La versió islàmica del somni americà existeix a Texas
Comunitats musulmanes creen zones residencials que segueixen estrictament la llei islàmica.
A Texas ja existeixen comunitats islàmiques que operen al marge de les lleis i cultura nord-americanes. Aquestes comunitats han transformat barris sencers en zones exclusivament musulmanes, on la vida quotidiana es regeix per normes inspirades en la xaria.
Barris sencers de Plano i Irving han estat dissenyats o transformats per adaptar-se a una forma de vida islàmica estricta: des de la manera de vestir fins als productes que es poden comprar, passant per les normes de convivència al carrer. Segons una investigació de RAIR Foundation USA, molts residents afirmen obertament que “tothom aquí és musulmà”, i expliquen que se senten com si visquessin en una versió islàmica del somni americà. Les mesquites no només són el centre espiritual de la comunitat, sinó també l’eix de la vida social i fins i tot comercial.
Com són els barris que funcionen amb normes de la xaria
Lluny de ser espais de convivència multicultural, aquestes comunitats s’organitzen com enclavaments religiosos tancats, amb estètica pròpia, comerços adaptats a la llei islàmica i un estil de vida que recorda més un país musulmà que no pas els Estats Units. Aquestes barris no s’han format espontàniament ni s’han barrejat amb altres cultures, sinó que han estat dissenyades des del principi per acomplir criteris religiosos i culturals islàmics. Tot forma part d’un pla i el resultat son barris nous on:
- El nom del barri fa referència a l’slam: Villas of Andalus, Valencia Estates, Alhamra Valley, Medina Villas, etc.
- Les mesquites formen part del dissenys inicial, com si fossin un equipament bàsic, com pot ser una escola o un parc.
- Crides a l’oració cinc cops al dia.
- A les escoles s’ensenya l’Alcorà i la religió islàmica mentre eviten assignatures o enfocaments propis de l’educació occidental (com ciències, història occidental, etc.).
- Les nenes i les dones vesteixen a la manera islàmica.
- Negocis halal-only on només hi ha productes halal, tenen rètols en àrab, referències religioses i no venen alcohol.
- A tots els espais exigeixen o promouen comportaments “adequats” segons la sharia, com vestir-se modestament o separar homes i dones.
- Carrers amb noms de figures islàmiques com Ali Akbar Court, Amal Saleh Drive, Salma Jameel Cour…
- Parcs i espais comuns amb regles com alcohol prohibit, prohibició de música i prohibició de gossos.
- Referències religioses amb inscripcions arreu.
No és assimilació, és replicació
Aquestes comunitats no s’estan integrant a la cultura o societat americana (és a dir, no estan adoptant costums, valors o lleis del país d’acollida), sinó que estan recreant el seu propi model de societat islàmica dins dels EUA, com si estiguessin “copiant” el seu país d’origen dins de Texas.
Aquesta replicació no és casual ni dissimulada: és planificada i exhibida amb orgull. Les normes, l’arquitectura o la decoració de les façana transmeten un missatge clar: aquí es viu segons els valors de la sharia, no segons els principis constitucionals i la cultura dels Estats Units.
No-musulmans, no benvinguts
Tot i que legalment qualsevol ciutadà pot viure on vulgui, aquestes comunitats islàmiques funcionen com a espais tancats. Els habitatges es promocionen dins canals islàmics. Molts compradors no musulmans expliquen que se’ls fa entendre que no són benvinguts. A vegades se’ls ignora. Altres cops se’ls diu directament que aquell barri “és per a musulmans”. Els mateixos veïns ho afirmen: “tothom aquí és musulmà”. No ho amaguen. Ho mostren amb orgull.
Per als no musulmans que hi viuen, la convivència és difícil. No es pot beure alcohol ni escoltar música forta. Els gossos estan mal vistos. Tot el barri respira religió. Les normes no són oficials, però tothom les segueix. La pressió social és constant. Això no fomenta la diversitat. Al contrari: crea una frontera invisible. Un límit cultural dins del mateix país.
Qui viu als barris musulmans de Texas
En aquests barris islàmics de Texas hi viuen principalment famílies d’origen immigrant amb arrels a països com el Pakistan, l’Índia, l’Iran, però ja establertes als Estats Units.
Molts dels habitants són professionals qualificats: metges, enginyers, informàtics, empresaris o docents. No estem parlant de barris marginals, sinó de zones residencials amb un cert nivell econòmic. Aquest perfil socioeconòmic els permet adquirir habitatges en urbanitzacions noves i contribuir a crear comunitats cohesionades al voltant de la seva identitat religiosa.
Silenci institucional
Mentre aquests enclavaments creixen i es consoliden, les autoritats locals i estatals opten per la inacció. El governador pot afirmar que “no hi ha sharia a Texas”, però les evidències visibles a barris com els de Plano o Irving suggereixen el contrari: normes no oficials, espais comunitaris regits per codis religiosos i una clara exclusió cultural. Aquest model de comunitat, tot i estar disfressat de cohesió cultural, genera dubtes seriosos sobre si respecta els principis de convivència i accés igualitari que defineixen l’ordre constitucional americà.
El més preocupant no és només el que passa dins d’aquests barris, sinó el que no passa fora: no hi ha investigacions públiques, no hi ha posicionaments ferms de les institucions, i tampoc hi ha debat polític real sobre els límits entre llibertat religiosa i comunitats tancades. El silenci institucional és, en aquest cas, una forma de complicitat. I mentre el discurs oficial ignora el problema, les comunitats paral·leles es multipliquen, transformant el paisatge social de Texas a l’ombra de la indiferència.
Voleu saber com és un barri musulmà a Texas? veieu el vídeo de Rair Fundation:
Més Percepcions de
“Si robes als nostres avis, assumeix les conseqüències”
Convers a l’islam detingut per gihadista a Montblanc
Sospites de maltractament infantil a les mesquites de Salt
Es pot ser soldat d’Al-Qaeda i mestre d’islam per a nens a Boston
Les batalles entre MENAS i indígenes de Marcilla (Navarra) encenen la revolta veïnal
Una ONG musulmana vol legalitzar Hamàs al Regne Unit
El 20% dels musulmans a Alemanya se sent ofès
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
