Va en niqab a una reunió de l’esquerra al Canadà sense entrada i rep somriures i preferència de pas
Es presenta a una reunió del QS del Quebec sense entrada, es salta la cua i tothom li somriu.
Imatge il·lustrativa
Generada per IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
Mandana Javan, activista pels drets de les dones i exiliada iraniana, ha protagonitzat un gest carregat de simbolisme: va assistir a una reunió pública del partit Québec Solidaire (QS) vestida amb un niqab, una peça de roba islàmica que cobreix tot el cos de la dona deixant només una petita obertura per als ulls. Sense entrada ni identificació, va entrar sense problemes, es va saltar la cua i va ser rebuda amb somriures. L’acte, celebrat a Montreal, comptava amb la presència de personalitats destacades, com el líder francès Jean-Luc Mélenchon.
Segons Le Journal de Montréal, Javan volia fer una denúncia simbòlica. Volia mostrar que, en nom del respecte a la diversitat, alguns sectors de l’esquerra accepten símbols com el niqab sense fer preguntes. Però per a moltes dones que vénen de països islàmics, aquests símbols representen submissió i opressió.
“Només em van somriure”, diu l’activista. “Vaig entrar, em vaig saltar la cua i ningú em va dir res.”
Québec Solidaire és esquerra, sobiranisme i contradiccions
Per entendre el gest de Javan, cal conèixer què representa Québec Solidaire (QS). Es tracta d’un partit d’esquerres fundat el 2006 al Quebec, que combina el sobiranisme amb una agenda marcadament ecologista, feminista i progressista. És, de fet, el partit més a l’esquerra del Parlament quebequès, i s’ha consolidat com a alternativa jove i radical al tradicional Parti Québécois (PQ).
Tanmateix, QS ha estat sovint criticada per la seva ambigüitat en matèria de laïcitat, especialment pel seu rebuig a lleis com la Llei 21, que prohibeix als funcionaris públics dur símbols religiosos. Sectors feministes i laics els retreuen una mena de tolerància acrítica cap a pràctiques islamistes, sovint disfressades de diversitat cultural, però que vulneren drets bàsics.
El niqab com a símbol de submissió, no de diversitat
Mandana Javan coneix de primera mà el significat del niqab. Va néixer a l’Iran, va fugir del règim islàmic i en la seva nova vida a Occident no porta ni niqab, ni hijab ni res. Ara, des del Quebec, denuncia que el món occidental “glorifica símbols que, en realitat, són instruments d’opressió”.
En declaracions a QUB Radio, l’activista va afirmar: “El cos de les dones és vist com un bé comú dins l’islamisme radical. La dona ha de desaparèixer de l’espai públic. I el niqab és això: una desaparició.” Per a Javan, portar el niqab en una reunió política i no rebre cap qüestionament és un símptoma greu d’inconsciència col·lectiva: “És una manera de dir: ‘Jo em tapo i tu no ets res.’”
Una esquerra que no vol veure
La denúncia de Javan no és només contra el niqab, sinó contra una esquerra que, en paraules seves, “no vol veure el que implica”. Denuncia que es tracta d’un paternalisme multiculturalista que protegeix l’islam radical en nom de la diversitat, mentre ignora les veus de dones com ella, que han lluitat contra aquest sistema.
“El feminisme no pot callar davant aquestes realitats. No vull censurar, però vull que en parlem. Per què ningú no em va preguntar què feia allà? Per què la meva presència tapada de cap a peus va ser acceptada sense més?”, es va preguntar a QUB Radio.
L’acció ha generat impacte al Quebec i a França, però també ressona en altres societats occidentals com la catalana, on el debat sobre la laïcitat, l’islam i la llibertat de les dones és sovint evitat o reduït a simplificacions.
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
















