El 42% dels francesos preveu una guerra civil arran de la multiculturalitat

L’islamisme radical es relaciona amb l’increment de la tensió social i la sensació d’inseguretat.

Imatge il·lustrativa

Dall-e

[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]

Una enquesta de l’Ifop revelada en exclusiva per Le Figaro fa un balanç inèdit sobre com perceben els francesos la multiculturalitat. L’estudi diu que aquest nivell de desconfiança mai s’havia vist sota la Cinquena República. Algunes dades claus son:

  • 42% veuen possible una guerra civil.
  • 80% creuen que hi haurà disturbis greus al carrer en pocs mesos.
  • 39% veuen probable un assalt a l’Elisi o l’Assemblea Nacional.
  • 60% no confien en la capacitat de les institucions per garantir l’estabilitat política.

L’islamisme és el centre de la preocupació

L’islamisme s’ha convertit en el nucli central de les pors socials i polítiques a França. Més enllà de la seguretat o la crisi econòmica, una gran part de la població veu en la propagació de la ideologia islamista una amenaça directa al model republicà, als valors de laïcitat i a la convivència ciutadana.

Aquesta percepció no només es basa en fets puntuals, sinó en una sensació creixent que l’islamisme està penetrant estructures claus de la societat: des de l’educació fins als barris més vulnerables. Altres enquestes han constatat que els joves musulmans francesos tenen una religiositat més radical que generacions anteriors.

Els resultats de l’enquesta de l’Ifop són clars i contundents:

  • 63% creuen que l’islam és la religió amb les posicions més radicals.
  • 72% pensen que la ideologia islamista està avançant als barris populars.
  • 64% afirmen que l’Estat «no ha fet prou» per combatre l’islamisme radical.
  • 63% detecten influència islamista a les escoles.
  • 56% als campus universitaris.

Vincle social en descomposició

La societat francesa es troba immersa en una crisi de cohesió profunda. Segons l’enquesta de l’Ifop, el 80% de la població considera que el vincle social s’ha debilitat durant els darrers 20 anys. Aquesta sensació no és només una impressió subjectiva: es manifesta en uns nivells d’angoixa col·lectiva i de desconfiança política que no tenen precedents en la història recent del país.

Aquest desencaix generalitzat no és casual ni improvisat. Els francesos tenen molt clares quines en són les causes principals:

  • 88% creuen que l’augment de la delinqüència és la causa principal.
  • 82% assenyalen la concentració de població d’un mateix origen en certs barris.
  • 77% consideren que les desigualtats econòmiques són un factor determinant.
  • 75% pensen que les religions tenen massa presència en l’espai públic.

Aquestes dades apunten a un sentiment de desordre estructural, on la inseguretat, la fragmentació cultural i la desconnexió entre grups socials alimenten la idea d’un país que ja no funciona com una sola comunitat.

Fractura generacional i política

Les divisions dins la societat francesa no són només culturals o socials, sinó també generacionals i polítiques. L’enquesta mostra que els joves tenen una visió força diferent del fenomen islamista respecte a la resta de la població. Algunes dades sorprenents son:

  • 30% dels menors de 25 anys tenen una visió positiva de l’islamisme, però només el 16% dels majors de 25 anys pensa així.

Aquestes dades posen en relleu una realitat incòmoda: la unitat nacional ja no es trenca només entre barris o classes socials, sinó també entre generacions. El desencaix entre joves i adults alimenta una radicalització del debat públic i debilita qualsevol intent de resposta col·lectiva davant la crisi de cohesió que viu França.

França en tensió abans de l’esclat

Les dades de l’enquesta de l’Ifop ofereixen un retrat inquietant d’una França en crisi profunda. La descomposició del vincle social, la por a una explosió imminent, la percepció d’un islamisme cada cop més present, la fractura generacional i la desconfiança absoluta envers les institucions configuren un escenari carregat de tensió. Les dades mostren que el malestar és estructural, no puntual.

La qüestió ja no és si hi haurà un desbordament, sinó quan, com i amb quines conseqüències. França es troba en un punt d’inflexió històric, on la democràcia, la laïcitat i la convivència es posen a prova com mai abans. El país sembla viure una vigília silenciosa abans d’un possible esclat, on la incertesa no deixa espai a la indiferència.

L’enquesta de l’Ifop no només reflecteix por. També mostra ganes de canvi. Malgrat tot, un 58% dels francesos afirma que «encara és possible refer la cohesió social si es treballa des de l’educació, la justícia i la igualtat d’oportunitats».

Més Percepcions de

[social-share]

Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans

Els promotors consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté el nom d’una batalla del 1212 en què els cristians van derrotar els musulmans.

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam

La sessió d’educació religiosa dedicada a l’islam inclou que els nens es posin el hijab per viure l’experiència. L’escola diu que és un recurs educatiu.

Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica

Una escola de Milà demana als estudiants de 13 i 14 anys que expliquin els pilars de l’islam com si fossin musulmans practicants.

Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts

El rector de l’església de Warrington denuncia persecució religiosa, la policia investiga els fets com un delicte d’odi i el sospitós ha estat internat en un centre de salut mental.

Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»

L’església ajuda immigrants musulmans des del 2015. Un sacerdot denuncia interrupcions habituals en una altra parròquia de Viena.

Retornat al Marroc l’home que va destrossar una església del segle XVII a Itàlia i tenia missatges gihadistes al mòbil

L’home va destruir l’altar i imatges religioses a l’església de San Rocco (Formia). 37 dies després ja és al Marroc.

El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària

El Ministre d’Educació del Partit Québécois diu que prohibir el mocador religiós a l’escola «no és negociable».

Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans

Les advertències policials coincideixen amb les crides d’associacions i dirigents islàmics a no celebrar Halloween.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»

El cardenal Matteo Zuppi ha presentat a Roma materials sobre l’islam per a les classes de religió catòlica. L’Alcorà es presenta com a «paraula revelada de Déu»

Pamflets de l’Alcorà amb amenaces a les bústies d’Alemanya: «Serà castigat eternament per Al·là al foc de l’infern»

La policia identifica un dels autors de les amenaces religioses, però només el denuncia per la falta de peu d’impremta.

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós

El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.

Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes

La musulmana pretenia treballar amb hijab i no aplicar la llei contra el burca. També va intentar convertir companys a l’islam i captar-los per a Estat Islàmic.

Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista

El de Vilafranca buscava informació per fer la guerra santa a l’Orient Mitjà. El de Tarragona consumia habitualment propaganda d’Estat Islàmic.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt