Najat El Hachmi: “La societat catalana no ajuda les dones a treure’s el vel”

Najat El Hachmi denuncia el silenci i la falta de suport davant el fonamentalisme islàmic a Catalunya.

L’escriptora Najat El Hachmi ha estat entrevistada aquest diumenge 30 de març al programa Via Lliure de RAC1 amb motiu de la publicació del seu primer llibre juvenil: Els secrets de la Nur. Però més enllà del llibre, l’autora ha aprofitat per fer una denúncia contundent sobre la situació de moltes noies adolescents d’origen musulmà a Catalunya.

Najat El Hachmi va decidir escriure Els secrets de la Nur en veure que moltes nenes d’origen immigrant encara viuen el mateix que ella va patir fa dècades. Situacions com no poder anar de colònies, evitar la piscina o no sortir soles pel carrer continuen sent habituals. A través del personatge de la Nur, una nena que vol ser escriptora, El Hachmi dona veu a aquesta realitat silenciada. Denuncia una doble opressió: d’una banda, la discriminació de la societat d’acollida; de l’altra, el control i les restriccions dins l’àmbit familiar i religiós. Segons l’autora, aquestes nenes es troben entre “dos focs creuats”, i lamenta que la classe política i la societat en general mirin cap a una altra banda.

El fonamentalisme és feixisme

El fonamentalisme islàmic és un feixisme”, afirma contundent. “És una manera de sotmetre les persones a dictats rígids, on tota la vida gira entorn d’una religió literalista.” El Hachmi insisteix que aquest islamisme radical no té res a veure amb l’islam tradicional: “És un islam inventat al segle XX.”

Segons l’autora, una de les derives més perilloses és convertir l’islam en l’única identitat vàlida per a les persones d’origen musulmà. “L’islam es converteix en una nació. Ja no és una creença personal, sinó un sistema de lleialtat absoluta.

Segons ella, aquest islam radical ha segrestat la representació de la comunitat musulmana a Catalunya, i és qui domina les organitzacions i el discurs públic.

El vel com a eina d’opressió

A diferència del que sostenen molts discursos progressistes, El Hachmi rebutja frontalment l’ús del vel. “És un símbol del masclisme institucionalitzat en forma de religió”, diu. No és una peça de roba qualsevol, ni un signe d’identitat. És una eina de control, de submissió, una barrera física i simbòlica entre la dona i el món.

Un dels moments més punyents de l’entrevista és quan afirma: “La societat d’acollida no ajuda les dones a treure’s el vel.” I ho diu en un context de normalització del vel islàmic a Europa, que considera hipòcrita: “Si no pots treure’t el vel lliurement, llavors no és una elecció.”

Les prohibicions que aquestes nenes reben —anar de colònies, banyar-se, vestir-se com volen— sovint es justifiquen en nom de la religió o la tradició. Però el que realment hi ha al darrere és una forma de fonamentalisme que no només no rep oposició, sinó que troba una complicitat còmoda en el bonisme polític i institucional.

El silenci còmplice del progressisme

La denúncia més greu arriba quan parla del preu personal que ha hagut de pagar per expressar les seves opinions. “A mi m’han assenyalat públicament per islamofòbia”, explica. “He de prendre moltes precaucions. No sóc el Salman Rushdie, però vaig amb compte.”

Per a moltes noies d’origen musulmà, créixer a Catalunya no significa ser més lliures. Al contrari: sovint viuen atrapades entre dues parets. Una, la de casa seva, que els imposa normes diferents de les dels seus germans homes. L’altra, la d’una societat que no s’atreveix a defensar-les. “El lloc on t’hauries de sentir més segura —la família— et limita. Però la societat que t’hauria de protegir, calla”, denuncia l’escriptora.

El bonisme condemna la dona musulmana al paper que volen els islamistes”, afirma El Hachmi. Segons ella, una part important de l’esquerra i de les institucions catalanes ha preferit no incomodar els sectors islamistes en nom del respecte cultural. Això, lluny de protegir la diversitat, perpetua el masclisme i la segregació.


Ella no parla des del desconeixement ni des de la intolerància. És musulmana, ha crescut envoltada de fe, però també de pressió patriarcal. Per això es mostra contundent contra l’ús del vel entre les nenes i adolescents: “En el món musulmà, com més gran et fas, menys lliure ets. El vel no és el principi de res. És el final”.
Les dues parets: la casa i la societat. Una societat que no ajuda a res.

El fonamentalisme no ve de fora

El Hachmi trenca un altre tòpic: el fonamentalisme no ve de fora. Neix i es consolida aquí, a les ciutats, als barris, a les associacions. “Al meu poble, al nord del Marroc, el fonamentalisme era vist amb recel. Quan van arribar els barbuts que volien prohibir la música, la gent els rebutjava. Aquí, en canvi, se’ls ha donat veu i representació.”

Avui, a Catalunya, les organitzacions que diuen representar els musulmans estan, en molts casos, dominades per sectors islamistes. No només controlen el discurs religiós, sinó també el social. Són els qui assenyalen, marginen i expulsen a les dones que, com Najat, es neguen a acceptar els rols imposats. “Jo no soc el Salman Rushdie, però vaig amb compte”, admet.

No pensa callar

Per Najat El Hachmi, la batalla és cultural, educativa i política. Cal valentia per trencar silencis, per defensar drets universals, per denunciar el masclisme vingui d’on vingui. “El fonamentalisme islàmic l’he conegut aquí, a casa nostra. I el més trist és que moltes de les dones que en volen fugir no troben ni tan sols una mà amiga a l’altra banda.”

Els secrets de la Nur explica la història d’una nena de 12 anys que vol ser escriptora i que comença a adonar-se de les injustícies que l’envolten. “És la meva manera de continuar lluitant”, diu l’autora. “Jo seguiré escrivint llibres.”

Més Percepcions de

Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica

L’esquerra ecologista proposa festius islàmics, eliminar restriccions al vel o reforçar el suport a mesquites i associacions islàmiques. El pla busca augmentar la visibilitat i la integració de l’islam a la vida pública d’Alemanya.

Quebec prohibeix també el vel islàmic a les escoles bressol i veta les mascaretes sanitàries als serveis públics

L’implacable ministre de laïcitat justifica la prohibició de la mascareta a les institucions públiques “perquè la pandèmia ja ha passat i veure’s la cara és la base de la comunicació humana”. També ha deixat clar “que les nostres institucions no son llocs de culte”.

Dones musulmanes perden la feina a les escoles de Montreal per negar-se a complir la llei del Quebec contra el hijab

Monitores de menjador o d’extraescolar, conserges o personal administratiu ja no poden portar el vel islàmic a les escoles del Quebec. Unes 150 han preferit perdre la feina a respectar la llei.

Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.

Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab

El metge va demanar retirar el niqab perquè assegurava que la pacient no parlava bé anglès i que tenia dificultats per entendre-la durant la consulta. El marit va posar una queixa per racisme.

Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels

Els fidels d’una mesquita de Maine aparquen malament cada divendres i les autoritats els multen i retiren els vehicles. El responsable del servei de grues es fa viral amb una frase: “un Honda Civic vermell és un Honda Civic vermell”.

El sindicat policial de Berlín no vol agents amb hijab: “Ja n’hi ha prou de fer servir l’opressió patriarcal per guanyar vots”

Els agents contesten amb contundència la proposta dels Verds i alerten del risc de barrejar religió i autoritat pública. Afirmen que la policia “no pot convertir-se en un espai de representació ideològica o religiosa”.

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes

El 45% dels joves musulmans situa l’islam per sobre de la llei. L’enquesta reflecteix una bomba de rellotgeria social pel xoc directe entre religió i valors occidentals.

Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab

La legislació sobre laïcitat del Quebec s’estén més enllà del personal docent i treballadors i ara afecta també els pares que participen en activitats escolars.

Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans

Es va convertir a l’islam el 2023, diu que va entrar a l’exèrcit pels beneficis socials i per una via especial perquè tenia sobrepès. Ara diu que no atacarà musulmans.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt