Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme
El 2016, la Consellera de Governació de Junts va visitar la mesquita Tariq Bin Ziyad, guerrer conqueridor de la Península Ibèrica. No garanteix l’accés de les dones ni consta al registre oficial.
L’any 2016, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va visitar la mesquita Tariq Ibn Ziyad, al carrer de Sant Rafael del barri del Raval de Barcelona. La nota de premsa del Govern presenta l’acte com una trobada protocol·lària orientada a “avançar en la normalització de la pràctica religiosa”. Però el gest polític va molt més enllà del protocol: va atorgar legitimitat institucional a un centre que no és simbòlicament neutre. El nom de la mesquita remet a Tariq ibn Ziyad, comandant de la conquesta islàmica de la Península, una figura associada a la guerra i al gihad clàssic, i avui recuperada com a referent identitari per discursos islamistes i gihadistes.
Segons el comunicat, la trobada va servir per parlar de la “situació de la comunitat islàmica”, del “diàleg interreligiós” i de la llei de centres de culte. Tanmateix, no consta cap menció a criteris de transparència, governança interna ni garanties d’igualtat en els centres visitats o legitimats. Aquesta absència és rellevant perquè existeixen queixes públiques de dones musulmanes que denuncien que a la mesquita de públic de Bangladesh Tariq Ibn Ziyad l’accés femení és formal però no efectiu, amb espais no operatius i condicions inadequades per a la pràctica religiosa.
Façana de la mesquita Tariq Ibn Ziyad del Carrer de Sant Rafael de Barcelona
Accés de les dones només formalment admès
Tot i que la mesquita Tariq Ibn Ziyad afirma admetre dones, diversos testimonis públics de dones musulmanes descriuen una realitat molt diferent. En ressenyes publicades a Google Maps, una dona explica que va marxar “molt decebuda” després de comprovar que “al lloc per a la secció de dones hi havia homes” i que “no vam poder fer wudú ni resar perquè no hi havia lloc per a nosaltres”, afegint que va haver de “perdre la meva pregària perquè no em sentia segura”.
Una altra ressenya relata que, després d’arribar-hi, “un dels homes de la porta em va dir que no hi havia cap zona designada per a dones”, i que a l’interior “hi havia productes de neteja bloquejant el pas”. Aquestes queixes no descriuen un incident aïllat, sinó una pràctica reiterada: l’accés femení existeix sobre el paper, però no es garanteix en la pràctica, fet que contradiu frontalment el discurs públic d’inclusió i normalització que acompanya les visites institucionals.
Algunes de les ressenyes de dones que expliquen la situació a la mesquita Tariq Ibn Ziyad
Una mesquita sense inscripció oficial: opacitat i manca de garanties
A aquesta situació s’hi afegeix una dada especialment greu des del punt de vista institucional: la mesquita Tariq Ibn Ziyad no figura inscrita al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, segons la consulta del llistat oficial. Aquesta inscripció no és un tràmit menor ni simbòlic: és el mecanisme que permet identificar qui representa legalment el centre, quins són els seus òrgans de govern, quin domicili oficial té i sota quin marc jurídic opera.
No constar al registre implica manca de transparència, dificulta la supervisió administrativa i impedeix exigir responsabilitats clares en qüestions com la gestió interna, la igualtat d’accés o les relacions amb les institucions. Que un centre no registrat rebi una visita oficial d’una consellera del Govern normalitza una opacitat que l’Administració, precisament, hauria de corregir, no avalar.
«Darrere vostre hi ha el mar; davant vostre, l’enemic. No teniu altra opció que vèncer o morir»
Aquesta és la proclama atribuïda a qui dona nom a la mesquita. La història diu que Tariq ibn Ziyad la va pronunciar després de cremar les naus amb les que va creuar l’estret de Gibraltar. La frase condensa sense maquillatge el sentit de la seva acció històrica. No parla de diàleg, ni de convivència, ni d’intercanvi cultural: parla de guerra total, de no-retorn i d’aniquilació de l’alternativa. El missatge és inequívoc: l’únic horitzó possible és la victòria militar o la mort. Així s’inicia la conquesta de la Península el 711, com a operació armada legitimada religiosament dins l’expansió del califat Omeia. Convertir avui aquesta figura en un simple referent “històric” neutral és un exercici de blanqueig: l’origen d’Al-Àndalus no és un mite de convivència, sinó una imposició per la força d’un nou ordre polític i jurídic.
En el context contemporani, la figura de Tariq ibn Ziyad ha estat recuperada i utilitzada per discursos islamistes i gihadistes com a referent simbòlic vinculat al relat d’Al-Àndalus i a la conquesta islàmica de la Península.
La visita institucional a la mesquita Tariq Ibn Ziyad s’inscriu així en un conjunt de decisions que posen el focus en els criteris emprats per les administracions públiques a l’hora de relacionar-se amb determinats centres religiosos. El simbolisme del nom, les queixes documentades sobre l’accés real de les dones i l’absència d’inscripció al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia configuren un escenari que va més enllà del protocol i de la simple cortesia institucional. En aquest context, els gestos oficials no poden analitzar-se de manera aïllada, sinó com a part d’una relació que exigeix coneixement, contextualització i criteri, especialment quan es tracta d’atorgar visibilitat i legitimitat públiques.
Més sobre l’islam a Catalunya
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
The Generalitat pays tribute to the racist Abu Bakr al-Turtuxí as an anti-racist icon
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Transcription of Ramon Cotarelo's speech in Ripoll for the 2026 Diada
Barcelona City Council spends 44,000 euros to "learn about the Muslim practices we carry within"«
Islamic marriage in Catalonia requires a guardian to authorize the woman
The United Kingdom gives away a thousand hijabs in six months to immigrants arriving via the Channel
US Muslim politicians train Canadian Muslims under the slogan "From the mosque to the city hall"«
Teacher fired in Austria for denying a Muslim woman a prayer room
Canadian government normalizes Islamic prayer during workday
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
Italy bans burqa and niqab but only in schools
The Generalitat pays tribute to the racist Abu Bakr al-Turtuxí as an anti-racist icon
A student residence in Scotland imposes Islamic law in common areas
Kazakhstan threatens to close private schools that allow hijab
A Catholic university in Belgium incorporates Islamic chants into the opening mass of the course
A Muslim family in Granada chooses a Catholic school and demands that the courts teach Islam there
Convicted in Mallorca for gender violence for imposing the hijab, controlling and assaulting
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Muslim teacher in Flanders prefers unemployment to taking off her hijab
Even Kadyrov's Islamized Chechnya doesn't want women with their faces covered with the niqab
Phrase of the Week
Image of the Week
-Don't you have cousins?