El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.
Imatge il·lustrativa // IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
La xifra de les 934 sales de pregària musulmana al Canadà per als funcionaris ha sortit a la llum arran d’una pregunta parlamentària del Bloc Quebequès. Segons ha publicat Blacklock’s Reporter, les respostes dels diferents departaments del govern permeten comptabilitzar 934 sales de pregària en edificis federals. La investigació explica que el procés de crear espais on poder resar dins dels edificis públics durant la jornada laboral s’ha fet sota l’eufemisme d’«espais tranquils», presentats com a sales per descansar, fer trucades privades, reflexionar o, també, pregar.
Sala per resar o extreure llet materna
Un bon exemple de com s’han presentat aquests espais és el del Servei Canadenc d’Intel·ligència de Seguretat (CSIS). El 2023, l’organisme va explicar que havia creat petites «sales tranquil·les» perquè els treballadors poguessin estar sols, desconnectar de l’estrès laboral i, de passada, utilitzar-les també per resar, extreure llet materna o fer trucades personals. Aquelles sales apareixien, doncs, com a espais polivalents dins del seu pla d’accessibilitat. Un any després va separar els usos i va habilitar espais diferenciats per a la pregària i per a la lactància. El que havia començat com una sala genèrica de descans acabava convertint-se, també, en una sala específica per resar.
I el procés no es va aturar aquí. En el seu informe públic de 2024, el CSIS explica que també va ampliar les sales de pregària per poder acollir més persones durant les festivitats religioses.
Alguns departaments reconeixen obertament l’ús religiós de les sales. Transport Canada, per exemple, declara disposar de 63 espais que poden servir per mantenir converses privades, descansar, reflexionar, col·laborar informalment o pregar. El Servei de Fiscalia Pública en declara 31 i l’Oficina del Consell Privat, 21. Health Canada suma 101 sales, tot i que evita classificar-les específicament com a sales de pregària i les denomina «sales de benestar» o «sales tranquil·les».
I la xifra de 934 tampoc inclou tots els espais disponibles. Altres 306 sales obertes al públic, situades principalment en oficines de passaports i d’Assegurances d’Ocupació, van quedar excloses del recompte final. Si s’hi afegeixen, la documentació permet identificar 1.240 espais governamentals on aquest tipus d’ús és possible.
La dimensió que ha adquirit aquesta política és especialment visible si es compara amb les dades conegudes fins fa pocs anys. El 2023, La Presse explicava que el govern federal havia habilitat, des del 2015, unes 52 sales multiconfessionals repartides en 46 edificis. Tres anys després, la investigació parlamentària permet localitzar 934 sales de pregària o «espais tranquils» en dependències federals. Les dues xifres no corresponen exactament a la mateixa categoria administrativa, però mostren fins a quin punt s’ha generalitzat la disponibilitat d’espais on es pot resar dins dels edificis governamentals.
La pressió dels musulmans per resar a la feina
La proliferació d’aquests espais no s’entén sense la pressió exercida els últims anys per representants i xarxes de funcionaris musulmans. Una de les figures clau ha estat Amira Elghawaby, nomenada el 2023 primera representant especial del Canadà per a la lluita contra la islamofòbia. Durant el seu mandat va defensar que la manca d’adaptacions per a les pràctiques religioses musulmanes podia constituir una forma d’islamofòbia, i va reclamar facilitats perquè els treballadors poguessin resar durant la jornada laboral.
A aquesta pressió s’hi va sumar la Muslim Federal Employees Network (MFEN), una xarxa interna de funcionaris musulmans creada el 2021. El grup va elaborar una guia per als directius on recordava que els musulmans tenen cinc oracions obligatòries al dia i que, segons l’època de l’any, fins a tres poden coincidir amb una jornada laboral convencional de nou del matí a cinc de la tarda. La mateixa guia indicava que cada pausa de pregària pot durar habitualment entre 10 i 15 minuts. El mateix govern canadenc va acabar incorporant aquesta guia entre els recursos oficials de gestió de personal.
El 2025, Elghawaby va preparar cartes adreçades als directors d’oficines públiques arran de les preocupacions plantejades per aquesta xarxa. Les demandes no es limitaven a poder resar: també reclamaven flexibilitat horària i altres adaptacions perquè les pràctiques religioses musulmanes poguessin encaixar dins del funcionament ordinari dels organismes públics.
Ara, arran de la polèmica sobre les 934 sales, Elghawaby ha respost a X defensant que aquestes adaptacions formen part de les obligacions de drets humans del govern federal. En un missatge a X ha escrit: “Notícies d’última hora! El govern federal està complint les seves obligacions en matèria de drets humans envers els funcionaris públics! I aparentment jo en soc la culpable!”. La resposta és reveladora perquè situa les sales de pregària i les adaptacions religioses no com una opció administrativa discutible, sinó com una exigència derivada dels drets humans.
No era una tradició del Canadà: es va introduir com una «acomodació»
La presència de sales de pregària als edificis públics no forma part de cap tradició històrica de l’administració canadenca. L’origen és molt més recent i apareix lligat a les polítiques d’acomodació religiosa al lloc de treball. Una guia de la Comissió de la Funció Pública ja recollia, fa aproximadament una dècada, el cas d’una treballadora musulmana que preguntava si l’organisme disposava d’una sala de pregària. L’organisme no en tenia cap, però els responsables van crear una «sala de silenci» perquè els treballadors poguessin utilitzar-la per resar i per atendre altres necessitats personals com trucar per telèfon o pensar.
Amb els anys, però, aquesta solució puntual s’ha normalitzat i refinat. Primer organismes públics creen «sales tranquil·les» però expressament aptes per a la pregària: els treballadors musulmans hi deixen exemplars de l’Alcorà, estores i assenyalen la Meca. El resultat és que una sala presentada com a espai neutre acaba adquirint, a la pràctica, tots els elements d’un petit espai de culte islàmic.
Més Percepcions de
Més sobre Canadà
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab
Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans
La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval
Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam
Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica
Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts
Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista




















