La versió islàmica del somni americà existeix a Texas

Comunitats musulmanes creen zones residencials que segueixen estrictament la llei islàmica.

Rètol amb prohibicions islàmiques

Rair Foundation

[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]

A Texas ja existeixen comunitats islàmiques que operen al marge de les lleis i cultura nord-americanes. Aquestes comunitats han transformat barris sencers en zones exclusivament musulmanes, on la vida quotidiana es regeix per normes inspirades en la xaria.

Barris sencers de Plano i Irving han estat dissenyats o transformats per adaptar-se a una forma de vida islàmica estricta: des de la manera de vestir fins als productes que es poden comprar, passant per les normes de convivència al carrer. Segons una investigació de RAIR Foundation USA, molts residents afirmen obertament que “tothom aquí és musulmà”, i expliquen que se senten com si visquessin en una versió islàmica del somni americà. Les mesquites no només són el centre espiritual de la comunitat, sinó també l’eix de la vida social i fins i tot comercial.

Com són els barris que funcionen amb normes de la xaria

Lluny de ser espais de convivència multicultural, aquestes comunitats s’organitzen com enclavaments religiosos tancats, amb estètica pròpia, comerços adaptats a la llei islàmica i un estil de vida que recorda més un país musulmà que no pas els Estats Units. Aquestes barris no s’han format espontàniament ni s’han barrejat amb altres cultures, sinó que han estat dissenyades des del principi per acomplir criteris religiosos i culturals islàmics. Tot forma part d’un pla i el resultat son barris nous on:

  • El nom del barri fa referència a l’slam: Villas of Andalus, Valencia Estates, Alhamra Valley, Medina Villas, etc.
  • Les mesquites formen part del dissenys inicial, com si fossin un equipament bàsic, com pot ser una escola o un parc.
  • Crides a l’oració cinc cops al dia.
  • A les escoles s’ensenya l’Alcorà i la religió islàmica mentre eviten assignatures o enfocaments propis de l’educació occidental (com ciències, història occidental, etc.).
  • Les nenes i les dones vesteixen a la manera islàmica.
  • Negocis halal-only on només hi ha productes halal, tenen rètols en àrab, referències religioses i no venen alcohol.
  • A tots els espais exigeixen o promouen comportaments “adequats” segons la sharia, com vestir-se modestament o separar homes i dones.
  • Carrers amb noms de figures islàmiques com Ali Akbar Court, Amal Saleh Drive, Salma Jameel Cour…
  • Parcs i espais comuns amb regles com alcohol prohibit, prohibició de música i prohibició de gossos.
  • Referències religioses amb inscripcions arreu.

No és assimilació, és replicació

Aquestes comunitats no s’estan integrant a la cultura o societat americana (és a dir, no estan adoptant costums, valors o lleis del país d’acollida), sinó que estan recreant el seu propi model de societat islàmica dins dels EUA, com si estiguessin «copiant» el seu país d’origen dins de Texas.

Aquesta replicació no és casual ni dissimulada: és planificada i exhibida amb orgull. Les normes, l’arquitectura o la decoració de les façana transmeten un missatge clar: aquí es viu segons els valors de la sharia, no segons els principis constitucionals i la cultura dels Estats Units.

No-musulmans, no benvinguts

Tot i que legalment qualsevol ciutadà pot viure on vulgui, aquestes comunitats islàmiques funcionen com a espais tancats. Els habitatges es promocionen dins canals islàmics. Molts compradors no musulmans expliquen que se’ls fa entendre que no són benvinguts. A vegades se’ls ignora. Altres cops se’ls diu directament que aquell barri “és per a musulmans”. Els mateixos veïns ho afirmen: “tothom aquí és musulmà”. No ho amaguen. Ho mostren amb orgull.

Per als no musulmans que hi viuen, la convivència és difícil. No es pot beure alcohol ni escoltar música forta. Els gossos estan mal vistos. Tot el barri respira religió. Les normes no són oficials, però tothom les segueix. La pressió social és constant. Això no fomenta la diversitat. Al contrari: crea una frontera invisible. Un límit cultural dins del mateix país.

Qui viu als barris musulmans de Texas

En aquests barris islàmics de Texas hi viuen principalment famílies d’origen immigrant amb arrels a països com el Pakistan, l’Índia, l’Iran, però ja establertes als Estats Units.

Molts dels habitants són professionals qualificats: metges, enginyers, informàtics, empresaris o docents. No estem parlant de barris marginals, sinó de zones residencials amb un cert nivell econòmic. Aquest perfil socioeconòmic els permet adquirir habitatges en urbanitzacions noves i contribuir a crear comunitats cohesionades al voltant de la seva identitat religiosa.

Silenci institucional

Mentre aquests enclavaments creixen i es consoliden, les autoritats locals i estatals opten per la inacció. El governador pot afirmar que «no hi ha sharia a Texas», però les evidències visibles a barris com els de Plano o Irving suggereixen el contrari: normes no oficials, espais comunitaris regits per codis religiosos i una clara exclusió cultural. Aquest model de comunitat, tot i estar disfressat de cohesió cultural, genera dubtes seriosos sobre si respecta els principis de convivència i accés igualitari que defineixen l’ordre constitucional americà.

El més preocupant no és només el que passa dins d’aquests barris, sinó el que no passa fora: no hi ha investigacions públiques, no hi ha posicionaments ferms de les institucions, i tampoc hi ha debat polític real sobre els límits entre llibertat religiosa i comunitats tancades. El silenci institucional és, en aquest cas, una forma de complicitat. I mentre el discurs oficial ignora el problema, les comunitats paral·leles es multipliquen, transformant el paisatge social de Texas a l’ombra de la indiferència.

Voleu saber com és un barri musulmà a Texas? veieu el vídeo de Rair Fundation:

Més Percepcions de

[social-share]

Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans

Els promotors consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté el nom de Navas. Un dels defensors del canvi diu que «Navas té nom de genocidi».

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam

La sessió d’educació religiosa dedicada a l’islam inclou que els nens es posin el hijab per viure l’experiència. L’escola diu que és un recurs educatiu.

Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica

Una escola de Milà demana als estudiants de 13 i 14 anys que expliquin els pilars de l’islam com si fossin musulmans practicants.

Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts

El rector de l’església de Warrington denuncia persecució religiosa, la policia investiga els fets com un delicte d’odi i el sospitós ha estat internat en un centre de salut mental.

Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»

L’església ajuda immigrants musulmans des del 2015. Un sacerdot denuncia interrupcions habituals en una altra parròquia de Viena.

Retornat al Marroc l’home que va destrossar una església del segle XVII a Itàlia i tenia missatges gihadistes al mòbil

L’home va destruir l’altar i imatges religioses a l’església de San Rocco (Formia). 37 dies després ja és al Marroc.

El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària

El Ministre d’Educació del Partit Québécois diu que prohibir el mocador religiós a l’escola «no és negociable».

Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans

Les advertències policials coincideixen amb les crides d’associacions i dirigents islàmics a no celebrar Halloween.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»

El cardenal Matteo Zuppi ha presentat a Roma materials sobre l’islam per a les classes de religió catòlica. L’Alcorà es presenta com a «paraula revelada de Déu»

Pamflets de l’Alcorà amb amenaces a les bústies d’Alemanya: «Serà castigat eternament per Al·là al foc de l’infern»

La policia identifica un dels autors de les amenaces religioses, però només el denuncia per la falta de peu d’impremta.

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós

El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.

Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes

La musulmana pretenia treballar amb hijab i no aplicar la llei contra el burca. També va intentar convertir companys a l’islam i captar-los per a Estat Islàmic.

Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista

El de Vilafranca buscava informació per fer la guerra santa a l’Orient Mitjà. El de Tarragona consumia habitualment propaganda d’Estat Islàmic.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt