La comunitat islàmica Al-Huda de Mollet del Vallès enfrontada al PSC per la mesquita adverteix que s’acosten les eleccions
PSC, PP i Vox aproven la norma que restringeix els centres de culte en zones residencials; ERC la qualifica de “discriminatòria” i Junts i Podem s’abstenen.
La controvèrsia per la nova ordenança d’usos de Mollet del Vallès té com a principal focus la comunitat islàmica Al-Huda, encapçalada pel polémic Ahmed Balghouch. L’entitat manté des de fa anys un enfrontament amb la política que ha provocat que del seu interior sorgissin dues comunitats que no volen participar de l’estratègia d’enfrontament permanent. El detonant actual és l’aprovació definitiva, el desembre passat, d’uns criteris urbanístics que, segons el seu líder Ahmed Balghouch, fan inviable obrir nous centres de culte al nucli urbà. Aquests criteris publicats al BOP són:
- Prohibició d’obrir centres de culte en edificis residencials si superen els 200 m² de superfície útil.
- No s’autoritzen nous centres si en una mateixa illa se supera un aforament total de 900 persones per hectàrea.
- Distància mínima de 150 metres entre centres religiosos en zones residencials.
- Exigència d’una alçada mínima interior de 3,20 metres en espais d’ús públic i 2,60 metres a la resta d’estances
Segons els informes tècnics incorporats a l’expedient municipal, aquestes condicions responen a criteris objectius d’impacte urbanístic i convivència i són aplicables a qualsevol activitat amb afluència de públic. Ahmed Balghouch, afirma que la normativa no respon a criteris tècnics sinó a una decisió política contra els musulmans i adverteix que la comunitat tindrà en compte aquesta qüestió en futures convocatòries electorals. Pel representant d’al-Huda, els requisits fixats fan inviable la implantació de nous centres religiosos al nucli urbà i els expulsa als polígons.
El relat d’Al-Huda: “Condicions més dures que la prostució o les apostes”
En un comunicat difós a les xarxes socials, la comunitat islàmica Al-Huda sosté que la nova ordenança municipal imposa als centres de culte requisits més estrictes que als locals d’apostes o als establiments amb serveis sexuals. L’entitat argumenta que aquestes limitacions vulneren la llibertat religiosa reconeguda constitucionalment i adverteix que la normativa pot afectar negativament la convivència.
El document aprovat evidencia que la norma no només regula centres religiosos, sinó un ampli ventall d’activitats considerades sensibles des del punt de vista urbanístic. Per exemple, tant els locals d’apostes com de prostitució han d’estar situats a una distància mínima de 500 metres d’espais freqüentats per menors. Aquesta limitació, sumada a altres requisits d’alçada, aforament i concentració d’activitats dins d’una mateixa illa, dificulta notablement la seva implantació.
Insinua que tornaran a resar als carrers de Mollet per presionar
La comunitat Al-Huda ha publicat imatges de musulmans resant a la via pública a Nova York amb un missatge d’advertència a la batllessa. L’entitat afirma que impedir el seu local al centre urbà i prohibir resar al carrer bloqueja el dret religiós. Al missatge apel·len la llibertat religiosa i la convivència. Les imatges d’oracions multitudinàries en espais públics, reforcen la idea que la pregària al carrer pot tornar esdevenir una opció si no hi ha alternativa.
L’advertiment d’Al-Huda que podrien resar al carrer no és nou ni simbòlic. Ja ho van fer fa quatre anys. El 31 de desembre de 2022 la comunitat va traslladar la protesta davant del domicili de l’alcalde, Josep Monràs, i hi va resar com a acte de pressió política. La protesta va generar una resposta institucional immediata. La primera tinent d’alcaldia, Mireia Dionisio, va parlar de “línies vermelles” i de “violència verbal” que afecta una família. Des de l’oposició, ERC va dir entendre la “impotència” del col·lectiu i va reclamar una solució definitiva al conflicte.
Musulmans resant davant la casa de l’alcalde de Mollet del Vallès. Xarxes Socials
Les protestes van acabar als tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar canviar l’emplaçament de les concentracions i va comunicar la decisió a Interior perquè es fes efectiva. El magistrat va considerar que la proximitat d’escoles i altres equipaments podia alterar l’ordre públic i que calia protegir la tranquilitat dels veïns i de la família de l’alcalde.
Una dècada de conflicte entre Al-Huda i l’Ajuntament
El conflicte entre la comunitat Al-Huda i el govern municipal de Mollet no és puntual sinó sostingut en el temps. L’origen es remunta al 2013, quan l’entitat va comprar un local a l’avinguda Badalona amb la intenció d’utilitzar-lo com a centre cultural i religiós. L’ajuntament no li va donar la llicència d’ús religiós i va precintar el local per uns obres il·legals. La comunitat va canviar l’ús religiós pel “d’activitats culturals” però l’ajuntament no ho va acceptar per creure que hi havia indicis d’ús religiós.
Finalment van poder entrar al local de la seva propietat l’any 2018 després de litigis judicials. L’Ajuntament va recordar que hi podien accedir perquè en son propietat però no podien fer cap mena d’activitat ni religiosa ni sociocultural.
Multes per amenaces a periodistes i fractures dins la comunitat
El conflicte entre al-Huda i l’ajuntament de Mollet del Vallès ha tingut tota mena de derivades. Una d’elles va ser el 2018 quan el jutjat va condemnar Balghouch per amenaces a treballadors de Vallès Visió. Segons la sentència, va advertir que trencaria la càmera a qualsevol periodista del mitjà. El jutge va remarcar que els mitjans tenen dret a enfocar les notícies amb criteri propi i que l’amenaça —reconeguda durant el judici— podia afectar la llibertat d’informació i el funcionament normal de l’emissora. L’alcalde també va anunciar accions davant fiscalia per unes altres suposades amenaces a una funcionària municipal.
En paral·lel, el panorama islàmic local es va fragmentar. Altres comunitats sorgides del mateix origen que Al-Huda van optar per desmarcar-se de l’estratègia de confrontació. Assalam va negociar l’any 2006 amb l’Ajuntament el seu trasllat fora del centre urbà, en una zona poligonal, acceptant el canvi d’ubicació per garantir continuïtat d’activitat. El 2018, Al-Amal es va escindir d’Al-Huda amb l’objectiu explícit de rebaixar la tensió i apostar pel diàleg institucional. El seu president va explicar que durant anys havien intentat convèncer Balghouch de buscar una sortida pactada i sense enfrontament. Tot i les dificultats logístiques i la provisionalitat dels espais, aquestes comunitats van prioritzar la negociació amb l’administració abans que la pressió pública
Més Percepcions de
Més sobre islam a Catalunya
L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà
Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme
La Generalitat finança una entitat que va promoure el mapa de negocis jueus de Catalunya
Els Reis d’Orient de Guissona no saluden el Nen Jesús per la inclusió dels musulmans
La UE finança informes que acusen Catalunya d’islamofòbia amb autors vinculats als Germans Musulmans
L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà
Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública
El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà
Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA
França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans
De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural
Apunyalat per ser cristià a Washington
«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera
Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
