La versió islàmica del somni americà existeix a Texas

Comunitats musulmanes creen zones residencials que segueixen estrictament la llei islàmica.

Rètol amb prohibicions islàmiques

Rair Foundation

A Texas ja existeixen comunitats islàmiques que operen al marge de les lleis i cultura nord-americanes. Aquestes comunitats han transformat barris sencers en zones exclusivament musulmanes, on la vida quotidiana es regeix per normes inspirades en la xaria.

Barris sencers de Plano i Irving han estat dissenyats o transformats per adaptar-se a una forma de vida islàmica estricta: des de la manera de vestir fins als productes que es poden comprar, passant per les normes de convivència al carrer. Segons una investigació de RAIR Foundation USA, molts residents afirmen obertament que “tothom aquí és musulmà”, i expliquen que se senten com si visquessin en una versió islàmica del somni americà. Les mesquites no només són el centre espiritual de la comunitat, sinó també l’eix de la vida social i fins i tot comercial.

Com són els barris que funcionen amb normes de la xaria

Lluny de ser espais de convivència multicultural, aquestes comunitats s’organitzen com enclavaments religiosos tancats, amb estètica pròpia, comerços adaptats a la llei islàmica i un estil de vida que recorda més un país musulmà que no pas els Estats Units. Aquestes barris no s’han format espontàniament ni s’han barrejat amb altres cultures, sinó que han estat dissenyades des del principi per acomplir criteris religiosos i culturals islàmics. Tot forma part d’un pla i el resultat son barris nous on:

  • El nom del barri fa referència a l’slam: Villas of Andalus, Valencia Estates, Alhamra Valley, Medina Villas, etc.
  • Les mesquites formen part del dissenys inicial, com si fossin un equipament bàsic, com pot ser una escola o un parc.
  • Crides a l’oració cinc cops al dia.
  • A les escoles s’ensenya l’Alcorà i la religió islàmica mentre eviten assignatures o enfocaments propis de l’educació occidental (com ciències, història occidental, etc.).
  • Les nenes i les dones vesteixen a la manera islàmica.
  • Negocis halal-only on només hi ha productes halal, tenen rètols en àrab, referències religioses i no venen alcohol.
  • A tots els espais exigeixen o promouen comportaments “adequats” segons la sharia, com vestir-se modestament o separar homes i dones.
  • Carrers amb noms de figures islàmiques com Ali Akbar Court, Amal Saleh Drive, Salma Jameel Cour
  • Parcs i espais comuns amb regles com alcohol prohibit, prohibició de música i prohibició de gossos.
  • Referències religioses amb inscripcions arreu.

No és assimilació, és replicació

Aquestes comunitats no s’estan integrant a la cultura o societat americana (és a dir, no estan adoptant costums, valors o lleis del país d’acollida), sinó que estan recreant el seu propi model de societat islàmica dins dels EUA, com si estiguessin “copiant” el seu país d’origen dins de Texas.

Aquesta replicació no és casual ni dissimulada: és planificada i exhibida amb orgull. Les normes, l’arquitectura o la decoració de les façana transmeten un missatge clar: aquí es viu segons els valors de la sharia, no segons els principis constitucionals i la cultura dels Estats Units.

No-musulmans, no benvinguts

Tot i que legalment qualsevol ciutadà pot viure on vulgui, aquestes comunitats islàmiques funcionen com a espais tancats. Els habitatges es promocionen dins canals islàmics. Molts compradors no musulmans expliquen que se’ls fa entendre que no són benvinguts. A vegades se’ls ignora. Altres cops se’ls diu directament que aquell barri “és per a musulmans”. Els mateixos veïns ho afirmen: “tothom aquí és musulmà”. No ho amaguen. Ho mostren amb orgull.

Per als no musulmans que hi viuen, la convivència és difícil. No es pot beure alcohol ni escoltar música forta. Els gossos estan mal vistos. Tot el barri respira religió. Les normes no són oficials, però tothom les segueix. La pressió social és constant. Això no fomenta la diversitat. Al contrari: crea una frontera invisible. Un límit cultural dins del mateix país.

Qui viu als barris musulmans de Texas

En aquests barris islàmics de Texas hi viuen principalment famílies d’origen immigrant amb arrels a països com el Pakistan, l’Índia, l’Iran, però ja establertes als Estats Units.

Molts dels habitants són professionals qualificats: metges, enginyers, informàtics, empresaris o docents. No estem parlant de barris marginals, sinó de zones residencials amb un cert nivell econòmic. Aquest perfil socioeconòmic els permet adquirir habitatges en urbanitzacions noves i contribuir a crear comunitats cohesionades al voltant de la seva identitat religiosa.

Silenci institucional

Mentre aquests enclavaments creixen i es consoliden, les autoritats locals i estatals opten per la inacció. El governador pot afirmar que “no hi ha sharia a Texas”, però les evidències visibles a barris com els de Plano o Irving suggereixen el contrari: normes no oficials, espais comunitaris regits per codis religiosos i una clara exclusió cultural. Aquest model de comunitat, tot i estar disfressat de cohesió cultural, genera dubtes seriosos sobre si respecta els principis de convivència i accés igualitari que defineixen l’ordre constitucional americà.

El més preocupant no és només el que passa dins d’aquests barris, sinó el que no passa fora: no hi ha investigacions públiques, no hi ha posicionaments ferms de les institucions, i tampoc hi ha debat polític real sobre els límits entre llibertat religiosa i comunitats tancades. El silenci institucional és, en aquest cas, una forma de complicitat. I mentre el discurs oficial ignora el problema, les comunitats paral·leles es multipliquen, transformant el paisatge social de Texas a l’ombra de la indiferència.

Voleu saber com és un barri musulmà a Texas? veieu el vídeo de Rair Fundation:

Més Percepcions de

«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera

Una investigació amb càmera oculta a Brescia mostra un líder espiritual que afirma que casar-se amb una nena de 9 anys és correcte perquè “és una dona”.

Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026

El Ministeri de l’Interior vigila municipis on es presenten candidats amb vincles sospitosos amb els Germans Musulmans en llistes convencionals.

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Recullen signatures per reclamar transparència perquè els consumidors sàpiguen si compren carn religiosa.

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.

Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans

Un grup de famílies musulmanes s’ha queixat perquè consideren que els escacs son “haram”. S’ha obert una investigació al docent.

El govern alemany tanca una mesquita per radicalisme però talla el carrer cada setmana perquè resin en una carpa

Alemanya va tancar la mesquita de l’Imam Ali de Frankfurt per difondre missatges radicals. Ara difon el missatge en una carpa al carrer amb el trànsit tallat.

Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Alimentària 2026 torna a trencar els límits entre religió i mercat amb el IV Congrés Internacional Halal. La norma religiosa es presenta com a criteri inclusiu, ètic i sostenible però obvia el patiment animal i el finançament a una religió.

Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones

L’informe del Ministeri de l’Interior francès sobre els Germans Musulmans inclou el club dins la xarxa d’associacions esportives sota influència islamista.

La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes

La Universitat de Gant lidera un projecte sobre cabells, bellesa i feminitat de les dones musulmans, tot i que és difícil de veure.

Tariq Ramadan (Germans Musulmans) va participar en la definició d’islamofòbia de l’Ajuntament de Barcelona per silenciar la crítica a l’islam

Intel·lectuals marxistes, activistes i diputats marroquins, entitats subvencionades i altres autors van redefinir els límits del debat per convertir la crítica a l’islam en racisme.

Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme

El 2016, la Consellera de Governació va visitar la mesquita Tariq Bin Ziyad, guerrer conqueridor de la Península Ibèrica. No garanteix l’accés de les dones ni consta al registre oficial.

Austràlia presenta una llei contra els discursos d’odi que protegeix els textos religiosos musulmans

La norma pot penalitzar la demanda d’expulsió de radicals, però exclou de responsabilitat penal els discursos d’odi si son al dogma d’una religió.

Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”

Redouane Ahrouch afirma que el projecte d’un estat islàmic a Bèlgica s’aconseguirà “amb l’ajuda d’Al·là i la democràcia”. Ja va dir fa uns anys que encara no “perquè caldria tallar masses mans”.

Una entitat vinculada als Germans Musulmans fa una enquesta per demostrar que les universitats catalanes no son espais segurs pels musulmans

FEMYSO és una federació juvenil musulmana europea assenyalada reiteradament per vincles amb els Germans Musulmans. Ha llançat una enquesta per confirmar que les universitats catalanes i europees son espais hostils pels estudiants musulmans.

Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà

Kate Hollern (Partit Laborista) va rebre amenaces de mort i insults per motius religiosos durant la campanya al Parlament. El seu rival era el musulmà Adnan Hussain.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt