La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Uns 150 estudiants de la UAB resen a les aules i fan un àpat de 10.000€ finançat amb diners públics a través de l’Institut Català per la Pau.
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va acollir el passat divendres 27 de març un àpat de Ramadà (o iftar) al que hi van assistir uns 150 estudiants. L’acte va incloure la cessió d’aules per a la pregària col·lectiva, la presència d’un imam i un servei de càtering. Tot plegat finançat amb diners públics: 10.000 euros aportats per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), organisme depenent del Parlament de Catalunya.
Xerrada amb l’imam, crida a l’oració, resar i menjar
La cita era a les 17h a la Plaça Cívica per anar tots junts cap a les aules que cedeix la universitat per l’acte religiós i gastronòmic. L’acte va començar amb un discurs de l’imam Ahmed Bermejo que aquests dies està de gira per Catalunya assitint a diversos iftars. La presència d’aquesta persona no és neutra: l’imam Ahmed Bermejo ha estat vinculat públicament a corrents salafistes o islamistes radicals. El seu perfil va ser objecte d’una denúncia al Parlament de Catalunya després que la Generalitat el contractés per impartir una formació adreçada a funcionaris de presons sobre el Ramadà. Concretament, es va denunciar al Parlament de Catalunya que aquest imam i influecer col·labora amb l’ONG Islamic Relief Worldwide, una entitat que a nivell internacional se l’ha acusat de mantenir vincles amb els Germans Musulmans.
Abans de baixar a la plaça a resar, es van llegir passatges de l’Alcorà i es va fer la crida a l’oració. Un cop tots van ser a la plaça Cívica va començar el moment de resar en públic per fer visible la presència de l’islam a la universitat a la resta d’estudiants. Ho van fer seguint les normes de separació de gènere que imposen la versió que segueixen els estudiants: els nois a una banda i les noies a l’altra. Aquesta voluntat de visibilitat religiosa en l’espai públic és interpretada per alguns experts com un element característic de l’estratègia ideològica associada als Germans Musulmans. De fet, no hi ha cap tradició als països musulmans de fer iftars comnunitaris perquè es considera que és una trobada familiar.
Després de la pregària, els assistents es van dirigir a les aules per compartir l’àpat finançat amb els impostos dels catalans per fomentar la pau al món. La disposició de les taules mantenia una separació per sexes: els nois ocupaven unes taules i les noies unes altres. Tot seguit, van començar a treure’s safates i recipients amb tota mena de menjar per compartir entre els assistents. En acabar l’acte, els participants van tornar a resar, aquesta vegada a l’interior de les aules.
10.000€ com a ‘treball de recerca per la pau’
L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va concedir 10.000€ a la UAB per celebrar el Ramadà en el marc d’una convocatòria específica de recerca acadèmica per a la pau. El document oficial, identificat amb l’expedient ICI03725000003, acredita que va ser la pròpia UAB qui va sol·licitar i rebre íntegrament els fons. El projecte agraciat es titula “Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana“ i es pot trobar a la web de la institució. Amb un total de 150 assistents, la subvenció pública va representar uns 66€ euros per comensal.
Aquest institut és un organisme creat pel Parlament de Catalunya l’any 2007 per promoure la cultura de la pau. Les seves subvencions provenen de fons públics i estan subjectes a criteris acadèmics. Ni la universitat ni l’ICIP han fet pública cap memòria que ho acrediti ni responen a cap pregunta sobre la qüestió. Les bases reguladores de l’ICIP exigeixen que els projectes finançats produeixin “treballs de recerca originals i inèdits” i obliguen les entitats beneficiàries a presentar una memòria acadèmica amb els resultats. A més, les despeses en material fungible —categoria en què podria encaixar el càtering de Ramadà— estan limitades al 10% de la subvenció, és a dir, 1.000€ màxim dels 10.000 concedits.
La universitat pública es defineix, entre altres principis, per la seva neutralitat religiosa. No obstant això, la UAB no tan sols va permetre la realització de l’acte, sinó que va ser l’entitat sol·licitant de la subvenció pública per organitzar-lo, va cedir els espais per a fer-hi actes religiosos i permet operar a una entitat religiosa dins el seu campus. Altres universitats catalanes, com la de Girona, han rebutjat organitzacions religioses perquè no beneficien a tota la comunitat universitària.
Qui son els estudiants musulmans de la UAB?
Els anomenats Joves Musulmans de la UAB (UMUAB) son catalans de segona generació immigrant que han crescut entre catalans. Es defineixen ells mateixos en el manifest fundacional com un projecte amb una finalitat religiosa explícita: “promoure i visibilitzar la presència dels i les musulmanes a la Universitat”. El nucli ideològic del grup queda definit com a “columna vertebral els principis islàmics basats en la paraula de Déu i la sunnah” del seu profeta. L’activitat religiosa que fan a al campus de Bellaterra l’entenen com un “com a acte d’adoració a Déu”.
El manifest no oblida la victimització habitual: afirma literalment que els joves musulmans afronten una “triple càrrega: classe social, origen ètnic i pràctica religiosa”. I el resultat el consideren una “combinació perfecta perquè la Universitat sigui un espai hostil”. El document insisteix que la seva religió “no és dogma ni foscor, la història parla per si mateixa” i es reivindiquen com “hereus d’aquesta tradició tan rica”. Aquesta formulació suggereix que l’entorn acadèmic no reflecteix adequadament aquesta herència que consideren valuosa, com si hi hagués una conspiració contra l’islam. La seva presència organitzada respon a la voluntat de corregir l’absència al reconeixement de les aportacions de l’islam a la humanitat.
La societat occidental tampoc escapa a la crítica i en fan un judici moral per presentar l’islam com a alternativa. Els problemes dels joves els atribueixen a “l’individualisme més radical” i a la “absència d’una moral estable”. La proposta religiosa es presenta com “una alternativa a la joventut d’aquest país i la del món en general”. En aquest marc, el projecte té vocació universal i de transformació social fonamentada en principis religiosos. Principis que el mateix document descriu com de “tota raó i justícia” perquè que emanen de la predicació de “l’últim profeta de Déu”, en Muhammad.
El mateix relat que impulsen xarxes universitàries islamistes europees
El relat que projecten els Joves Musulmans de la UAB no apareix aïllat. Coincideix amb narratives difoses per estructures associatives islàmiques d’àmbit europeu. Aquestes estructures, com FEMYSO, inculquen als estudiants musulmans europeus que les universitats son “espais hostil” per als musulmans. Un cop fet el diagnòstic la resposta és l’organització per fer front a la suposada discriminació.
Aquestes xarxes finançades amb fons europeus utilitzen la retòrica de la islamofòbia com a problema estructural. El concepte no es limita a denunciar agressions o discriminacions concretes, sinó que inclou la neutralitat institucional, els límits de la laïcitat, l’absència d’acomodacions o que els programes de les matèries no facin referència a l’islam. La universitat no només pot ser acusada per actes, sinó també per omissions o per mantenir criteris comuns que no s’adapten a demandes religioses específiques. Fins i tot, una recent enquesta difosa entre estudiants musulmans es preguntava explícitament si l’experiència “islamofòbica” ha tingut un impacte psicològic “diagnosticat o no”. D’aquesta manera, el malestar emocional sense cap criteri clínic es converteix en prova suficient d’hostilitat estructural. Poc a poc, presenten la universitat occidental com un entorn perillós i nociu pels musulmans i els insten a actuar per reparar la injústicia.
La nova demanda: espais per resar
Si fa tres anys a la Universitat Autònoma van introduir la celebració del Ramadà ara la demanda és tenir espais per resar. En diverses universitats europees ja existeixen espais de pregària per als musulmans i compten amb l’assitència d’imams. La campanya per reclamar un espai de pregària s’ha presentat sota l’eslògan “Més pauses, menys enrenou”, una formulació deliberadament neutra i emocional. El missatge evita referències explícites a la pràctica religiosa i es construeix en clau de benestar: es parla d’un espai per “pensar”, “aturar-se” o “relaxar-se” dins el ritme accelerat de la vida universitària.
En altres universitats catalanes on s’han permès organitzacions religioses la reivindicació d¡espais per resar es planteja de manera explícita. És el cas de l’associació d’estudiants musulmans vinculada a la UB i a la UPC. Aquí, el missatge no deixa marge d’interpretació i reclama obertament “¡Espacio de rezo en la universidad!”. El llenguatge visual (en castellà) i textual no apel·la a la relaxació o a la pausa, sinó directament a la necessitat d’un espai per a la pràctica religiosa dins la univesitat. Això evidencia que sota l’aparença de benestar pot existir una mateixa reivindicació de fons però amb diferent estratègia comunicativa.
El cas de la UAB no és un incident aïllat, sinó el símptoma d’una tendència preocupant: la progressiva permeabilitat de les institucions públiques a les demandes d’un col·lectiu religiós. Quan una universitat finança, allotja i legitima actes religiosos amb recursos institucionals, la frontera entre neutralitat i implicació deixa de ser difusa i passa a ser tangible. El que es presenta com a convivència o diversitat pot acabar traduint-se en canvis estructurals dins l’espai acadèmic. Ja no es tracta de debatre la llibertat religiosa (garantida per les lleis) sino de com la universitat pública ha adaptar el seu funcionament ordinari a una religió per crear un ambient amigable amb determinades versions de l’islam.
Més sobre educació
El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe
L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?