La UE finança informes que acusen Catalunya d’islamofòbia amb autors vinculats als Germans Musulmans
El European Islamophobia Report presentat el 19 de desembre recopila situacions que els seus autors utilitzen per acusar Europa d’islamofòbia estructural. Catalunya surt retratada com a país islamòfob.
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
El European Islamophobia Report és una publicació anual que analitza l’evolució del que els seus editors defineixen com a islamofòbia en els estats europeus. El projecte va iniciar-se l’any 2015 i des d’aleshores ha publicat edicions successives amb una estructura similar: un volum extens amb capítols per país elaborats per investigadors locals que recullen situacions s relacionades amb musulmans o amb l’islam. Els editors del projecte interpreten aquest conjunt de situacions com a proves d’una discriminació sistèmica i transversal contra els musulmans.
L’informe no funciona com un registre oficial de delictes d’odi ni com una estadística policial. Els autors seleccionen els casos segons criteris propis i els integren en un marc interpretatiu comú. Aquest enfocament permet incloure tant agressions o insults com debats legislatius o posicionaments polítics. El document no diferencia de manera estricta entre violència discriminació institucional crítica ideològica o desacord polític.
Els vincles dels editors amb l’entorn dels Germans Musulmans
El debat sobre l’European Islamophobia Report també ha posat el focus en un dels seus editors, Farid Hafez. El novembre de 2020, la policia austríaca va registrar el seu domicili en el marc d’una operació contra possibles xarxes vinculades a l’entorn dels Germans Musulmans al país. El gener de 2023, un tribunal austríac va arxivar el cas per falta de proves. Hafez ha negat sempre qualsevol activitat il·legal. Tot i això, aquests fets han contribuït a situar el seu perfil en el centre del debat polític i institucional al voltant de l’informe.
Hafez no només va adquirir notorietat pública arran del registre policial del 2020 sinó també pel seu recorregut associatiu anterior. Diverses fonts assenyalen que Hafez figura com a membre fundador de la Muslimische Jugend Österreich, una organització juvenil musulmana activa a Àustria. Diferents informes d’anàlisi sobre islam polític a Europa han situat aquesta entitat dins l’òrbita ideològica dels Germans Musulmans al país.
El paper de Turquia en l’informe
L’altre editor principal de l’European Islamophobia Report és Enes Bayrakli, acadèmic turc especialitzat en relacions internacionals i estudis europeus. Bayrakli ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional dins la SETA Foundation, un centre d’anàlisi amb seu a Ankara que nombrosos analistes i governs europeus consideren pròxim a l’executiu turc. Dins d’aquesta fundació impulsa activitats i publicacions centrades a denunciar el que descriu com una islamofòbia creixent al continent europeu.
Aquest recorregut resulta rellevant perquè el govern d’Erdogan ha utilitzat de manera recurrent el relat de la islamofòbia europea com a eina política i diplomàtica. Diversos responsables turcs han citat dades i conclusions de l’European Islamophobia Report en actes públics i fòrums internacionals per reforçar la idea que Europa manté una actitud estructuralment hostil envers l’islam. La participació d’Enes Bayrakli en aquest projecte ha alimentat el debat sobre fins a quin punt l’informe manté una distància real respecte a l’agenda política turca.
Catalunya com a espai central en el relat de l’informe
L’European Islamophobia Report concedeix a Catalunya un paper rellevant dins del capítol dedicat a Espanya i la presenta de manera reiterada com un dels principals escenaris de conflicte relacionats amb l’islam i la presència musulmana. Els autors situen el territori com un espai on es concentren debats polítics municipals i socials que, segons la seva interpretació, reflecteixen una islamofòbia arrelada i normalitzada. Aquesta atenció específica no respon tant a una major incidència documentada d’agressions com a la visibilitat pública de determinats conflictes locals i decisions administratives.
L’informe recull diversos episodis ocorreguts en municipis catalans relacionats amb l’obertura o regulació d’oratoris i mesquites, amb polèmiques veïnals o amb posicionaments de governs locals. Els autors integren aquests casos dins d’un mateix marc interpretatiu i els presenten com a exemples de discriminació estructural, sense distingir entre oposició veïnal, debat urbanístic, aplicació de normatives municipals o rebuig explícit per motius religiosos. Aquesta aproximació permet convertir conflictes de gestió local en indicadors d’un problema ideològic general.
El document també posa un èmfasi especial en el debat sobre l’ús del vel islàmic en l’àmbit educatiu i en altres espais públics a Catalunya. Els autors descriuen qualsevol discussió sobre regulació o límits com a expressió d’islamofòbia institucional, sense analitzar en profunditat el marc legal català ni la tradició de laïcitat que informa bona part d’aquests debats. L’informe no entra a valorar la diversitat d’opinions existents ni dins la societat catalana ni entre els musulmans.
Edició rere edició Europa és islamòfoba
L’European Islamophobia Report manté una mateixa conclusió de fons en totes les edicions: Europa és un espai estructuralment islamòfob. Els editors del projecte repeteixen aquest diagnòstic a partir d’una acumulació de casos heterogenis que inclouen agressions reals, decisions administratives, debats polítics i conflictes socials locals. L’informe no reformula el marc interpretatiu ni introdueix criteris nous que permetin contrastar o matisar aquesta tesi, sinó que reafirma any rere any una lectura global que presenta el continent com a problema i situa les institucions europees sota una acusació permanent.
Aquesta continuïtat també es reflecteix en l’evolució formal del projecte. Després de les crítiques pel finançament europeu i pels vincles amb la Fundació SETA, l’informe va canviar de logotip i de segell editorial, però va conservar els mateixos editors, la mateixa metodologia i el mateix relat. El projecte va substituir una imatge pública per una altra sense alterar-ne el contingut ni la direcció. Aquest detall aparentment secundari resumeix la naturalesa de l’European Islamophobia Report, un informe que modifica la seva presentació però manté intacta la seva tesi central. Malgrat tot, l’infome continua circulant en entorns institucionals, acadèmics i polítics europeus com a referència en el debat sobre islamofòbia.
Més Percepcions de
Més sobre Germans Musulmans
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Àustria prepara la prohibició de l’islam polític dels Germans Musulmans
Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans
Un informe oficial d’Àustria acusa els Germans Musulmans de voler transformar la democràcia des de dins
La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia
La Generalitat forma professors amb un predicador islàmic que nega la igualtat occidental entre homes i dones
La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans
United Airlines retira del servei un pilot musulmà per justificar el terrorisme
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el hijab
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té un refresc de cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?