El 65% dels joves musulmans vol marxar dels Països Baixos.

Un 74% dels marroquins i un 54% dels turcs ho veuen com una possibilitat real. Canadà i Espanya entre les opcions.

Mesquita Oest, Amsterdam

Imatge de Familieman, obtinguda de Wikimedia Commons, sota llicència CC BY-SA 3.0.

Als Països Baixos, sovint apareixen informes que indiquen que els musulmans se senten cada vegada menys segurs i experimenten sentiments de discriminació i exclusió. Una agència d’investigació especialitzada en l’opinió dels holandesos biculturals ha dut a terme un estudi entre els joves musulmans neerlandesos.

Com altres informes, indica que molts musulmans experimenten un augment de la discriminació, un sentiment creixent d’exclusió i una falta de seguretat.

Per aquest motiu, un 74% dels marroquins i un 54% dels turcs pensen en anar-se’n com una possibilitat real. Els destins més populars són Turquia, Marroc i el Pròxim Orient, tot i que alguns també pensen en el Canadà i Espanya.

L’efecte del nou govern en la comunitat musulmana

El nombre de joves musulmans que es plantegen deixar el país ha augmentat dràsticament amb l’arribada del nou govern.

El clima polític més hostil i una societat que es torna cada vegada més dura amb ells, ha fet augmentar la sensació de rebuig. Comparant les dades actuals amb estudis anteriors, es veu clarament una tendència a la baixa en la confiança en la política i un augment en la intenció de marxar del país:

  • Abans del nou govern, 1 de cada 2 musulmans (50%) considerava marxar.
  • Ara, aquesta xifra ha pujat fins al 65%, una majoria clara.
  • Els musulmans marroquins són els més afectats: abans 60% volia marxar, ara 74%.
  • Entre els turcs, també ha crescut aquesta intenció, passant del 45% al 54%.

A més, segons l’estudi, 9 de cada 10 musulmans molt practicants volen marxar, un augment de 10 punts respecte a anys anteriors.

Creix la sensació d’inseguretat

La islamofòbia és assenyalada com el principal motiu d’aquesta inseguretat, passant del 18% al 23%, seguida de la discriminació i exclusió social, que han passat del 15% al 19%

  • Abans del nou govern: Un 25% dels joves musulmans es sentia insegur.
  • Ara: Aquesta xifra ha augmentat fins al 30%, i entre les dones ha pujat del 30% al 35%.

Més descontentament amb la política

El descontentament amb la política també és molt alt. Un 89% dels joves musulmans no confia en el govern neerlandès. Els d’origen marroquí són els més crítics, amb un 93% de desconfiança. Les últimes eleccions i el nou govern han agreujat el pessimisme. Un 61% diu que veu el futur encara més negre.

  • Abans del nou govern: El 80% dels musulmans desconfiava de la política.
  • Ara: La desconfiança ha arribat al 89%.
  • Entre els musulmans marroquins, ha passat del 88% al 93%.
  • Entre els musulmans turcs, ha pujat del 82% al 87%.

Els motiu que s’extreu de l’estudi és que els discursos polítics als Països Baixos s’han tornat més durs i agressius cap als musulmans. Cada cop més polítics utilitzen un llenguatge que els criminalitza o els tracta com una amenaça, creant un ambient de rebuig i desconfiança.

Cada cop, més musulmans creuen que les polítiques actuals als Països Baixos estan fetes per apartar-los, posant més obstacles per a la seva integració i restringint oportunitats laborals i socials. La percepció que el govern els tracta com a ciutadans de segona ha crescut.

A més, les lleis d’immigració i integració s’han endurit, fent més difícil per a moltes famílies musulmanes establir-se o reunir-se amb els seus. Aquestes polítiques envien un missatge clar: els musulmans cada cop tenen menys lloc en la societat neerlandesa.

No veuen futur al seu país

Aquest estudi posa en evidència una realitat: molts joves musulmans neerlandesos no veuen el seu futur en el país on han crescut. La sensació de discriminació, inseguretat i la falta de confiança en la política estan portant molts a plantejar-se marxar.

Aquest informe omple aquest buit, amb una enquesta en línia i entrevistes personals a 514 joves musulmans d’entre 18 i 35 anys que viuen a grans ciutats com Amsterdam, Rotterdam, Utrecht i La Haia. El treball de camp es va desenvolupar entre el 17 i el 23 de febrer de 2025, amb una mostra que inclou principalment persones d’origen turc (38%) i marroquí (39%).

Més Percepcions de

Altres notícies

La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burca i vestit de colors

Pauline Hanson es va posar un burca perquè li van impedir presentar una proposta de llei per prohibir-lo. Diu que si no volen que el porti que el prohibeixin.

La hipoteca és ‘fer la guerra a Allah’: el discurs del banc islàmic per captar fidels i diners a Catalunya

Una líder islamista que creu que el burka és voluntari, subvencions públiques i penetració en l’economia social catalana per obrir la porta a les finances regulades per la sharia.

Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”

Els musulmans a Itàlia tenen líder, programa, votants i un pla que és el vell somni dels Germans Musulmans.

Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia

Un entramat familiar, empresarial i religiós liderat per imams assenyalats pels serveis secrets va infiltrar el sistema escolar suec i en va convertir els fluxos públics en una font d’ingressos.

Conductor d’autobús musulmà a Bèlgica atura el servei per resar

El vídeo d’un conductor musulmà amb el vehicle aturat per resar es viralitza i arriba a la companyia: sancionat quatre dies.

El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans

Una nova enquesta assenyala que els joves musulmans de França son més religiosos, més conservadors i més estrictes que generacions anteriors i la resta de la societat.

Alemanya absol un acusat de comprar una nena de 12 anys com a esposa i esclava domèstica

Els jutges van admetre que l’acusat no podia saber l’edat de la nena perquè la seva religió li impedia “examinar-la” abans de signar el contracte de compravenda.

Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”

L’antiga església del complex dels Ex-Riuniti de Bergamo ha acabat en mans d’una associació musulmana després d’un litigi judicial amb la Regió de Llombardia.

L’ajuntament d’Amposta (ERC) publica ofertes de feina “només per a irregulars”

Amposta necessita cobrir 10 vacants i una de les condicions és ser un “sense papers”. Entendre català és “valorable”, però no atorga cap punt en el procés de selecció.
Desplaça cap amunt