L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines
Nous candidats vinculats als Germans Musulmans mobilitzen el vot identitari amb publicitat en àrab i turc i propostes religioses. L’esquerra de LFI en podria sortir molt perjudicada.
Estrasburg, capital d’Alsàcia i seu del Parlament Europeu, és una ciutat aparentment tranquil·la, elegant i carregada d’història europea. Compta amb una diàspora turca molt nombrosa i organitzada, i amb una població musulmana de més o menys un 10% i en augment. A més, la ciutat es regeix per un règim especial que li atorga un estatus religiós excepcional i més flexible que la laïcitat francesa habitual.
A Estrasburg, el règim religiós especial fa que els imams siguin funcionaris, que la religió s’ensenyi a l’escola pública, que l’ajuntament financi mesquites i que a l’escoles s’ofereixi menú halal. Aquest conjunt d’excepcions fan de la ciutat un terreny especialment permeable a la influència comunitària musulmana.
La nova elit musulmana que transforma la ciutat
Estrasburg s’ha convertit en un punt neuràlgic on conflueixen dues grans influències islàmiques contemporànies: l’univers dels Germans Musulmans i la la influència religiosa de Turquia. Segons investigadors del CNRS i informes dels serveis de l’Estat, la ciutat compta amb una xarxa d’associacions islàmiques ben estructurades i una comunitat turca disciplinada i capaç de mobilitzar-se col·lectivament. Aquest ecosistema ha permès que discursos d’arrel religiosa i accions polítiques orientades a la identitat es facin visibles en espais públics, universitats i barris populars.
En aquest entorn han emergit musulmans joves, formats i amb ambició política, capaços de moure’s entre el llenguatge de la República i el referencial comunitari. Són estudiants universitaris, professionals i líders juvenils que han crescut en associacions com els Étudiants Musulmans de France (EMF) i en xarxes educatives i culturals turques que fomenten la cohesió identitària. Aquesta nova elit, sovint políglota i amb forta presència en xarxes socials, ja no es limita a la mobilització social o religiosa: entra directament en el camp electoral, connectant-se amb un electorat musulmà jove que se sent sovint infrarrepresentat en la política tradicional. És d’aquest caldo de cultiu que provenen alguns dels candidats que avui sacsegen les municipals d’Estrasburg.
Des del 2020, Estrasburg està governada per l’alcaldessa ecologista Jeanne Barseghian, dels Verds, coneguda per la seva sensibilitat envers les demandes de la comunitat musulmana. Durant el seu mandat ha donat suport financer al projecte de la Gran Mesquita, ha permès més flexibilitat amb els menús halal i ha avalat campanyes municipals amb imatges de dones amb hiyab. També ha pres decisions simbòliques, com trencar el germanament amb una ciutat israeliana i reforçar-ne un amb una ciutat palestina, que han alimentat la percepció d’un govern especialment receptiu a aquest entorn.
Cem Yoldas: l’activista d’extrema esquerra que parla en turc i àrab
Cem Yoldas, de 29 anys i d’origen turc, és un dels perfils més sorprenents de les municipals d’Estrasburg. Exeducador de carrer al barri popular del Neuhof, va saltar a la política com a portaveu de la Jeune Garde Antifasciste, un col·lectiu radical dissolt el 2025 pel Ministeri de l’Interior per incitar a la violència. Ara encapçala la llista “Strasbourg, c’est nous” (Estrasbourg, som nosaltres), i ha captat l’atenció per repartir fullets de campanya en turc, àrab i alsacià. Afirma que vol “parlar a tots els estrasburguesos en la llengua que dominen millor”, però aquest gest ha encès les alarmes de la dreta, que l’acusa de comunitarisme i de trencar el marc republicà francès. Segons diversos experts, aquesta estratègia lingüística recorda pràctiques observades a Alemanya i Bèlgica, on moviments inspirats pels Germans Musulmans mobilitzen el vot a través de la identitat cultural i religiosa.
Políticament, Yoldas defensa una agenda radicalment d’esquerres: gratuïtat total del transport públic, baixada dels lloguers, obertura universal de les cantines escolars, limitació d’Airbnb i fins i tot el desarmament de la policia municipal. També reclama el dret de vot per als estrangers a les eleccions locals. A més, ha adoptat un discurs molt crític amb l’alcaldessa ecologista Jeanne Barseghian, especialment pel germanament amb la ciutat israeliana de Ramat Gan. Per als seus simpatitzants, representa la veu dels barris; per als seus detractors, és un agent d’agitació identitària que pot fracturar la cohesió de la ciutat.
Fulletó de Cem Yoldas
Fahad Raja Muhammad: jove d’origen pakistanès que vol separar les dones a les piscines
Fahad Raja Muhammad, de 20 anys i d’origen pakistanès, és encara més polèmic. Estudiant d’enginyeria informàtica, es va donar a conèixer com a dirigent dels Étudiants Musulmans de France (EMF), una organització estudiantil que els serveis d’intel·ligència francesos identifiquen com propera als Germans Musulmans. Ha convertit el seu moviment —el Mouvement Populaire Indépendant— en un micropartit orientat als joves de barris populars i a la comunitat musulmana practicant. El seu estil directe i emocional connecta amb un electorat desencantat amb l’esquerra institucional. La seva proposta estrella, però, ha estat la més controvertida: instaurar horaris separats per sexes a les piscines municipals. Oficialment ho presenta com una mesura de protecció per a les dones davant la “falta de respecte” i l’assetjament; però revela la naturalesa real del seu projecte: portar reivindicacions d’arrel islamista al centre de la política local.
A través del seu Mouvement Populaire Indépendant, Fahad ha construït una imatge de jove reformador moderat, amb vídeos i mítings de carrer orientats als barris populars i especialment a un públic femení musulmà. Però darrere el to amable s’amaga una estratègia d’entrisme polític: la seva “Maison des Projets Innovants” —que organitza neteges de barri, tornejos i accions solidàries— actua com un instrument de cohesió comunitària i base de mobilització electoral. La seva narrativa víctima i el seu llenguatge “participatiu” camuflen una agenda ideològica que busca normalitzar l’islam polític sota aparença de democràcia de proximitat.
Sota l’aparença d’un jove reformista, Fahad Raja Muhammad encarna una generació que ha après a moure’s amb habilitat entre la comunicació moderna i una ideologia primitiva. La candidatura de Fahad Raja pot convertir Estrasburg en el laboratori on es posa a prova aquesta nova estratègia de l’islam polític a Europa.
Mamdani com a model d’una nova esquerra popular francesa
La victòria de Zohran Mamdani a Nova York s’ha convertit en un referent per als nous aspirants de l’esquerra radical europea. El seu triomf, presentat com la prova que una coalició popular, multicultural i profundament antiracista pot accedir al poder municipal, alimenta el relat de candidats com Cem Yoldas o Fahad Raja Muhammad. Tots dos invoquen l’exemple de Mamdani per legitimar un projecte que combina retòrica social amb mobilització identitària, i que es presenta com l’alternativa a una esquerra institucional percebuda com a desconnectada dels barris populars. A Estrasburg, aquesta narrativa funciona: permet a aquests actors reivindicar-se com a portaveus d’una nova generació oblidada pel municipi actual.
En aquest context, les candidatures de Cem Yoldas i Fahad Raja Muhammad no són anècdotes locals sinó símptomes d’una mutació profunda: l’emergència d’una nova generació d’actors polítics que utilitzen el llenguatge de la igualtat i de la participació per introduir discursos identitaris i reivindicacions d’arrel religiosa en el cor de la vida municipal. Estrasburg, amb el seu règim d’excepció i una comunitat capaç de mobilitzar-se, es converteix en el camp de proves ideal per a aquesta hibridació entre activisme d’esquerres, reivindicació comunitària i estratègia islamista. Les eleccions municipals, més enllà del resultat, revelen fins a quin punt la ciutat s’ha convertit en un espai on es redefineix el futur de la cohesió republicana francesa i on es disputa el sentit mateix del projecte europeu.
Més Percepcions de
Més sobre Germans Musulmans
La hipoteca és ‘fer la guerra a Allah’: el discurs del banc islàmic per captar fidels i diners a Catalunya
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
Una ex diputada islamista del Marroc participa a la Fira d’Economia Solidària com a migrant emprenedora
Kazakhstan multarà les dones que portin burka o niqab
Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Una lesbiana de l’esquerra francesa es retira perquè no rebria el suport dels musulmans
El PSC de Cornellà defensa el burka i el niqab a les instal·lacions municipals
Els musulmans de Melilla i el PP defensen el burka i el niqab
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burka i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
Conductor d’autobús musulmà a Bèlgica atura el servei per resar
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?