Madrid cancel·la el programa de llengua àrab, cultura del Marroc i islam a les escoles

El govern autonòmic considera que el programa que controla el Marroc no garanteix el respecte als valors constitucionals. Denuncien falta de control i comunicació.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

El govern de la Comunitat de Madrid ha decidit cancel·lar el Programa de Llengua Àrab i Cultura Marroquina (PLACM), que des de fa anys es desenvolupava en escoles públiques amb alumnat d’origen marroquí. Aquesta decisió arriba arran d’un informe intern que considera que el contingut i els docents designats pel govern del Marroc podrien no garantir el respecte als valors constitucionals i a la neutralitat ideològica exigida en el sistema educatiu.

Segons ha publicat El Faro de Ceuta i altres mitjans, la Conselleria d’Educació madrilenya considera que el programa està fora del control de les autoritats educatives espanyoles i plantejava dubtes sobre la seva alineació amb els principis democràtics. La decisió també respon a les repetides pressions deVox, que havia sol·licitat l’eliminació del programa argumentant que «no afavoreix la integració» i «perpetua la diferenciació cultural».

Islam, política i professors sota control del Marroc

Un dels principals motius de la cancel·lació és que els professors del programa son funcionaris del Marroc, sense cap supervisió acadèmica per part de les autoritats educatives espanyoles. Això genera una manca de control sobre els continguts i plantejava dubtes sobre la transmissió de valors religiosos o ideològics alienats amb la cultura democràtica. La decisió del govern madrileny marca un precedent que podria afectar altres comunitats amb alta presència de població d’origen marroquí, com Catalunya, Andalusia o el País Valencià.

El programa inclou continguts de caràcter religiós, com ara la presentació de l’islam com una “religió de pau” tot i que en realitat ningú sap com es presenta la religió. El misteri que envolta els materials i les classes dificulta el control institucional i genera inquietud sobre si s’estan transmetent missatges que van més enllà de la simple educació cultural. Aquesta manca de transparència reforça les crítiques de qui demana revisar o limitar la presència de continguts religiosos a l’ensenyament públic.

Un altre gran dubte del programa és el vincle polític amb el règim del Marroc i com presenta la història del pais i les relacions amb Espanya. Aquest va ser un dels motius que van portar al ple municipal d’El Casar (Guadalajara) a aprovar una moció per rebutjar el programa marroquí a les escoles a petició de VOX. Els impulsors de la iniciativa alertaven que el Marroc utilitza aquest tipus de programes per reforçar la seva influència geopolítica i justificar les seves reivindicacions territorials sobre el Sàhara Occidental, Ceuta, Melilla i fins i tot les illes Canàries. Aquesta instrumentalització educativa genera recel en sectors que consideren que l’escola pública no pot ser un vehicle de propaganda d’un estat estranger amb interessos expansionistes.

Catalunya aplica el programa d’àrab marroquí sense oposició

El programa de cultura i llengua àrab gestionat pel Marroc es manté actiu en 122 escoles de Catalunya, on a 4 s’imparteix en horari lectiu. Mentre que a Madrid i altres llocs s’han alçat veus crítiques, a Catalunya el programa de llengua àrab i cultura marroquina s’aplica de forma silenciosa i sense cap debat públic. La Generalitat facilita espais, horaris i infraestructura a professors designats pel Marroc, sense qüestionar-ne els continguts ni les implicacions ideològiques, religioses o polítiques.

El mateix programa preveu que quan hi ha suficient demanda l’assignatura passa a l’horari lectiu i el funcionari del Marroc passa a formar part de l’equip del centre. De moment, només passa a 4 escoles però la previsió és que n’hi hagi més. Això podria derivar en una presència creixent del programa dins del currículum escolar, amb totes les implicacions que això comporta pel que fa a la laïcitat, la supervisió pedagògica i la influència ideològica externa en el sistema educatiu català.

Un programa pendent de revisió

La cancel·lació del programa per part del govern de Madrid ha posat sobre la taula qüestions de fons que van més enllà de l’aprenentatge de l’àrab o la preservació de la cultura d’origen. El cas de Catalunya, on el programa continua actiu, il·lustra fins a quin punt les autoritats locals poden optar per una gestió diferent davant les mateixes inquietuds.

La decisió de Madrid posa fi a gairebé trenta anys de participació en un programa iniciat el curs 1994/1995, fruit d’un acord entre Espanya i el Marroc. L’objectiu declarat del programa L’objectiu era ajudar els fills de famílies marroquines a mantenir la seva llengua i cultura per afavorir una integració equilibrada a la societat espanyola.

Més sobre Educació

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Més Percepcions de

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026

Cotarelo defensa Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt