Els cristianisme al Marroc que prega en esglésies clandestines

Ser cristià al Marroc pot costar-te la feina, la llibertat o la custòdia dels teus fills en un país on pregar fora de l’islam és gairebé un crim.

Església en un garatge a Casablanca

Bladi

El cristianisme al Marroc té dues cares. La bona i que el règim fa servir de cara a l’exterior es practica a les esglésies per a expats europeus. El cristianisme de segona és per a marroquins i africans en general.

A Casablanca, al barri de Hay Hassani, diversos garatges i pisos han estat reconvertits en esglésies clandestines per migrants subsaharians. Els veïns, molestos pel soroll i les activitats religioses nocturnes, han denunciat els fets a les autoritats. Les comunitats cristianes de marroquins i africans al Marroc segueixen excloses del reconeixement oficial i condemnades a practicar la seva fe en la clandestinitat.

La manca d’esglésies legals al Marroc

El cas de Casablanca destapat per bladi.net no és una excepció: l’Estat no reconeix ni facilita l’existència d’esglésies per a cristians locals o estrangers no europeus. Mentre les esglésies oficials estan reservades als expatriats occidentals, els cristians marroquins o subsaharians han de pregar en la clandestinitat. Sense edificis autoritzats, ni protecció legal, ni llibertat de culte real, la fe cristiana al Marroc es veu condemnada a sobreviure amagada, com si fos una activitat il·legal.

Segons l’informe World Watch List 2025 d’Open Doors, la repressió contra els cristians al Marroc no és només social, sinó també institucional. Tot i que la conversió a una altra religió no està explícitament prohibida, l’article 220 del Codi Penal castiga qualsevol acció que pugui “sacsejar la fe d’un musulmà”. Això converteix qualsevol intent de compartir la fe cristiana en un delicte, i legitima la persecució d’aquells que es reuneixen, preguen o parlen de cristianisme fora de l’àmbit privat.

Amb el codi penal a la mà, les autoritats del Marroc tanquen esglésies domèstiques, vigilen els convertits i permeten que la pressió familiar i social actuï com una forma de càstig paral·lel. Així, la manca d’esglésies legals no és una omissió: és una eina de repressió.

Esglésies tancades i clandestinitat

Segons l’informe d’Open Doors, el 2024 es van tancar set esglésies, 75 cristians vans ser agredits agredits i 17 detinguts. Aquests números, però, només són la punta de l’iceberg: la majoria d’atacs i intimidacions no es denuncien per por a represàlies, i moltes víctimes callen per protegir les seves famílies.

Les reunions religioses es fan en secret, les Bíblies es custodien com si fossin proves delictives i les oracions es murmuren en veu baixa per evitar ser denunciats. Aquesta situació genera un ambient de por generalitzada, on l’autocensura esdevé una necessitat vital. Molts cristians no s’atreveixen a parlar obertament de les seves creences ni tan sols amb amics o familiars, i sovint utilitzen pseudònims a les xarxes socials per compartir continguts religiosos.

El simple fet de portar una creu penjada al coll o d’expressar opinions crítiques amb l’islam pot ser suficient per ser marginat, detingut o agredit. El missatge de les autoritats és clar: la fe cristiana no té cabuda en l’espai públic marroquí.

Més d’una Bíblia és proselitisme

Aquesta repressió no es limita només a la vigilància i les detencions: les autoritats controlen fins i tot els materials religiosos que els cristians poden tenir a casa. Als creients marroquins només se’ls permet posseir un sol exemplar de la Bíblia, i si se’n troben més, això pot ser interpretat com una prova de proselitisme.

Quan són detinguts, els convertits acostumen a ser obligats a signar un informe d’apostasia, en què reconeixen haver abandonat l’islam. Aquest procediment serveix per registrar i controlar els creients, i tot i que en molts casos són posats en llibertat sense càrrecs formals, l’estigmatització i la por queden gravades de manera permanent. L’Estat coneix perfectament qui són els cristians locals i fa un seguiment de moltes de les seves activitats, com ara campaments, trobades i conferències, sovint en espais privats i amb discreció extrema.

Exclusió i repressió dels cristians al Marroc

Els convertits poden ser detinguts però també poden patir repressions més subtils: s’enfronten a perdre la seva feina sense explicacions, veure’s exclosos del sistema educatiu o de les oportunitats públiques, i fins i tot ser desposseïts dels seus drets parentals. Les dones, especialment, són vulnerables a divorcis forçats, casaments no desitjats i la retirada de la custòdia dels fills si decideixen abandonar l’islam.

Encara que la Constitució reconeix la llibertat de religió, aquesta llibertat es limita a l’àmbit privat i s’aplica de manera desigual. Així, ser cristià al Marroc no només és un acte espiritual, sinó també un acte de resistència enfront d’un sistema que associa l’islam amb la identitat nacional i rebutja qualsevol desviació com una amenaça.

Una comunitat viva malgrat la persecució

Malgrat les dificultats, la comunitat cristiana marroquina segueix viva. Cada dia més persones, d’orígens diversos, abracen la fe cristiana per convicció personal i lliure, sense pressions ni influències externes. I encara que la Constitució reconeix la llibertat de religió, aquesta llibertat es limita a l’àmbit privat i s’aplica de manera desigual.

Els darrers anys han portat algunes millores significatives. La Constitució marroquina actual garanteix formalment la llibertat de religió encara que aquesta llibertat es limita a l’àmbit privat i s’aplica de manera desigual. Algunes figures del govern s’han pronunciat públicament a favor de la tolerància cap als cristians, i s’han fet passos —encara tímids— cap a un escenari de major respecte i convivència. Aquest canvi de mentalitat, petit però significatiu, marca una diferència respecte al silenci institucional de dècades anteriors.

Més Percepcions de

Un restaurant halal de Lió practica la segregació de gènere amb una sala només per a dones

Les autoritats investiguen si la segregació per gènere a la restauració vulnera la legislació sobre la discriminació per sexe. El propietari diu que no té cap problema.

Funcionaris sense cafè al Canadà durant el Ramadà per respecte als musulmans

Segons una investigació de Blacklocks.ca, unes directrius internes de Shared Services Canada van aconsellar als supervisors evitar cafès, dinars i trobades informals durant tot el Ramadà per no incomodar els empleats que dejunen.

Líders musulmans de Rússia demanen prohibir el niqab i recomanen evitar les oracions al carrer

Els muftís de Rússia i Àsia Central qualifiquen el niqab d’importació radical i recomanen als creients respecte en l’ús de l’espai públic.

Expulsen un professor per dir a alumnes musulmans que “Gran Bretanya és un estat cristià”

L’incident va començar quan els va renyar perquè es rentaven els peus per resar a l’escola. Inspectors d’educació, policia i treballadors socials es van implicar en el cas.

Imam del congrés de l’islam català creu que “Albiol és de la ummah de Muhammad”

Per a Taoufik Cheddadi ningú queda fora de l’islam: ni Rajoy, ni Albiol ni cap altre humà. En aquesta visió cada fidel es converteix en emissari obligat a educar la resta del món.

Influencer religiosa musulmana deixa Dinamarca perquè l’escola respecta la diversitat sexual

La influencer musulmana Salma Naddaf diu que deixa Dinamarca perquè l’escola dels seus fills promou valors que contradien la seva fe. Afirma que tornar a Síria li permetrà criar-los en un entorn més tradicional.

Enginyer de software i predicador de Chicago: “L’islam ha de substituir totes les religions”

Mohammad Nusairat és especialista en projectes d’IA a Chicago i combina la seva carrera tecnològica amb la predicació islàmica.

Malestar creixent a Rússia pels musulmans que resen al carrer

Vídeos a les xarxes alimenten un debat creixent sobre convivència, identitat i espai públic. L’islam visible en zones urbanes russes genera tensió entre població local, autoritats i comunitats d’immigrants.

L’esquerra francesa afirma que el vel és “signe d’integració” i que el laïcisme “no s’aplica a la piscina”

Els discursos de LFI i dels Verds revelen una esquerra sotmesa als valors de l’islam, atrapada entre laïcitat, càlcul electoral i l’aparició de candidatures “comunitàries”.

Kazakhstan comença a multar les dones que portin burka o niqab

La llei contra els vels facials es va aprovar a l’estiu però no existien sancions. Fins ara la feien complir sobretot els centres comercials que impedien l’entrada a persones amb el rostre cobert.

Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo

El restaurant Le Méditerranée de Perpinyà rep dos llançaments d’ous el mateix dia que col·loca un pessebre a la seva vitrina. Els propietaris es declaren indignats i mantenen la decoració malgrat les intimidacions.

L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines

Nous candidats vinculats als Germans Musulmans mobilitzen el vot identitari amb publicitat en àrab i turc i propostes religioses. L’esquerra de LFI en podria sortir molt perjudicada.

Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes

Una enquesta mostra que les joves franceses sovint utilitzen el vel com a protecció davant l’assetjament i la violència. Generacions anteriors només el duien per religió.

Un informe dels serveis secrets francesos alerta que els islamistes ordenen atacar cristians a Europa

Un document intern filtrat a Le Figaro detalla com la propaganda jihadista anima a colpejar esglésies i comunitats cristianes del continent. La filtració revela que els missatges violents es repeteixen i s’intensifiquen.

Un ponent del Congrés de Joves Catalans Musulmans defensa la submissió sexual de la dona

Yusuf Soldado presenta el sexe com un deure religiós per a la dona i afirma que ha d’obeir el marit en tot. Segons ell, així ho mana la religió.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Els pilars de l'islam
Els pilars de l’islam
Desplaça cap amunt