Portar la dona amb burka li costa la nacionalitat espanyola a un marroquí
Segons la justícia, el burka és incompatible amb els valors occidentals, la integració i la igualtat de gènere.
El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha estat clau en la negativa a concedir la nacionalitat espanyola a un home marroquí. El Ministeri de Justícia va denegar la petició inicialment el 2018, i va reiterar la decisió després d’obtenir dos informes del CNI que alertaven sobre riscos per a la seguretat nacional.
L’home havia sol·licitat la nacionalitat el 2014. Quatre anys més tard, la resposta va ser negativa. Va recórrer la decisió, però l’Audiència Nacional ha confirmat que no reuneix els requisits legals per convertir-se en ciutadà espanyol. L’argument clau: els informes d’intel·ligència.
L’home feia portar burka a la seva dona
El CNI va alertar que l’home seguia idees salafistes radicals. Concretament, obligava la seva dona a portar burka utilitzant arguments religiosos extremistes. Aquesta imposició, segons el CNI, mostra una actitud incompatible amb la integració i la igualtat de gènere.
Els agents van assenyalar que aquest comportament fomentava la discriminació dins la pròpia comunitat musulmana. També contribuïa a mantenir la dona aïllada, en contra dels valors socials i constitucionals espanyols. La parella es va separar el 2019, però les actituds de l’home ja havien estat registrades.
Seguidor del salafisme radical i sospitós de terrorisme
Els serveis d’intel·ligència van descriure l’home com un partidari del salafisme. Segons el CNI, això suposa un rebuig frontal als valors occidentals. El salafisme, segons l’informe, promou la no integració de les comunitats musulmanes i considera que les lleis dels països occidentals s’han de sotmetre a la sharia. El CNI ho considera una amenaça directa als valors democràtics, a la llibertat i a la igualtat.
A més, el sol·licitant havia estat condemnat a nou mesos de presó per robatori amb força, segons dades del Registre Central de Penats. També constaven dues ordres de cerca i captura i una ordre d’avís de domicili. Aquests fets van tenir lloc entre 2010 i 2014.
La justícia rebutja els arguments del demandant
L’home va assegurar que vivia de manera integrada, que tenia una feina estable i que era estimat pels veïns del poble on residia. També va aportar un escrit de la seva dona on nega que l’obligués a portar burka i afirmant que ja el portava quan es van enamorar.
Malgrat això, els jutges consideren que aquests elements demostren arrelament, però no prou bona conducta cívica. La seva condemna penal i el comportament durant el període de tramitació de la nacionalitat van pesar més. Segons la sentència, residir legalment i treballar no compensa el fet d’haver estat condemnat.
El pes dels informes del CNI
Els magistrats reconeixen que alguns punts de l’informe podrien ser discutibles. Tot i això, el CNI va argumentar les seves conclusions i el demandant va tenir ocasió de defensar-se. La sentència conclou que el contingut de l’informe és sòlid i justificat.
A més, el tribunal destaca que la relació del demandant amb una operació antiterrorista no va quedar desmentida de manera convincent. Per això, considera que la negativa del Ministeri de Justícia està plenament justificada i tanca definitivament la porta a la seva nacionalització.
Més Percepcions de
El segon partit de Suècia proposa prohibir el hijab
La policia de Gal·les registrarà comentaris que consideri “hostils” contra l’islam
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini
Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?