Un informe sobre les bandes de violació del Regne Unit vincula l’islam amb la violència i la inacció de l’estat
L’informe finançat per particulars del diputat Robert Lowe inclou vuit preceptes islàmics que expliquen la yihad de la violació. Homes musulmans van violar i torturar durant cinc dècades unes 250.000 nenes no musulmanes del Regne Unit.
Portada de l”Linforme Lowe“
Segons l’informe del diputat Rupert Lowe, almenys 250.000 noies blanques haurien estat violades durant dècades per bandes formades sobretot per homes pakistanesos musulmans. El text situa l’origen del fenomen als anys cinquanta i no es limita a denunciar delictes concrets: construeix una explicació religiosa que assenyala l’islam com a causa de les violacions i de la complicitat de totes les administracions implicades.
La tesi de l’informe és que la policia, el sistema sanitari, els serveis socials o els mitjans no van fer res per no evitar que els tractessin d’islamòfobs. Però també perquè en molts casos els membres de les institucions son de la mateixa comunitat musulmana. Així és com va ser possible que milers de noies blanques de classe treballadora fossin violades, torturades, assassinades, embarassades, venudes o convertides a l’islam a la força sense que l’importés a ningú. Segons l’informe Lowe, les violacions no s’expliquen només per criminalitat comuna, sinó per una combinació de clan, honor, misogínia, menyspreu pels no musulmans i elements de dret islàmic clàssic. Els agressors haurien donat explicacions religioses per justificar que les nenes blanques no musulmanes eren inferiors, impures o sexualment disponibles.
El cas va arribar a primera plana dels mitjans l’any 2025 perquè Elon Musk va començar a publicar missatges a X acusant Keir Starmer d’ignorar les bandes de violadors musulmans. El tema va arribar al parlament i el partit de govern va aconseguir per 364 vots contra 111 no investigar res. Però la pressió social i política va continuar creixent. Per intentar controlar la situació, el govern va encarregar una auditoria ràpida sobre l’explotació sexual infantil en grup i les falles institucionals que havien permès aquests abusos. L’informe va ser tant demolidor que va obligar al govern a iniciar una nova investigació molt més acurada. Mentra això es fa, el diputat Robert Lowe ha fet un informe (finançat amb donatius) per donar veu a víctimes però també a policies, sanitaris i altres treballadors que van participar amb el seu silenci per no perdre la feina.
Els preceptes islàmics de la yihad de la violació
L’informe Lowe parla de vuit elements de la teologia islàmica que poden contribuir a conductes que normalitzen l’abús contra nenes no musulmanes. La novetat és que per primer cop algú s’atreveix a explicar perquè el 95% dels violadors eren paquistanesos musulmans. L’explicació que dona l’informe son:
1-Supremacisme musulmà
La idea és que els musulmans formen la comunitat superior i que els no musulmans són inferiors, impurs o moralment degradats. Una noia blanca no musulmana és vista com a infidel, com a sexualment lliure, descoberta, sense tutela masculina i moralment degradada. Per això, alguns la poden començar a veure com “carn disponible”, “puta”, “bruta” o “sense honor”. Amb la deshumanització, la víctima deixa de ser una nena indefensa i passa a ser una categoria inferior que es pot explotar sense percebre-ho com un crim equivalent al que seria contra “les seves” dones.
El versos claus de l’Alcorà son 3:110 i 8:55. El primer diu que “Sou la millor comunitat sorgida per a la humanitat: ordeneu el bé, prohibiu el mal i creieu en Déu”. El segon és encara pitjor perquè diu que “les pitjors criatures davant Déu són els que persisteixen en la incredulitat”. En una lectura radical alimenta la idea que el no creient ocupa una posició moral inferior.
2-Lleieltat religiosa per damunt de les víctimes
És el principi de “lleialtat i desavinença”: lleialtat als musulmans i distanciament o hostilitat envers els no musulmans. Segons l’informe, això generaria una mentalitat d’“ells contra nosaltres” i també una cultura de silenci dins la comunitat, per no “trair” els propis.
La conseqüència és devastadora: denunciar, col·laborar amb la policia o assenyalar els culpables pot ser llegit com una traïció a “la comunitat”. Aquesta lleialtat sectària hauria alimentat el silenci, la intimidació i la impunitat que van permetre que les víctimes fossin abandonades durant anys. Aquest fenomen es reforça perquè part del personal de policia, sanitat o serveis socials és també paquistanès i musulmà.
3-Superioritat de l’home sobre la dona
L’informe diu que la xaria estableix una jerarquia masculina sobre les dones que inclou tutela i protecció masculina. Quan aquesta mentalitat baixa al terreny sexual, el desig masculí apareix com una força legítima, mentre que la voluntat de la dona queda en segon pla o directament desapareix.
La violació no neix només de la brutalitat individual, sinó d’una estructura mental on el cos femení no és plenament autònom. La víctima pot cridar, resistir-se o negar-se, però l’agressor ja ha après a no reconèixer-la com a igual. Com que cada dona de la comunitat musulmana gaudeix de la protecció dels seus homes, només els quedaven les occidentals perquè no viuen sota tutela.
4-Reclusió i vel de les dones
Segons l’informe, la reclusió i el vel no funcionen només com a normes de pudor, sinó com una manera de classificar moralment les dones. La noia que surt sola, vesteix lliurement i parla amb homes pot ser llegida com una dona sense pudor, sense honor i, per tant, culpable de la mirada sexual que rep.
Aquesta lògica és demolidora perquè desplaça la responsabilitat de l’agressor cap a la víctima. La pregunta deixa de ser “per què aquests homes van violar una menor?” i passa a ser “per què aquella noia anava així, parlava així, sortia així?”. Segons Lowe, aquest marc mental hauria permès a alguns agressors convertir la llibertat de les nenes no musulmanes en una prova contra elles: no les veien com a víctimes, sinó com a noies que ja s’havien condemnat moralment pel simple fet de no viure recloses.
5-Absència d’edat mínima de consentiment
El matrimoni forçat i l’absència d’una edat mínima clara en el dret islàmic clàssic poden afeblir una idea bàsica: que una menor és intocable. Si una nena pot ser promesa, casada o entregada per decisió d’un tutor, la seva voluntat sexual queda en segon pla.
Aquesta mentalitat podia fer que els agressors no veiessin una menor com una criatura que cal protegir, sinó com una noia sexualment disponible. La idea és que si té edat perquè la casin també la té per mantenir relacions sexuals. Tot plegat, fa difusa la frontera entre nena i dona i també es difumina la gravetat moral d’abusar-ne.
6-La víctima és una temptació
La dona és vista com a temptació o desordre sexual. Segons l’informe, això pot traslladar la culpa de l’agressió cap a la víctima: si una noia va descoberta, mira un home o surt sense vigilància masculina, alguns agressors la poden considerar culpable del que li passa. Ella tempta, ella provoca, ella desestabilitza. Així, la violència sexual quedava moralment invertida: l’home que abusa es presenta com algú temptat, mentre la menor abusada és vista com l’origen del pecat.
7. Jihad i esclavitud sexual
L’informe recupera la institució històrica de l’esclavitud en la xaria, especialment la possibilitat de relacions sexuals amb captives no musulmanes. Lowe no diu que els agressors siguin juristes islàmics, sinó que alguns podrien reinterpretar mentalment les víctimes no musulmanes com a “propietat” o botí sexual.
Aquesta memòria religiosa pot alimentar una fantasia de domini: la noia no musulmana com a cos conquerit, humiliat i disponible. En aquest marc, la violació deixa de ser només abús sexual i es converteix també en un acte de submissió religiosa.
8. El no musulmà com a ciutadà inferior
El no musulmà pot ser tolerat, però no reconegut com a igual. En aquesta mirada, l’infidel no queda fora del tot del sistema, però hi queda a sota: protegit només si accepta una posició inferior. Aquesta jerarquia podia alimentar una visió brutal de les víctimes no musulmanes: no com a nenes amb la mateixa dignitat, sinó com a persones d’un grup sotmès, menyspreat i moralment inferior.
Quan una víctima ja és imaginada com algú de sota, és més fàcil ignorar el seu dolor, negar-li credibilitat i convertir la seva destrucció en una cosa assumible. I aquest és el punt més greu perquè això no només ho van fer els violadors: va ser tot el sistema legal i de protecció britànic.
“No obeïu Al·là, mereixeu el càstig”
L’informe Lowe no extreu les seves conclusions només d’una lectura teòrica de l’islam sinó que connecta humiliacions de les víctimes amb l’islam. Les extreu dels testimonis de víctimes que descriuen insults religiosos, humiliacions racials i justificacions explícites dels agressors. Segons el testimoni d’una d’elles, els violadors li deien que les noies musulmanes eren “bones i pures”, mentre que les noies blanques no musulmanes eren brutes, degradades i mereixien ser castigades perquè “no obeïen Al·là”. I això és perquè, segons Lowe, la víctima no és vista com una menor innocent, sinó com una infidel impura que ha de ser degradada.
L’informe també recull humiliacions pensades per escenificar aquesta inferioritat. La mateixa noia afirma que va ser obligada a besar els peus d’un agressor i que altres víctimes van ser forçades a netejar-los amb la llengua durant violacions en grup. La imatge és important perquè mostra exactament el que Lowe vol demostrar: no era només abús sexual, era submissió. La víctima havia de representar la seva derrota com a infidel en una representació brutal de superioritat religiosa, masculina i comunitària.
Una altra víctima explica que va ser segrestada amb 15 anys, drogada, colpejada, violada i incorporada a un suposat matrimoni islàmic mitjançant un certificat d’una mesquita. Després va ser repudiada amb una fórmula de xaria i entregada a un altre home que no coneixia. També diu que va patir avortaments forçats, que havia de portar hijab, cuinar pel grup de violadors, caminar darrere del seu agressor, aprendre l’Alcorà en àrab i parlar urdú o panjabi. Els agressors no només la violaven o la insultaven, sinó que li imposaven una mena de codi moral religiós i sexual per controlar-la i culpabilitzar-la: li ordenaven baixar la mirada perquè si els mirava ho interpretaven com a mostra de voler sexe. I quan baixava la mirada interpretaven que acceptava el seu paper d’esclava sexual i la violaven igual. El mateix passava amb el crit o el silenci. Segons el testimoni, si ella no cridava durant una violació, els agressors podien presentar-ho com a consentiment. Però si cridava o resistia, la castigaven igual. És el parany total: facis el que facis, sempre ets culpable.
També hi ha l’episodi del mocador que explica una altra víctima: va intentar cobrir-se o protegir-se amb un mocador, però li van ordenar treure-se’l. D’una banda, els agressors li retreien que les noies blanques anessin descobertes i fossin “impures”, però, per altra banda, quan ella intentava tapar-se, tampoc li ho permetien. El criteri canviava segons el que servia per humiliar-la. La tesi de Lowe és que l’abús no era només sexual, sinó també moral i religiós. La violència sexual no estava separada de la religió, sinó barrejada amb una idea de superioritat de l’home musulmà com a amo de la noia blanca com a infidel impura, i la violació com a càstig, possessió i humiliació. La idea central és que convertien la víctima en culpable abans, durant i després de violar-la.
L’informe Lowe és devastador contra l’islam
La novetat de Lowe és que assenyala el tabú que el sistema britànic no volia tocar: en molts testimonis, la violència no apareix només com a criminalitat sexual, sinó com una forma de domini religiós, racial i masculí. Les víctimes no eren humiliades només com a dones, sinó com a infidels de l’islam: brutes, inferiors, sense honor, sexualment disponibles i mereixedores de càstig perquè “no obeïen Al·là”. Les violacions quedaven embolicades amb llenguatge de puresa, submissió i menyspreu cap als no musulmans.
Per això l’informe és tan incòmode. Si Lowe té raó, el gran escàndol britànic no és només que milers de nenes fossin destruïdes per bandes de violadors. És que l’Estat va veure prou indicis per actuar però va mirar cap a una altra banda per no ser islamòfob i perquè part del personal que havia d’investigar forma part de que la comunitat musulmana paquistanesa. El resultat és que per por de semblar racista o de trair el seu grup religiós es va deixar nenes blanques de classe treballadora en mans d’homes que les tractaven com a infidels sense valor. El resultat va ser una traïció institucional: les víctimes van pagar el preu del silenci multicultural.
Més Percepcions de
Més sobre el Regne Unit
La policia de Gal·les registrarà comentaris que consideri “hostils” contra l’islam
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
Pànic a l’esquerra britànica per l’aparició de partits musulmans a barris de Londres
El Regne Unit prohibeix entrar al país a una ciutadana d’EUA perquè va cremar un Alcorà
Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
El segon partit de Suècia proposa prohibir el hijab
La policia de Gal·les registrarà comentaris que consideri “hostils” contra l’islam
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini
Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?