El 42% dels francesos preveu una guerra civil arran de la multiculturalitat

L’islamisme radical es relaciona amb l’increment de la tensió social i la sensació d’inseguretat.

Imatge il·lustrativa

Dall-e

Una enquesta de l’Ifop revelada en exclusiva per Le Figaro fa un balanç inèdit sobre com perceben els francesos la multiculturalitat. L’estudi diu que aquest nivell de desconfiança mai s’havia vist sota la Cinquena República. Algunes dades claus son:

  • 42% veuen possible una guerra civil.
  • 80% creuen que hi haurà disturbis greus al carrer en pocs mesos.
  • 39% veuen probable un assalt a l’Elisi o l’Assemblea Nacional.
  • 60% no confien en la capacitat de les institucions per garantir l’estabilitat política.

L’islamisme és el centre de la preocupació

L’islamisme s’ha convertit en el nucli central de les pors socials i polítiques a França. Més enllà de la seguretat o la crisi econòmica, una gran part de la població veu en la propagació de la ideologia islamista una amenaça directa al model republicà, als valors de laïcitat i a la convivència ciutadana.

Aquesta percepció no només es basa en fets puntuals, sinó en una sensació creixent que l’islamisme està penetrant estructures claus de la societat: des de l’educació fins als barris més vulnerables. Altres enquestes han constatat que els joves musulmans francesos tenen una religiositat més radical que generacions anteriors.

Els resultats de l’enquesta de l’Ifop són clars i contundents:

  • 63% creuen que l’islam és la religió amb les posicions més radicals.
  • 72% pensen que la ideologia islamista està avançant als barris populars.
  • 64% afirmen que l’Estat «no ha fet prou» per combatre l’islamisme radical.
  • 63% detecten influència islamista a les escoles.
  • 56% als campus universitaris.

Vincle social en descomposició

La societat francesa es troba immersa en una crisi de cohesió profunda. Segons l’enquesta de l’Ifop, el 80% de la població considera que el vincle social s’ha debilitat durant els darrers 20 anys. Aquesta sensació no és només una impressió subjectiva: es manifesta en uns nivells d’angoixa col·lectiva i de desconfiança política que no tenen precedents en la història recent del país.

Aquest desencaix generalitzat no és casual ni improvisat. Els francesos tenen molt clares quines en són les causes principals:

  • 88% creuen que l’augment de la delinqüència és la causa principal.
  • 82% assenyalen la concentració de població d’un mateix origen en certs barris.
  • 77% consideren que les desigualtats econòmiques són un factor determinant.
  • 75% pensen que les religions tenen massa presència en l’espai públic.

Aquestes dades apunten a un sentiment de desordre estructural, on la inseguretat, la fragmentació cultural i la desconnexió entre grups socials alimenten la idea d’un país que ja no funciona com una sola comunitat.

Fractura generacional i política

Les divisions dins la societat francesa no són només culturals o socials, sinó també generacionals i polítiques. L’enquesta mostra que els joves tenen una visió força diferent del fenomen islamista respecte a la resta de la població. Algunes dades sorprenents son:

  • 30% dels menors de 25 anys tenen una visió positiva de l’islamisme, però només el 16% dels majors de 25 anys pensa així.

Aquestes dades posen en relleu una realitat incòmoda: la unitat nacional ja no es trenca només entre barris o classes socials, sinó també entre generacions. El desencaix entre joves i adults alimenta una radicalització del debat públic i debilita qualsevol intent de resposta col·lectiva davant la crisi de cohesió que viu França.

França en tensió abans de l’esclat

Les dades de l’enquesta de l’Ifop ofereixen un retrat inquietant d’una França en crisi profunda. La descomposició del vincle social, la por a una explosió imminent, la percepció d’un islamisme cada cop més present, la fractura generacional i la desconfiança absoluta envers les institucions configuren un escenari carregat de tensió. Les dades mostren que el malestar és estructural, no puntual.

La qüestió ja no és si hi haurà un desbordament, sinó quan, com i amb quines conseqüències. França es troba en un punt d’inflexió històric, on la democràcia, la laïcitat i la convivència es posen a prova com mai abans. El país sembla viure una vigília silenciosa abans d’un possible esclat, on la incertesa no deixa espai a la indiferència.

L’enquesta de l’Ifop no només reflecteix por. També mostra ganes de canvi. Malgrat tot, un 58% dels francesos afirma que «encara és possible refer la cohesió social si es treballa des de l’educació, la justícia i la igualtat d’oportunitats».

Més Percepcions de

Demanen tres anys de presó al mossèn català Custodio Ballester per un article sobre l’islam radical

Una denúncia de musulmans vinculats a Colau han portat a Ballester davant del jutge. Ell defensa que només criticava les versions violentes de la religió

La meitat dels restaurants de la Universitat Autònoma de Barcelona només serveixen carn halal

A cinc dels onze restaurants del campus de la UAB només es serveixen pollastres degollats sense sedació i amb algú resant al costat.

Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS

La policia i la Diputació de Biscaia alerten que famílies del Marroc arriben en avió i deixen els fills a centres d’acollida. Ni tan sols son pobres.

Congresista presenta projecte de llei per prohibir la llei Sharia als Estats Units

La No Sharia Act vol assegurar que cap tribunal, agència pública ni institució legal dels EUA pugui aplicar o legitimar la sharia.

Halal per tothom als menjadors de les escoles de Barcelona

Les empreses de càtering escolar no tenen una doble logística i tota la seva carn és d’un proveïdor amb certificat religiós. El menú infidel ja és com una variant sanitària.

Una ciutat de Rússia castigarà els directors d’escola si les alumnes porten hijab

La mesura s’ha aprovat a Nefteyugansk (Sibèria Occidental). L’administració recorda que l’escola a Rússia és laica.

Fan un llibre per explicar que el control a les mesquites de Catalunya és “racisme institucional”

Segons el llibre “La radicalización del racismo”, la vigilància de mesquites i comunitats musulmanes per part dels Mossos d’Esquadra converteix pràctiques religioses quotidianes en sospitoses.

Els cinc moments horrorosos del dia quan la meitat dels teus veïns son musulmans

A Dearborn (Michigan) més de la meitat dels habitants son musulmans, inclòs l’alcalde. I té conseqüencies a l’espai públic.

Rússia anuncia la immigració sense família

El govern rus fa seu el lema “vine, treballa, guanya i veste’n”. El nou sistema es basa en temporalitat i control per acabar amb la degradació dels serveis públics i

Una Festa del Porc de la Bretanya francesa es farà en un lloc secret per amenaces

Es va suspendre la Festa del Poc de Treffendel per amenaces de l’esquerra. Els organitzadors han fet una nova convocatòria sense concretar el lloc.

Un jutge del Canadà ha d’aclarir que la imatge d’una dona musulmana sense vel no mostra cap intimitat

La dona sostenia que les imatges d’abans de ser musulmana han d’estar protegides per la llei perquè son “com sortir despullada”. De la fotografia fent-se un petó amb el seu

Un alcalde musulmà dels EUA diu a un ciutadà que se’n vagi de la ciutat per oposar-se a un homenatge a un partidari del terrorisme religiós

L’ajuntament de Dearborn (Michigan) posa el nom d’un partidari de Hamas i Hizbola a un carrer. L’alcalde va dir a un opositor que estar-hi en contra és racisme, islamofòbia i

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Per què vestien així?
-Museu de la Catalunya d’abans
-Per què vestien així?
Desplaça cap amunt