Lleida «regala» un solar als musulmans per fer-hi una mesquita salafista
L’Ajuntament va convocar un concurs per cedir una parcel·la de 8000 metres quadrats a qualsevol religió. Només els musulmans en tenien necessitat i han aconseguit forçat millors condicions.
Musulmans fent pressió a les institucions
Xarxes Socials
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
L’Ajuntament de Lleida ha resolt el problema de la comunitat musulmana Ibn Hazm que no té espai per acollir tots els fidels. Ni cristians, ni evangelistes, ni ortodoxos russos, ni Testimonis de Jehova es van presentar al concurs per disposar de més de 8000 metres quadrats per aixecar un gran temple per a més de 1000 persones. Com que el passat abril el concurs va quedar desert ara li poden adjudicar als salafistes de l’associació Ibn Hazm sense cap impediment.
En menys d’un any, l’Ajuntament ha passat de plantejar un concurs “obert a totes les comunitats religioses” a adjudicar directament el solar a Ibn Hazm, ajustant les condicions a les seves demandes. Les exigències inicials de 75 anys i gratuïtat no es poden complir del tot, però la rebaixa del cànon i l’adjudicació directa han permès que el solar acabi en mans de la comunitat musulmana més rigorista de la ciutat.
Una concessió que havia de ser oberta
Durant el ple municipal de l’1 de març de 2025, es van aprovar les condicions de la concessió d’un solar del polígon Camí dels Frares. Es va presentar com una oferta a totes les comunitats religioses de la ciutat però cap es va presentar al concurs. Només la comunitat musulmana va mostrar interès però no estaven d’acord amb les condicions. Malgrat la necessitat, ni aquesta mateixa va acudir al concurs publicat.
Mesos abans (novembre de 2024), la Paeria i els representants d’Ibn Hazm van acostar posicions per ubicar la mesquita al polígon Camí dels Frares. La comunitat musulmana va reclamar que la concessió fos de 75 anys i que el cànon anual fos gratuït. L’alcalde Fèlix Larrosa va reconèixer que estudiarien “un informe favorable a les al·legacions” sobre la durada i el cànon, i va admetre que existia una escletxa legal per reduir o eliminar el pagament si es tractava d’una entitat sense ànim de lucre. Tot i això, va remarcar que “gratuït no podrà ser”. Com que cap altra religió tenia interès en aixecar un temple no es va parlar amb ningú més.
El mes d’abril de 2025 el concurs va quedar desert perquè ningú s’hi va presentar. Tot i això, l’ajuntament va anunciar que buscaria fórmules alternatives per adjudicar el solar a Ibn Hazm per aixecar la seva gran mesquita, segons va informar el diari Segre.
Adjudicació directa als musulmans i rebaixa del preu
Informa el diari Segre de 2 d’octubre de 2025, que l’Ajuntament ha decidit adjudicar directament el solar a la Comunitat Islàmica Ibn Hazm mitjançant concessió administrativa per 50 anys. El cànon s’ha rebaixat a 40.054 € anuals (gairebé 20.000 € menys que l’inicial). L’expedient s’ha sotmès a informació pública durant 20 dies hàbils per permetre al·legacions.
Segons el consistori, calia trobar una solució que garantís els drets religiosos de totes les persones i evitar que els musulmans de Lleida «hagin de resar al carrer».
PSC i Junts a favor de la mesquita
El ple del mes de març que va aprovar el concurs per cedir el solar de Camí dels Frares a alguna religió va comptar amb 14 vots a favor de PSC i Junts. Els altres 13 regidors (ERC, Comú, PP i Vox) hi van votar en contra. Els socialistes van defensar que l’operació era “una solució justa i necessària” per vetllar perquè ningú «hagi de resar al carrer». Malgrat parlar de «totes les comunitats» tothom sabia que es parlava de musulmans perque son els únics que fan pressió a les administracions amb resos col·lectius al carrer.
ERC va criticar durament l’operació perque les condicions actuals no son les adeqüades i creu que no és idoni ubicar una mesquita enmig d’un polígon industrial, lluny dels barris on realment viuen els fidels. Els regidors de VOX van votar en contra perquè l’operació “afavorir l’expansió de l’islamisme” i que la Paeria estava cedint davant de pressions comunitàries, a més de «regalar» patrimoni municipal a una comunitat «radicalitzada».
Els empresaris de Can Frares no volen una mesquita
Els empresaris del polígon industrial El Camí dels Frares han manifestat el seu rebuig a que s’instal·li una mesquita al seu àmbit de treball. Segons el president de l’associació empresarial, Eduard Soler, en declaracions a Segre considera que la ubicació “no és el lloc adequat” i creu que generarà problemes de mobilitat, especialment els dies de pregària.
Soler també va criticar a l’administracio perquè “ja podria haver fet una cosa semblant per impulsar empreses en lloc d’un centre de culte”. Finalment, va reconèixer que entén la necessitat d’espais de culte per a la comunitat musulmana, però que considera que la mesquita al polígon no és la millor opció: proposa que s’habilitin oratoris repartits pels barris, més propers al domicili dels fidels, en lloc d’un únic temple en zona industrial. De fet, dins ara l’ajuntament era partidari de petits oratoris enlloc d’una gran mesquita.
Qui va ser Ibn Hazm
L’associació musulmana Ibn Hazm de Lleida no es diu així per casualitat. El teòleg cordovès Ibn Hazm (994-1064) va ser el màxim exponent de la branca de l’islam andalusí que defensava una lectura estrictament literal de l’Alcorà i rebutjava interpretacions flexibles o simbòliques. La seva influència el va convertir en un referent per a corrents islàmics rigoristes, inclosos els salafistes actuals que el tenen com a autoritat moral i un precursor. La manera de veure la religió a l’estil Ibn Hazm exclou l’ús de la raó o l’analogia per adaptar la llei islàmica a noves situacions. Per això, en el seu temps Ibn Hazm va ser molt polèmic i va cultivar moltes enemistats entre juristes i religiosos de l’època.
Malgrat tot, segles després el trobem Ibn Hazm convertit en un referent de primer ordre per a una comunitat musulmana de Catalunya. Comunitat que no té en compte que amb l’Alcorà a la mà no haurien d’acceptar cap ajuda dels infidels per construir mesquites. La interpretació del vers 18 de la sura 9 pot concloure que els ajuntaments catalans no han de fer res per ajudar a construir una mesquita perquè l’ajut infidel «contamina el temple».
Que la comunitat més nombrosa de Lleida adopti el nom d’un rigorista és una declaració d’intencions: volen identificar-se amb una tradició dura, literalista, allunyada de d’una pràctica merament espiritual i on el control de la vida del fidel és la prioritat . I és precisament aquesta interpretació la que es troben temporers i immigrants quan arriben a la ciutat des de llocs on l’islam tradicional és més obert i capaç d’adaptar-se als canvis socials.
Lleida dividida per l’islam
Amb tot això, el projecte de concessió del solar per a una gran mesquita es converteix en un nou episodi d’un conflicte que Lleida arrossega des de fa anys: els oratoris musulmans han generat protestes veïnals, tancaments administratius i manifestacions de suport i rebuig alterns. L’obertura d’un local a Cappont, amb mobilitzacions a favor i en contra, ha posat en relleu la fractura social latent: alguns denuncien pèrdua de valor dels habitatges o molèsties, mentre que d’altres apel·len al dret de culte i convivència.
Davant aquesta realitat, l’adjudicació directa d’un solar públic al polígon industrial no sembla tancar la bretxa, sinó agreujar-la, convertint un assumpte religiós en una qüestió urbana, política i simbòlica que continuarà dividint la ciutat. El suport explícit de PSC i Junts, les reticències d’ERC i Comú, l’oposició frontal de Vox, i ara també les queixes dels empresaris del polígon, mostren que la mesquita ha esdevingut un tema de forta divisió política i social a Lleida. Lluny de ser només una qüestió urbanística, el procés s’ha convertit en un debat sobre el paper de les institucions en l’acomodació religiosa, la gestió de la immigració i la convivència a la ciutat.
Més sobre Catalunya
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Més Percepcions de
United Airlines retira del servei un pilot musulmà per justificar el terrorisme
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el hijab
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té un refresc de cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?