Najat El Hachmi: “La societat catalana no ajuda les dones a treure’s el vel”

Najat El Hachmi denuncia el silenci i la falta de suport davant el fonamentalisme islàmic a Catalunya.

L’escriptora Najat El Hachmi ha estat entrevistada aquest diumenge 30 de març al programa Via Lliure de RAC1 amb motiu de la publicació del seu primer llibre juvenil: Els secrets de la Nur. Però més enllà del llibre, l’autora ha aprofitat per fer una denúncia contundent sobre la situació de moltes noies adolescents d’origen musulmà a Catalunya.

Najat El Hachmi va decidir escriure Els secrets de la Nur en veure que moltes nenes d’origen immigrant encara viuen el mateix que ella va patir fa dècades. Situacions com no poder anar de colònies, evitar la piscina o no sortir soles pel carrer continuen sent habituals. A través del personatge de la Nur, una nena que vol ser escriptora, El Hachmi dona veu a aquesta realitat silenciada. Denuncia una doble opressió: d’una banda, la discriminació de la societat d’acollida; de l’altra, el control i les restriccions dins l’àmbit familiar i religiós. Segons l’autora, aquestes nenes es troben entre “dos focs creuats”, i lamenta que la classe política i la societat en general mirin cap a una altra banda.

El fonamentalisme és feixisme

El fonamentalisme islàmic és un feixisme”, afirma contundent. “És una manera de sotmetre les persones a dictats rígids, on tota la vida gira entorn d’una religió literalista.” El Hachmi insisteix que aquest islamisme radical no té res a veure amb l’islam tradicional: “És un islam inventat al segle XX.”

Segons l’autora, una de les derives més perilloses és convertir l’islam en l’única identitat vàlida per a les persones d’origen musulmà. “L’islam es converteix en una nació. Ja no és una creença personal, sinó un sistema de lleialtat absoluta.

Segons ella, aquest islam radical ha segrestat la representació de la comunitat musulmana a Catalunya, i és qui domina les organitzacions i el discurs públic.

El vel com a eina d’opressió

A diferència del que sostenen molts discursos progressistes, El Hachmi rebutja frontalment l’ús del vel. “És un símbol del masclisme institucionalitzat en forma de religió”, diu. No és una peça de roba qualsevol, ni un signe d’identitat. És una eina de control, de submissió, una barrera física i simbòlica entre la dona i el món.

Un dels moments més punyents de l’entrevista és quan afirma: “La societat d’acollida no ajuda les dones a treure’s el vel.” I ho diu en un context de normalització del vel islàmic a Europa, que considera hipòcrita: “Si no pots treure’t el vel lliurement, llavors no és una elecció.”

Les prohibicions que aquestes nenes reben —anar de colònies, banyar-se, vestir-se com volen— sovint es justifiquen en nom de la religió o la tradició. Però el que realment hi ha al darrere és una forma de fonamentalisme que no només no rep oposició, sinó que troba una complicitat còmoda en el bonisme polític i institucional.

El silenci còmplice del progressisme

La denúncia més greu arriba quan parla del preu personal que ha hagut de pagar per expressar les seves opinions. “A mi m’han assenyalat públicament per islamofòbia”, explica. “He de prendre moltes precaucions. No sóc el Salman Rushdie, però vaig amb compte.”

Per a moltes noies d’origen musulmà, créixer a Catalunya no significa ser més lliures. Al contrari: sovint viuen atrapades entre dues parets. Una, la de casa seva, que els imposa normes diferents de les dels seus germans homes. L’altra, la d’una societat que no s’atreveix a defensar-les. “El lloc on t’hauries de sentir més segura —la família— et limita. Però la societat que t’hauria de protegir, calla”, denuncia l’escriptora.

El bonisme condemna la dona musulmana al paper que volen els islamistes”, afirma El Hachmi. Segons ella, una part important de l’esquerra i de les institucions catalanes ha preferit no incomodar els sectors islamistes en nom del respecte cultural. Això, lluny de protegir la diversitat, perpetua el masclisme i la segregació.


Ella no parla des del desconeixement ni des de la intolerància. És musulmana, ha crescut envoltada de fe, però també de pressió patriarcal. Per això es mostra contundent contra l’ús del vel entre les nenes i adolescents: “En el món musulmà, com més gran et fas, menys lliure ets. El vel no és el principi de res. És el final”.
Les dues parets: la casa i la societat. Una societat que no ajuda a res.

El fonamentalisme no ve de fora

El Hachmi trenca un altre tòpic: el fonamentalisme no ve de fora. Neix i es consolida aquí, a les ciutats, als barris, a les associacions. “Al meu poble, al nord del Marroc, el fonamentalisme era vist amb recel. Quan van arribar els barbuts que volien prohibir la música, la gent els rebutjava. Aquí, en canvi, se’ls ha donat veu i representació.”

Avui, a Catalunya, les organitzacions que diuen representar els musulmans estan, en molts casos, dominades per sectors islamistes. No només controlen el discurs religiós, sinó també el social. Són els qui assenyalen, marginen i expulsen a les dones que, com Najat, es neguen a acceptar els rols imposats. “Jo no soc el Salman Rushdie, però vaig amb compte”, admet.

No pensa callar

Per Najat El Hachmi, la batalla és cultural, educativa i política. Cal valentia per trencar silencis, per defensar drets universals, per denunciar el masclisme vingui d’on vingui. “El fonamentalisme islàmic l’he conegut aquí, a casa nostra. I el més trist és que moltes de les dones que en volen fugir no troben ni tan sols una mà amiga a l’altra banda.”

Els secrets de la Nur explica la història d’una nena de 12 anys que vol ser escriptora i que comença a adonar-se de les injustícies que l’envolten. “És la meva manera de continuar lluitant”, diu l’autora. “Jo seguiré escrivint llibres.”

Més Percepcions de

Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública

Una carta de l’escola als pares qualifica d’”assetjament racial” la negativa del menor a participar en una activitat vinculada al Ramadà. Quedarà apuntat al seu expedient.

La Generalitat dona 23.000 € per fomentar el català a un banc islàmic com a entitat sense ànim de lucre

El Departament de Política Lingüística beneficia l’entramat financer halal que inclou una SL immobiliària que acumula pisos i presenta el sistema financer occidental com a pecaminós.

El Regne Unit vol atraure musulmans a zones rurals perquè “el camp és massa blanc i de classe mitjana”

Els diners públics del pla es destinaran a “corregir” zones rurals que el govern considera massa angleses i en risc de ser “irrellevants en una societat multicultural”.

El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà

Tariq Ramadan vol privilegis religiosos per ajornar el judici per violació a França. Juristes alerten que acceptar-ho obriria un precedent.

Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA

L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós “fins a l’últim alè”.

França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús

Nenes de 6 anys amb vel i abaies negres, pregàries, dibuixos sense rostre i el turc com a llengua. Els estatuts invoquen “els valors laics francesos”.

Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”

Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a “viure l’experiència” i mostrar “solidaritat”.

Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc

El representant de la comunitat islàmica de Padova sol·licita retirar un porquet d’un aparador perquè fereix la sensibilitat religiosa.

El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans

El cap antiterrorista del Regne Unit explica que en una entrevista que ISIS continua decidit a atacar a Occident.

De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural

L’exgihadista Shahid Butt va passar per la presó al Iemen per terrorisme. Ara es presenta com el “candidat ideal” perquè la seva experiència vital contribuirà “a unir la comunitat” de Sparkhill ( Birmingham).

Apunyalat per ser cristià a Washington

Un individu va preguntar per la seva religió a un home a Parkland a primera hora del matí. En saber que era cristià, el va apunyalar a ell i al seu gos.

«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera

Una investigació amb càmera oculta a Brescia mostra un líder espiritual que afirma que casar-se amb una nena de 9 anys és correcte perquè “és una dona”.

Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026

El Ministeri de l’Interior vigila municipis on es presenten candidats amb vincles sospitosos amb els Germans Musulmans en llistes convencionals.

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Recullen signatures per reclamar transparència perquè els consumidors sàpiguen si compren carn religiosa.

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt