Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per a joves
La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.
Creativitat de la campanya «passeu, passeu»
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
La nova campanya dels casals de barri de l’Ajuntament de Barcelona incorpora la imatge d’una noia amb hijab en un entorn quotidià i normalitzat. L’objectiu de la iniciativa és atraure el públic jove als casals presentant-los com a espais de trobada i participació als barris, amb una imatge pensada per connectar amb perfils religiosos.
La campanya «passeu, passeu» s’ha desplegat a diferents canals amb l’objectiu de guanyar visibilitat a tota la ciutat. Té presència en suports de publicitat exterior, transport públic, xarxes socials i ràdio. Amb aquesta difusió àmplia, l’Ajuntament vol arribar al màxim nombre de persones i reforçar la presència dels casals de barri en l’espai públic i mediàtic.
La religió com a reclam de l’acció «comunitària»
El relat institucional posa l’accent de manera explícita en la dimensió “comunitària” dels casals, fins al punt de convertir-la en eix central del discurs. Es parla d’acció comunitària, de benestar i cures comunitàries i d’espais orientats a la cohesió social. En aquest context, la presència del hijab a la campanya encaixa plenament en una lògica que presenta la societat com una suma de comunitats religioses. El resultat és que l’Ajuntament contribueix a legitimar simbòlicament determinades pràctiques sense qüestionar-ne el significat ni les implicacions.
A més, la imatge compleix una doble funció. D’una banda, actua com a reclam per a una part de la població musulmana, a qui es vol interpel·lar directament. Alhora, també es pot llegir com un missatge a famílies més conservadores que veuen amb recel aquests espais. Amb la incorporació del hijab transmeten que no qüestionaran determinades referències culturals o religioses. La idea és que els casals són un «espai segur» on ningú no posarà en dubte ni discutirà cap pràctica, sinó que quedaran plenament normalitzades.
De l’altra, la normalització del hijab funciona també com un missatge cap a tots els ciutadans: es presenta com a completament normalitzat, exempt de conflicte i com una expressió de la modernitat. Així, la campanya no només busca atraure, sinó també fixar un marc mental en què el vel religiós queda fora de qualsevol qüestionament i plenament integrat dins l’espai públic i institucional.
El hijab no és casual: és el «model comunitari» que impulsa l’Ajuntament
La presència del hijab a la campanya no és una decisió aïllada ni merament estètica. Respon a un marc conceptual que l’Ajuntament va fixar en la mesura de govern dels casals de barri 2025-2027. En aquest document, la paraula “comunitari” hi apareix de manera constant. El model transforma així els casals en plataformes d’organització comunitària en lloc de ser equipaments al servei de persones individuals com fins ara. Tot això sense que el document estableixi cap límit explícit en termes de valors, laïcitat o criteris de convivència. Aquest model dona un paper central a entitats i actors no institucionals, que acaben definint en gran mesura el contingut real dels casals.
Aquest plantejament té conseqüències directes en la manera com es representa la realitat des de les institucions. Quan el centre de l’acció pública deixa de ser el ciutadà individual i passa a ser la “comunitat”, el pas següent és incorporar i visibilitzar aquells elements que identifiquen aquests col·lectius. I entre totes les possibles comunitats que podrien representar en el cartell han escollit únicament la musulmana envoltada de persones que no se sap quina religió segueixen. Així, el hijab encaixa perfectament com a símbol recognoscible d’una comunitat concreta i deixa fora la possibilitat de ser musulmana i no portar el mocador. No es tracta només de reflectir una realitat social, sinó de normalitzar-la i integrar-la dins el relat institucional, fins al punt de convertir-la en part del paisatge habitual de la comunicació pública.
La segregació de gènere als casals de Barcelona
L’octubre de 2025, dos treballadors de lleure del Raval van denunciar públicament que a les activitats dels casals es practicava la segregació de gènere. A l’acte de presentació de l’entitat Per Elles van explicar que en alguns casals s’ha acabat assumint la segregació de gènere com a condició perquè les noies musulmanes hi puguin participar. Segons el seu testimoni, fins i tot així, moltes adolescents deixen d’assistir a activitats mixtes —com jocs, esports o reforç escolar— mentre els seus germans continuen participant-hi amb normalitat.
L’entitat Per Elles es va crear precisament per denunciar vulneracions de drets humans que afecten noies musulmanes del Raval. La segregació als casals només era una part del problema que van exposar. Durant l’acte, també van advertir que aquestes dinàmiques s’estenen a instituts públics del barri, on s’apliquen mesures d’islamització sota l’etiqueta del respecte cultural. Aquestes denúncies apunten a una realitat més àmplia que va més enllà d’un sol espai i que qüestiona fins a quin punt les institucions estan implicades en el foment de pràctiques alienes a la cultura occidental.
Després d’exposar aquests fets pels canals institucionals i portar la denúncia fins al Síndic de Greuges, tots dos van ser acomiadats. La seva experiència apunta a un problema que es tendeix a minimitzar o invisibilitzar: l’adaptació d’equipaments públics a normes de segregació que limiten la llibertat de les noies. En aquest context, la imatge del hijab en una campanya institucional reforça la idea que les institucions de Barcelona continuaran sense fer res per ajudar les noies que rebutgen el control familiar que denunciaven des de Per Elles.
La campanya dels casals de barri no és només una acció de promoció d’equipaments municipals, sinó també una declaració implícita sobre el model de convivència «comunitària» que es vol construir. La decisió està presa i s’ha decidit que els espais públics han d’adaptar-se a determinades dinàmiques en lloc de ser un referent clar dels valors que diuen defensar.
Més sobre vels
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?