Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas de Tolosa perquè molesta els musulmans

Els promotors consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté el nom d’una batalla del 1212 en què els cristians van derrotar els musulmans.

Imatge il·lustrativa // IA

[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]

Junts, Barcelona en Comú i ERC van votar el 2025 a favor de canviar el nom del barri de Navas pel de Torrent de la Guineu, segons va informar Tot Barcelona. El PSC i el PP es van abstenir i Vox va ser l’únic partit que hi va votar en contra. Els promotors volen eliminar el nom perquè recorda una batalla decisiva de la Reconquesta en què els cristians van derrotar els musulmans. Fins i tot consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté aquesta denominació, segons expliquen en un manifest de l’associació veïnal creada per promoure el canvi de nom. La proposta està erosionant la convivència al barri i ha provocat la creació d’una associació per defensar el nom de Navas, tal com ha informat Betevé.

«L’odi a religions no ha de ser el nom d’un barri»

L’associació que promou el canvi de nom ha convertit la batalla de Navas de Tolosa en un problema de convivència religiosa. En el discurs que va presentar davant el Consell Plenari de Sant Andreu, el 5 de març de 2025, va afirmar que Barcelona, com a ciutat multicultural i d’acollida, no podia mantenir un barri dedicat a una batalla, «especialment una batalla de caràcter religiós». Els promotors van rematar l’argument amb una frase contundent: «L’odi d’una guerra i l’odi a religions no ha de ser el nom d’un barri».

La mateixa associació ha publicat un document per justificar el canvi en què descriu la victòria cristiana de 1212 com un combat amb «aires de croada». També qüestiona el relat històric de la Reconquesta i recorda que la batalla s’ha presentat tradicionalment com un gran triomf dels cristians.

«Navas és incompatible amb Gaza»

El discurs ha arribat a relacionar una batalla del segle XIII amb la guerra actual a Gaza. En un manifest reivindicatiu publicat el 2026, l’associació considera contradictori que Barcelona hagi creat el Districte Gaza per donar suport als palestins mentre conserva un barri dedicat a una «victòria contra els àrabs». El text acaba aquest argument amb una exclamació: «Quina contradicció!!». Els promotors equiparen així, en el seu raonament polític, la commemoració d’una batalla contra l’Imperi almohade amb la posició de Barcelona sobre el conflicte palestí.

L’associació ja havia utilitzat aquest mateix argument mesos abans. En el resum del Consell de Barri del 7 d’octubre de 2025, va tornar a denunciar que l’Ajuntament donés suport a la rehabilitació de Gaza mentre mantenia el nom d’una batalla religiosa contra els «infidels». Els promotors també van aprofitar aquella reunió per recordar que Navas és, segons ells, l’únic barri de Barcelona que conserva el nom en castellà.

Signatures, xocolatada i crisi de convivència

La campanya per canviar el nom del barri va incloure una recollida de signatures que es va tancar amb 947 adhesions presentades a l’Ajuntament, 247 més de les 700 necessàries per tramitar la iniciativa, segons va informar la mateixa associació veïnal. La mobilització va continuar el 18 d’abril de 2026 amb una xocolatada reivindicativa i parlaments del president de l’entitat, Carles Brown, i de diversos membres de la junta. Durant l’acte, Roser Olmo, de la Vocalia de Memòria Històrica, va acusar l’Ajuntament de contribuir a «enfrontar els veïns» amb la seva gestió del conflicte.

La proposta també va dividir el moviment veïnal. Després que l’associació promotora adoptés el nom de Torrent de la Guineu-Navas, un grup de residents va impulsar una nova entitat per defensar la denominació històrica. Un dels promotors, Christian Lyon, va denunciar a Betevé que el canvi s’havia decidit de manera «unilateral, no consensuada amb tot el veïnat» i va acusar l’antiga associació de funcionar com un «club privat». Les discrepàncies van arribar a la Comissió d’Empara de l’Ajuntament i van desembocar en un procés participatiu municipal. El novembre de 2026, Alfred Puig, membre de la junta favorable al canvi, encara reconeixia en declaracions a RAC1 que hi ha socis contraris a abandonar el nom de Navas.

Una ciutat plena d’ofenses a l’islam

El cas del nom del barri de Navas per recordar una batalla de cristians i musulmans no és un cas únic a Barcelona. La ciutat conserva noms de carrers dedicats a victòries militars cristianes que podrien ser objecte del mateix argument.

El cas més evident és el carrer de Lepant, que recorda la batalla naval de 1571, en què una coalició de potències cristianes va derrotar la flota de l’Imperi otomà. La batalla va tenir una dimensió religiosa explícita i la victòria es va celebrar a l’Europa catòlica com un triomf sobre el poder turc musulmà.

Però Barcelona també hi ha homenatges a personatges com Joan d’Àustria, que va ser el comandant de la flota cristiana vencedora a Lepant. Fins i tot Jaume I el Conqueridor podria ser objecte del mateix qüestionament. El monarca català va conquerir Mallorca el 1229, després de derrotar els musulmans que dominaven l’illa, i va prendre València el 1238, fins aleshores sota domini islàmic. Un altre exemple és Pelai, a qui Barcelona dedica un dels seus carrers més cèntrics. El primer rei d’Astúries és considerat l’iniciador de la Reconquesta després de la victòria sobre les tropes musulmanes a Covadonga, al segle VIII. Si s’apliqués el mateix criteri que els promotors del canvi de Navas, aquests homenatges també podrien ser qüestionats.

De moment, la campanya s’ha centrat en Navas de Tolosa, mentre Barcelona continua conservant carrers dedicats a altres batalles i protagonistes de les victòries cristianes sobre els musulmans. La proposta ja ha aconseguit el suport de Junts, Barcelona en Comú i ERC i ha dividit el moviment veïnal. La decisió definitiva sobre el canvi de nom quedarà en mans del govern municipal del pròxim mandat, després de les eleccions de maig de 2027.

Més Percepcions de

Més islam a Catalunya

La policia captura un musulmà seguidor d'Estat Islàmic a la seva cova del Raval

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós

El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.

Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista

El de Vilafranca buscava informació per fer la guerra santa a l’Orient Mitjà. El de Tarragona consumia habitualment propaganda d’Estat Islàmic.

La Generalitat vol sales de pregària a les empreses perquè els musulmans puguin resar

Una guia oficial recomana facilitar espais per resar, adaptar horaris i permetre que les creences religioses musulmanes condicionin l’organització del treball.

La Generalitat ofereix als instituts materials que defensen el vel islàmic i qüestionen el feminisme occidental

Una guia pública feta durant el govern de Quim Torra presenta als alumnes de secundària la crítica al vel islàmic com una expressió de colonialisme.

ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu

Diana Riba (ERC), Jaume Asens (Comuns) i els eurodiputats del PSC voten en contra de les mesures per frenar l’islam polític vinculat als Germans Musulmans.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat fa un homenatge a Abu Bakr de Tortosa (al-Turtuxí) al-Turtuxí com a icona antiracista

La Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa converteixen un religiós radical en «intel·lectual català» i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam

La sessió d’educació religiosa dedicada a l’islam inclou que els nens es posin el hijab per viure l’experiència. L’escola diu que és un recurs educatiu.

Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica

Una escola de Milà demana als estudiants de 13 i 14 anys que expliquin els pilars de l’islam com si fossin musulmans practicants.

Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts

El rector de l’església de Warrington denuncia persecució religiosa, la policia investiga els fets com un delicte d’odi i el sospitós ha estat internat en un centre de salut mental.

Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»

L’església ajuda immigrants musulmans des del 2015. Un sacerdot denuncia interrupcions habituals en una altra parròquia de Viena.

Retornat al Marroc l’home que va destrossar una església del segle XVII a Itàlia i tenia missatges gihadistes al mòbil

L’home va destruir l’altar i imatges religioses a l’església de San Rocco (Formia). 37 dies després ja és al Marroc.

El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària

El Ministre d’Educació del Partit Québécois diu que prohibir el mocador religiós a l’escola «no és negociable».

Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans

Les advertències policials coincideixen amb les crides d’associacions i dirigents islàmics a no celebrar Halloween.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»

El cardenal Matteo Zuppi ha presentat a Roma materials sobre l’islam per a les classes de religió catòlica. L’Alcorà es presenta com a «paraula revelada de Déu»

Pamflets de l’Alcorà amb amenaces a les bústies d’Alemanya: «Serà castigat eternament per Al·là al foc de l’infern»

La policia identifica un dels autors de les amenaces religioses, però només el denuncia per la falta de peu d’impremta.

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós

El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.

Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes

La musulmana pretenia treballar amb hijab i no aplicar la llei contra el burca. També va intentar convertir companys a l’islam i captar-los per a Estat Islàmic.

Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista

El de Vilafranca buscava informació per fer la guerra santa a l’Orient Mitjà. El de Tarragona consumia habitualment propaganda d’Estat Islàmic.

La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia

A Pàdua, al Vèneto, un organisme privat estableix que els conflictes entre musulmans es resolguin segons la llei islàmica. La llei italiana queda relegada al que no regula la xaria.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?

Desplaça cap amunt