tenir lloc entre 2010 i 2014.
La justícia rebutja els arguments del demandant
L’home va assegurar que vivia de manera integrada, que tenia una feina estable i que era estimat pels veïns del poble on residia. També va aportar un escrit de la seva dona on nega que l’obligués a portar burka i afirmant que ja el portava quan es van enamorar.
Malgrat això, els jutges consideren que aquests elements demostren arrelament, però no prou bona conducta cívica. La seva condemna penal i el comportament durant el període de tramitació de la nacionalitat van pesar més. Segons la sentència, residir legalment i treballar no compensa el fet d’haver estat condemnat.
El pes dels informes del CNI
Els magistrats reconeixen que alguns punts de l’informe podrien ser discutibles. Tot i això, el CNI va argumentar les seves conclusions i el demandant va tenir ocasió de defensar-se. La sentència conclou que el contingut de l’informe és sòlid i justificat.
A més, el tribunal destaca que la relació del demandant amb una operació antiterrorista no va quedar desmentida de manera convincent. Per això, considera que la negativa del Ministeri de Justícia està plenament justificada i tanca definitivament la porta a la seva nacionalització.
Més Percepcions de
“Si robes als nostres avis, assumeix les conseqüències”
Convers a l’islam detingut per gihadista a Montblanc
Sospites de maltractament infantil a les mesquites de Salt
Es pot ser soldat d’Al-Qaeda i mestre d’islam per a nens a Boston
Les batalles entre MENAS i indígenes de Marcilla (Navarra) encenen la revolta veïnal
Una ONG musulmana vol legalitzar Hamàs al Regne Unit
El 20% dels musulmans a Alemanya se sent ofès
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
