La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians
La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.
L’Ajuntament de Tortosa i la Generalitat de Catalunya organitzen aquest 25 de setembre la III Jornada Antiracista de Tortosa, dedicada enguany a “L’antiracisme i la figura d’Abu Bakr al-Turtuxí”. La trobada forma part del programa de commemoració dels 900 anys de la mort del jurista andalusí i deixa ben clara la lectura que les institucions volen fer del personatge: «Recuperar Abu Bakr no és només recordar un savi medieval, sinó reconèixer que la identitat europea també es va construir amb coneixement islàmic, àrab i andalusí».
La intenció no és només històrica, ni es limita a recuperar la memòria d’un veí presumptament il·lustre. En Abu Bakr al-Turtuxí han trobat una peça útil per construir un nou relat de Catalunya des d’una perspectiva decolonial i intercultural. No se’l presenta simplement com un jurista islàmic nascut a Tortosa, sinó com una baula d’una suposada tradició cultural pròpia que hauria estat esborrada per la islamofòbia actual. El mecanisme es basa, en part, en considerar “pensament català” qualsevol cosa escrita al territori de l’actual Catalunya, encara que sigui en àrab i encara que, com en el cas d’al-Turtuxí, l’autor marxés de Tortosa cap als vint anys per no tornar-hi mai més.
El jurista radical presentat com a poeta
Abu Bakr al-Turtuxí va néixer a la Tortosa andalusina l’any 1059 i se’n va anar de viatge cap a l’Orient. Va passar per la Meca, Bagdad, Damasc i Jerusalem abans d’establir-se a Alexandria, on va desenvolupar la seva carrera com a jurista fins a la seva mort l’any 1126. No consta a la seva biografia cap mena de relació ni amb Tortosa ni amb al-Àndalus ni amb Europa més enllà de néixer i una resolució jurídica (fàtua): la resolució era per donar suport a l’emir almoràvit perquè lluités contra els governants d’al-Andalus per no ser prou musulmans. Tampoc va exercir cap influència sobre el pensament europeu com sí van fer andalusins il·lustres com Averrois, Avicena, Maimònides o al-Zahrāwī (Abulcasis). En canvi, al món musulmà sí va exercir influència amb dictàmens tan poc racistes com que no era lícit menjar formatge fabricat pels europeus perquè està contaminat.
Tot i que la biografia del personatge no acompanya, a les jornades se’l presenta com “un pensador europeu nascut a Tortosa” i com una figura clau per demostrar les arrels islàmiques de la societat europea actual. A més, el programa no posa l’accent en la seva trajectòria com a jurista ni en què consistia realment el seu pensament polític i religiós, que és precisament l’àmbit pel qual al-Turtuxí va assolir prestigi dins del món islàmic.
El retrat institucional prefereix presentar-lo com a poeta, pensador i savi mediterrani injustament amagat a causa del racisme estructural. L’Ajuntament de Tortosa destaca la seva obra La llàntia dels prínceps com un manual que recomana “prudència, justícia, equitat, serenitat i bondat”. La Direcció Generals d’Afers Religiosos el presenta com a “jurista, pensador, teòleg i poeta” i posa l’accent en “l’ètica pública”, “l’organització de la vida col·lectiva” i els “intercanvis culturals” de la Mediterrània medieval.
El resultat és un al-Turtuxí molt més amable que les seva obra dedicada a l’ordre social i a la posició dels no musulmans. Presentar-lo com a poeta té un paper especialment útil en aquesta reconstrucció del personatge, però obvia que la seva poesia és una part menor del seu llegat i no li va reportar cap mena de prestigi. Fins i tot un material pedagògic de l’entorn XTEC el presenta com “un dels grans referents de la nostra poesia”, malgrat reconèixer en la mateixa frase que la seva producció poètica és sobretot religiosa i moral.
Els cristians han de cedir el seient als musulmans
L’obra cabdal d’al-Turtuxí és la que destaquen la Generalitat a través de la Direcció General d’Afers Religiosos i l’Ajuntament de Tortosa: La llàntia dels prínceps (Sirāj al-Mulūk). En aquesta obra, al-Turtuxí exposa un model de societat ideal en què cristians i jueus ocupen una posició subordinada respecte dels musulmans. El text transmet normes concretes que regulen com han de vestir els no musulmans, quins símbols religiosos poden mostrar, com han de construir els seus temples i com s’han de comportar davant d’un musulmà.
Entre aquestes condicions hi ha la prohibició de construir noves esglésies o monestirs, d’exhibir creus o llibres cristians en públic, de tocar les campanes o de fer processons religioses visibles. També s’hi estableix que els cristians no poden vestir com els musulmans, portar armes o muntar a cavall, i que els seus edificis no han de superar en alçada els dels musulmans. La diferència religiosa es converteix així en una diferència jurídica, social i fins i tot visual.
La submissió arriba també als gestos quotidians. En la versió del Pacte d’Úmar que al-Turtuxí incorpora a la seva obra com a ideal, els cristians es comprometen a mostrar deferència als musulmans i aixecar-se del seient quan un musulmà vulgui ocupar-lo. És una imatge especialment reveladora del model social que transmet: no només dues religions convivint, sinó una comunitat situada per damunt de l’altra en l’espai públic.
En definitiva, la convivència que descriu al-Turtuxí no és entre iguals ni encaixa amb l’antiracisme: és convivència sota subordinació. Aquestes normes no les va inventar ell, però les recull, les fa seves i les incorpora a la seva obra política com a part de l’ordre social que considera legítim i desitjable. Aquestes disposicions es poden consultar a la pàgina 229 en la traducció de la versió d’al-Turtuxí del Sirāj al-Mulūk, reproduïda per Cambridge University Press i pel Medieval Sourcebook de Fordham University.
De la jornada antiracista a les aules
La recuperació política d’Abu Bakr de Tortosa culmina el 25 de setembre amb una Jornada Antiracista que converteix al-Turtuxí en una peça explícita del discurs contemporani sobre islamofòbia, memòria i diversitat. Dolors Bramon hi parlarà sota el títol “Abu Bakr al-Turtuxí: un pensador europeu nascut a Tortosa” i explicarà per què figures com la seva haurien quedat “invisibilitzades”. Mostafà Shaimi enllaçarà directament “l’oblit d’al-Àndalus” amb la islamofòbia contemporània, i el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, abordarà la gestió de la diversitat religiosa en àmbits municipals, educatius i sanitaris. El programa no amaga la voluntat de fer servir el personatge com a pont entre una determinada lectura del passat i les polítiques actuals d’antiracisme i interculturalitat.
Aquesta lectura no es quedarà en conferències per a adults. Els promotors de l’Any Abu Bakr han anunciat també activitats educatives en escoles i instituts de Tortosa i Roquetes. De moment, no consta que al-Turtuxí s’hagi incorporat formalment al currículum escolar català, però sí que hi ha una voluntat documentada de portar la seva figura a les aules. Fa anys que materials pedagògics de l’entorn educatiu català defensen una “visió decolonial de la Literatura” i reclamen que l’ensenyament incorpori també la cultura, la història, el folklore i la literatura dels llocs d’origen dels alumnes immigrants. La incorporació d’al-Turtuxí seria un primer pas tal com reclama el document Interculturalitat i Literatura del Departament d’Educació. La necessitat ideològica de trobar referents musulmans és tan gran que el mateix document arriba a incorporar com a poetes andalusins de Lleida autors que no van existir mai.
La commemoració dels 900 anys de la mort d’un personatge controvertit, poc conegut fora dels ambients acadèmics i sense una influència rellevant en la cultura europea, va molt més enllà d’un aniversari històric. Ni tan sols la seva relació amb Tortosa i amb Europa no va més enllà d’haver-hi nascut. Malgrat això, al-Turtuxí és presentat com a pensador europeu, poeta català, referent de diversitat i instrument per combatre la forma de racisme que en diuen islamofòbia.
Aquesta reinterpretació no és només local. La Generalitat participa activament en la construcció i difusió d’aquest relat. El Departament de Cultura dona suport a la commemoració i la Direcció General d’Afers Religiosos patrocina el documental Abu Bakr de Tortosa. 900 anys de la seva mort. Ningú no és profeta a la seva terra, que també està previst incorporar a la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. La mateixa Direcció General intervé en la Jornada Antiracista dedicada al personatge.
El resultat és que un jurista medieval és recuperat avui com a referent cultural propi i eina pedagògica i antiracista, mentre els aspectes més incòmodes del seu pensament jurídic i polític queden amagats. I és que amb al-Turtuxí no estem davant d’un inventor, un científic, un filòsof o un gran literat que deixés una aportació decisiva a la cultura europea. Era, sobretot, un jurista islàmic radical, dedicat al dret islàmic, preocupat per regular el comportament i dictar la moral religiosa. La commemoració, per tant, no es limita a explicar a vendre un Abu Bakr amable, sinó que serveix per decidir què representa avui i quin lloc se li vol donar dins del relat cultural de Catalunya.
Més sobre Catalunya
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab
Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”
L’independentisme escocès treu banderes d’Escòcia per no incomodar els immigrants
Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició
Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?