A report describes how the Muslim Brotherhood accesses public funds with leftist discourse
The study analyzes how entities linked to the Muslim Brotherhood have received European funds by adopting the language of diversity, anti-racism and inclusion. At the same time, it points to a lack of knowledge among officials responsible for evaluating projects.
Un informe presentat al Parlament Europeu analitza com organitzacions vinculades als Germans Musulmans reben diners públics europeus i accedeixen a espais institucionals mitjançant l’ús d’un llenguatge progressita. El document es titula Unmasking the Muslim Brotherhood: Brotherism, Islamophobia and the EU i l’han escrit especialistes en islamisme polític a petició del grup de Conservadors i Reformistes Europeus.
El text no estableix una posició institucional vinculant, però recull dades pressupostàries, preguntes parlamentàries, documents oficials i casos concrets que apunten a un patró sostingut en el temps. La tesi central de l’informe és clara: les institucions europees tendeixen a confondre l’islamisme no violent amb un aliat moderat contra la radicalització. Això facilita tant el finançament com la legitimitat pública d’organitzacions que defensen una visió ideològica incompatible amb els valors liberals i democràtics europeus.
L’absència de violència és un problema
L’informe subratlla que un dels principals errors de diagnòstic de les institucions europees és identificar l’absència de violència com un indicador de compatibilitat democràtica. Segons els autors, les organitzacions vinculades als Muslim Brotherhood no necessiten recórrer a l’acció violenta per avançar la seva agenda, ja que operen dins del marc legal i aprofiten les llibertats pròpies de les democràcies liberals per consolidar-se socialment, políticament i institucionalment.
En no vulnerar formalment la llei ni promoure obertament la violència, els actors vinculats als Germans Musulmans es presenten com a socis fiables en polítiques d’inclusió, antiracisme o prevenció de la radicalització. Així, mentre existeix un consens ampli per excloure del finançament públic moviments extremistes violents o d’ultradreta, l’islamisme no violent queda fora del radar dels mecanismes de control. L’informe conclou que aquesta asimetria no és un detall menor, sinó un problema estructural que afavoreix la normalització i la legitimitat d’un projecte ideològic que, sense necessitat de violència, aspira a transformar el marc democràtic europeu des de dins.
El llenguatge progressista com a clau d’accés
Un dels eixos centrals de l’informe és l’anàlisi del discurs. Segons el document, moltes entitats vinculades als Germans Musulmans adopten de manera sistemàtica el vocabulari de la diversitat, la inclusió, la interseccionalitat, drets de les minories, lluita contra la discriminació i contra la islamofòbia per presentar-se com a actors plenament alineats amb les prioritats polítiques de la UE.
Aquest ús del llenguatge no és circumstancial, sinó estratègic. Els autors expliquen que aquestes organitzacions “parlen el mateix idioma” que les convocatòries de subvencions, reprodueixen els objectius formals dels programes i adapten el seu relat a les sensibilitats polítiques dominants. El llenguatge progressista actua així com una credencial de legitimitat prèvia.
Davant d’un projecte que parla de cohesió social, antiracisme o empoderament de minories, els mecanismes d’avaluació tendeixen a donar per descomptada l’adhesió als valors democràtics. Ningú analitzaitza en profunditat la trajectòria ideològica de l’entitat, els seus vincles o el significat real que atorga a conceptes com igualtat, pluralisme o llibertat religiosa. Segons l’informe, és en aquesta zona grisa on l’islamisme no violent troba el seu principal avantatge competitiu.
Funcionaris amb por i sense criteri
Segons els autors, molts funcionaris encarregats d’avaluar projectes i concedir subvencions operen en un entorn en què qüestionar entitats que es presenten sota el paraigua de la diversitat, l’antiracisme o la lluita contra la islamofòbia comporta un risc personal i professional. La possibilitat de ser acusats de biaix ideològic, racisme o discriminació religiosa actua com un fre que limita el marge d’anàlisi crítica.
Aquest clima, assenyala l’informe, fomenta una cultura administrativa basada en la prudència extrema i en l’acceptació acrítica del discurs formal dels projectes, en detriment d’una avaluació política i ideològica rigorosa. Els mecanismes de control tendeixen així a privilegiar la correcció procedimental i el compliment formal dels objectius declarats, mentre queden fora del focus les trajectòries, els vincles i els marcs ideològics de fons. El resultat és un sistema que, sense necessitat de complicitat explícita, acaba afavorint actors ideològicament molt estructurats i penalitzant qualsevol intent de fiscalització substancial.
El finançament a entitats dels Germans Musulmans
Un dels exemples més destacats és el de la European Network Against Racism (ENAR), una xarxa que ha rebut aproximadament 23 milions d’euros de fons europeus entre 2007 i 2020. El document assenyala que ENAR ha actuat com a soci habitual de la Comissió Europea en iniciatives sobre migració, canvi climàtic i lluita contra la islamofòbia, malgrat que el seu antic director havia reconegut una vinculació passada amb els Germans Musulmans. Segons els autors, aquest antecedent no ha impedit que l’organització mantingui una posició central dins l’ecosistema institucional europeu.
Un altre cas rellevant és el del Forum of European Muslim Youth and Student Organisations (FEMYSO), que ha rebut 288.000 € de finançament europeu durant més d’una dècada. L’informe recorda que l’informe francès sobre els Germans Musulmans els descriu com un espai «que prepara una nova generació d’activistes compromesos amb l’extensió de la influència dels Germans Musulmans en els àmbits polític, social i acadèmic«. Tot i aquestes alertes, FEMYSO ha continuat participant en projectes europeus i en esdeveniments oficials, sovint sota l’etiqueta de representació juvenil, diversitat i lluita contra la discriminació, sense que aquest context ideològic hagi comportat una revisió substancial del seu accés a fons públics.
L’informe dedica també una atenció destacada a Islamic Relief Worldwide i a les seves filials europees, que han rebut desenes de milions d’euros en finançament de la Unió Europea al llarg dels darrers anys. El document assenyala que aquestes subvencions s’han mantingut malgrat una acumulació de polèmiques greus, incloses declaracions antisemites atribuïdes a dirigents de l’organització, dimissions en bloc del seu consell directiu i vincles documentats entre la branca palestina d’Islamic Relief i entitats controlades per Hamas, com el Gaza Zakat Committee.
El Forum Al Shaark és una altra entitat vinculada als Germans Musulmans que té com a objectiu «consolidar els valors del pluralisme i la justícia«. Va rebre 1.9 milions d’euros per a un projecte titulat ««»Quan l’autoritarisme fracassa al món àrab», malgrat que el seu fundador i director, Wadah Khanfar —un dirigent destacat de l’oficina de Hamàs al Sudan—, va celebrar la massacre del 7 d’octubre. El 2022, Al Shaark també va rebre més de 100.000 euros com a coordinador de quatre projectes del programa Erasmus+.
Els Germans Musulmans sota el paraigua del wokisme
L’informe interpreta la convergència entre el wokisme institucional i l’estratègia dels Germans Musulmans com una aliança tàctica més que no pas ideològica. El llenguatge progressista actua com un marc de legitimitat que permet a les xarxes de la germandat presentar-se com a actors cívics plenament alineats amb els valors europeus. Aquesta dinàmica encaixa perfectament amb la naturalesa dels Germans Musulmans: una estructura flexible, descentralitzada i altament adaptativa, formada per entitats formalment independents però ideològicament connectades. Aquesta configuració permet negar vincles orgànics quan convé, alhora que manté una coherència estratègica.
El resultat final, conclou l’informe, no és fruit d’una complicitat explícita, sinó d’un desequilibri estructural: una administració mancada de criteri polític sobre l’islamisme no violent, uns funcionaris condicionats per la por reputacional i un sistema de finançament que prioritza la correcció formal per damunt de l’anàlisi de fons. En aquest context, el wokisme no actua com a causa del problema, sinó com el medi que el fa possible. I els Germans Musulmans, lluny de la confrontació oberta, hi troben un espai òptim per consolidar influència, legitimitat i recursos dins el cor mateix de les institucions europees.
More Perceptions of
Més sobre Germans Musulmans
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Àustria prepara la prohibició de l’islam polític dels Germans Musulmans
Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans
Un informe oficial d’Àustria acusa els Germans Musulmans de voler transformar la democràcia des de dins
The foundation that manages the Barcelona Office of Religious Affairs paid €175 to denounce Islamophobia
The Generalitat trains teachers with an Islamic preacher who denies Western equality between men and women
La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans
El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits
Suècia deixa d’utilitzar el terme “islamofòbia” perquè considera que protegeix l’islam de la crítica legítima
The United Kingdom gives away a thousand hijabs in six months to immigrants arriving via the Channel
US Muslim politicians train Canadian Muslims under the slogan "From the mosque to the city hall"«
Teacher fired in Austria for denying a Muslim woman a prayer room
Canadian government normalizes Islamic prayer during workday
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
Italy bans burqa and niqab but only in schools
The Generalitat pays tribute to the racist Abu Bakr al-Turtuxí as an anti-racist icon
A student residence in Scotland imposes Islamic law in common areas
Kazakhstan threatens to close private schools that allow hijab
A Catholic university in Belgium incorporates Islamic chants into the opening mass of the course
A Muslim family in Granada chooses a Catholic school and demands that the courts teach Islam there
Convicted in Mallorca for gender violence for imposing the hijab, controlling and assaulting
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Muslim teacher in Flanders prefers unemployment to taking off her hijab
Even Kadyrov's Islamized Chechnya doesn't want women with their faces covered with the niqab
Phrase of the Week
Image of the Week
-Don't you have cousins?