Acusen a Lleida (PSOE) de no empadronar a qualsevol
L’Ajuntament ho nega i diu que empadrona encara que no demostrin el dret a viure a un habitatge.
Imatge difosa per les entitats de Lleida
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
Segons les entitats del tercer sector de Lleida, la ciutat posa traves per empadronar qualsevol. Al podcast de l’informatiu vespre de Lleida Ràdio, representants de La Fundació Arrels o Creu Roja expliquen que es posen problemes per «l’empadronament fictici». Aquest empadronament es fa quan la persona no pot demostrar amb documents de compra o de lloguer que té dret a viure a un habitatge de la ciutat, tal com exigeix la llei.
En aquest cas, l’ajuntament ha de fer comprovacions per verificar si realment la persona viu on diu que viu. És en aquest punt on diuen que l’ajuntament aprofita per negar l’empadronament. La situació afecta principalment a immigrants que veuen com la seva sol·licitud no es resol mai.
L’Ajuntament nega que no empadroni sense complir els requisits
En resposta a les peticions de l’ACN, la Paeria ha afirmat que empadrona les persones residents a la ciutat, «incloses aquelles que no disposen de títol habilitant», sempre que es pugui acreditar de manera fefaent la residència efectiva al domicili, tal com estableix la normativa vigent.
També assenyala que la ciutat té una pressió addicional perquè els municipis del voltant sí demanen la documentació legal que doni dret a viure a un habitatge. Aquesta situació fa que molts residents a pobles del voltant sense títol habilitant optin per empadronar-se a Lleida.
«Padró, drets per viure»
La trentena d’entitats que denuncien la situació han anunciat accions reivindicatives. Començaran amb una manifestació el 25 d’abril davant la Paeria sota el lema «Padró, drets per viure».
Recorden que el padró és la porta d’entrada als drets més fonamentals, com l’atenció sanitària, l’educació, l’accés als serveis socials, la participació política i la regularització administrativa. També subratllen que és una eina clau per dimensionar de manera adequada els serveis i recursos públics segons la població real dels barris. «Sense padró, moltes persones queden fora del sistema i no poden exercir una ciutadania plena», ha advertit Nana.
[social-share]
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
















