Suècia tanca les escoles musulmanes per radicalització dels alumnes
Només queda l’escola islàmica de Växjö. Inspecció Educativa ha cessat el director per predicar la gihad.
Imatge il·lustrativa // IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
Des del 2019, les autoritats sueques han tancat 22 escoles islàmiques per motius relacionats amb la radicalització i altres irregularitats. Suècia va iniciar un procés de revisió de les escoles confessionals independents que s’ha dirigit gairebé exclusivament a les escoles musulmanes: de les 25 tancades, 22 eren escoles musulmanes.
Algunes escoles s’han tancat per irregularitats financeres o perquè no havien resolt les deficiències identificades prèviament. Altres, la majoria, perquè els serveis d’intel·ligència del país (el Säpo) va detectar radicalització d’alumnes, influència d’organitzacions com els Germans Musulmans o activitats que podrien suposar una amenaça per a la democràcia sueca.
Les autoritats no diuen quantes escoles han tancat per radicalització islàmica, per fraus financers o per irregularitats. La informació de Säpo no és pública però se sap que han trobat professors amb connexions amb grups islamistes radicals i grups armats de l’Orient Mitjà. Els contraris a la mesura al·leguen indefensió davant d’un procés opac, manca de proves clares i una generalització que criminalitza tota una comunitat per les accions d’una minoria.
Cessat el director de l’última escola musulmana de Suècia per discurs radical
L’escola de Växjö és l’última escola musulmana de Suècia i ara s’enfronta a greus problemes. L’escola va ser castigada pel municipi a finals de desembre a no rebre finançament públic per simular que havia matriculat 19 alumnes que no existien. A finals de febrer, la situació es va complicar: les autoritats educatives sueques han demanat la dimissió del director per un discurs radical gravat en video que va arribar a les autoritats.
El rerefons es troba en un sermó polèmic pronunciat durant una pregària de divendres. Segons diversos informes, el director hauria fet afirmacions que es podrien interpretar com una apologia de la lluita armada. D’entrada, diu que el fa en àrab perquè «no ho entenguin».
En aquest discurs, hauria dit que la situació de vulnerabilitat que pateixen els musulmans arreu del món es deu al fet que han abandonat la gihad. Hauria criticat que aquest concepte ja no s’ensenyi ni a les escoles ni a les llars. A més, hauria instat les famílies a «ensenyar als nostres fills a dur a terme la gihad», fent una crida explícita a transmetre aquest valor com una prioritat educativa.
En el mateix sermó, també hauria posat d’exemple els companys del profeta Mahoma, afirmant que ells prioritzaven la gihad fins i tot per sobre de qüestions com el menjar. Aquestes declaracions van quedar recollides en una gravació, posteriorment revelada pel diari suec Aftonbladet, cosa que va provocar un fort debat públic i va portar la Inspecció Escolar a actuar.
En el mateix sermó, també hauria posat d’exemple els companys del profeta Mahoma, afirmant que ells prioritzaven la gihad fins i tot per sobre de qüestions com el menjar, com ara les dàtils. Aquestes declaracions van quedar recollides en una gravació, posteriorment revelada pel diari suec Aftonbladet, cosa que va provocar un fort debat públic i va portar la Inspecció Escolar a actuar.
El director de l’escola islàmica de Växjö ha rebutjat les acusacions derivades del seu sermó sobre la gihad, afirmant que les seves paraules han estat tretes de context i que s’han produït errors de traducció. Ara, l’escola islàmica de Växjö té fins al 25 d’abril per acomiadar el representant. Si això no passa, es poden prendre mesures més serioses.
La radicalització a les escoles aconfessionals
Les escoles islàmiques han estat en el punt de mira de l’estat en els darrers anys i s’ha procedit al seu tancament. En alguns casos, els propietaris demanen una nova llicència i tornen a obrir sota un aspecte menys religiós. En altres, els alumnes es rehubiquen en altres escoles.
Quan les autoritats tanquen una escola islàmica, moltes famílies musulmanes viuen aquesta decisió com una pèrdua de control sobre l’educació dels seus fills, i temen que la nova escola pública o laica no respecti o no entengui el seu marc cultural i religiós.
Per l’altra banda, també hi ha preocupació per part de la resta de pares, alumnes i professors quer veuen amb recel els nous alumnes. En alguns casos, la tensió arriba perquè els alumnes musulmans resen als passadissos, mostren menyspreu cap a professores i companyes per la forma de vestir, es neguen a fer algunes activitats i rebutgen normes escolars. Fins i tot, s’ha reportat que aquests alumnes tenen un nivell acadèmic més baix que repercuteix en la resta.
Com eren les escoles islàmiques a Suècia
Als anys 80 es va va fer sortir la religió de la xarxa escolar sueca. No obstant això, van permetre que institucions privades oferissin una educació religiosa. A la dècada dels 2000, les comunitats musulmanes van aprofitar per crear escoles on l’islam fos el centre de l’educació.
Les escoles islàmiques funcionen dins del marc legal de les escoles concertades (friskolor), i tenen l’obligació de seguir el currículum nacional,. La particularitat és que poden oferir assignatures o activitats complementàries basades en l’islam. La seva oferta inclou:
- Assignatures religioses: Alcorà, àrab, història de l’islam.
- Menjar halal: sempre disponible al menjador.
- Temps per resar: els centres reserven espais per a l’oració.
- Festivitats islàmiques: es tenen en compte al calendari escolar.
- Professorat musulmà: o amb sensibilitat religiosa.
- Separació de gènere: fins i tot, en els autobusos escolars
La relació tensa i complexa de Suècia amb l’islam
Suècia viu, des de fa anys, una relació tensa i complexa amb l’islam. Les preocupacions sobre la integració, la radicalització i la convivència cultural s’han anat filtrant a diversos àmbits de la societat, i l’escola n’és un dels escenaris més visibles. El debat sobre les escoles islàmiques, el seu tancament i la redistribució dels seus alumnes en centres laics no és només una qüestió educativa: és un reflex d’un conflicte més profund sobre identitat, valors i pertinença.
Més enllà de normes i currículums, el que realment està en joc és com Suècia defineix els límits del que considera compatible amb el seu model de societat.
Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans
La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval
Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam
Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica
Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts
Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?