Els musulmans dels Estats Units construeixen poder polític a través dels donatius a Mamdani perquè sigui alcalde de Nova York

La campanya de Mamdani s’ha convertit en una causa nacional per a milers de musulmans. Per molts, és el primer pas cap a una nova etapa de representació i poder polític nacional i internacional.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

Zohran Mamdani, candidat a l’alcaldia de Nova York, ha esdevingut el centre d’un moviment polític inèdit als Estats Units: la mobilització massiva de la comunitat musulmana a través de donatius, estructures de suport i implicació directa en una campanya electoral. Tot i que la seva candidatura té un abast estrictament local, el suport que ha rebut prové de tot el país i s’interpreta com un pas estratègic cap a una nova etapa de representació política dels musulmans als Estats Units i al món.

Segons un reportatge publicat per ABC News, centenars de donants musulmans han participat activament en la campanya, molts d’ells des de fora de Nova York, convençuts que un alcalde musulmà a Nova York pot tenir conseqüències polítiques de gran abast.

Arriba la participació política musulmana

Històricament, la comunitat musulmana nord-americana ha estat poc visible en l’escena política. Malgrat ser un col·lectiu divers i amb creixent presència demogràfica, rarament ha participat de manera organitzada en el finançament de campanyes electorals. Aquest cop, però, la situació és diferent.

La figura de Mamdani, polític progressista, d’origen sud-asiàtic i musulmà, ha despertat una connexió transversal dins la comunitat musulmana i amplis sectors de l’esquerra. Com explica ABC News, per a molts donants es tracta d’una oportunitat per començar a construir una presència real en el sistema institucional del país: “És una carrera local, però representa un canvi nacional”, afirmava un dels col·laboradors de campanya entrevistat per la cadena.

Donatius com a eina d’influència democràtica

La clau d’aquest moviment no ha estat només simbòlica, sinó pràctica: els donatius han arribat en un moment decisiu de la cursa electoral, oferint a Mamdani el suport financer necessari per competir contra rivals amb més suport de l’establishment polític i econòmic, com l’exgovernador Andrew Cuomo.

Els donants musulmans no només han aportat recursos econòmics, sinó també visibilitat, estructures de mobilització i una narrativa clara: el seu suport no s’adreça únicament a una figura, sinó a una idea de representació política real i sostinguda per a la seva comunitat. Segons diversos analistes citats a ABC News, això podria marcar l’inici d’una nova etapa, on la política musulmana nord-americana deixi de ser reactiva i esdevingui propositiva i estructurada.

El cas Mamdani podria establir un precedent important. Diversos actors polítics i organitzacions han començat a analitzar el model de campanya que s’ha generat al seu voltant: finançament descentralitzat, mobilització digital, presència mediàtica i un discurs clarament arrelat en valors compartits com la justícia social, la igualtat i el dret a la representació.

Mamdani agrada els musulmans i a les esquerres

Un dels factors clau en l’ascens polític de Zohran Mamdani és la seva capacitat per connectar amb l’univers progressista nord-americà. Més enllà de la seva identitat religiosa o ètnica, Mamdani ha construït un discurs i un programa polític que ressona profundament amb els valors de l’esquerra actual: justícia econòmica, igualtat racial, accés universal a serveis bàsics i una crítica oberta a les estructures de poder tradicional. Mamdani proposa oferir serveis bàsics gratuïts als neoyorquins amb rendes més baixes —incloent-hi, previsiblement, la població immigrant sense papers. Entre les seves propostes hi ha el transport públic per autobusos gratuït, escoles bressol públiques i gratuïtes, una congelació dels lloguers i la creació de supermercats gestionats pel municipi. El finançament d’aquestes mesures es faria mitjançant un augment dels impostos a les grans empreses i, en part, a les rendes mitjanes.

Els seus plantejaments —com ara el dret a l’habitatge, el transport públic gratuït, el desfinançament de la policia en favor de serveis socials o la lluita contra la gentrificació— l’han convertit en un referent per a joves votants progressistes, comunitats racialitzades i moviments socials urbans.

El suport de Mamdani a les causes socials i ambientals, la seva defensa dels drets de les comunitats immigrants i el seu rebuig a la influència dels grans lobbies econòmics han reforçat la seva credibilitat com a candidat d’esquerres amb base real, i no només com a símbol de diversitat. Aquesta aliança tàcita entre moviments progressistes i comunitats com la musulmana ha estat fonamental per fer créixer la seva campanya, ja que combina idealisme polític amb estratègia col·lectiva, i ofereix a les esquerres urbanes una figura que representa tant la pluralitat del país com una agenda transformadora.

Preocupació al seu propi partit

Tot i haver guanyat les primàries demòcrates amb una base mobilitzada i transversal, Zohran Mamdani no genera unanimitat dins del seu propi partit. Diversos dirigents del Partit Demòcrata —sobretot del sector moderat i institucional— veuen amb recel el seu discurs radical, les seves crítiques a l’establishment i la seva voluntat de transformar les regles del joc polític des de dins. El fet que hagi derrotat figures de pes com Andrew Cuomo ha estat interpretat com una amenaça per l’ordre intern del partit, que tradicionalment ha estat controlat per lideratges més previsibles i aliats dels grans grups d’interès.

La preocupació no és només ideològica, sinó estratègica. Sectors moderats temen que el perfil de Mamdani pugui polaritzar l’electorat, generar fugues cap a candidats independents o republicans, i fer més difícil mantenir el control de l’ajuntament en pròximes legislatures. A més, alguns veuen amb inquietud el seu acostament a moviments socials que desafien les institucions tradicionals del poder demòcrata, com els sindicats policials o els lobbies empresarials urbans. Per a molts dins el partit, Mamdani és un senyal d’alarma sobre la força creixent de l’ala esquerra i una advertència que l’equilibri intern pot estar canviant.

Mamdani prioritza la causa palestina i posa en dubte l’11-S

Zohran Mamdani ha estat una de les veus més clares i consistents en la política nord-americana a favor del poble palestí. Ha denunciat reiteradament el que considera una política d’apartheid i opressió per part d’Israel. Aquesta posició no és secundària en el seu discurs: per a Mamdani, defensar Palestina és una extensió natural de lluitar per la justícia i l’alliberament també dins de Nova York.

El passat digital de Zohran Mamdani ha tornat a generar debat en plena cursa per l’alcaldia de Nova York. Un tuit del 2015, on plantejava si la vigilància exercida per l’FBI podria haver influït en la radicalització de l’imam Anwar al-Awlaki —figura vinculada a al-Qaida— ha estat recuperat per sectors crítics amb la seva candidatura. El comentari s’ha interpretat com una manera de minimitzar-ne la gravetat o desplaçar responsabilitats, fet que ha provocat reaccions airades entre víctimes de l’atemptat i representants polítics més conservadors, fins i tot dins el Partit Demòcrata.

Una figura admirada i temuda a parts iguals

La candidatura de Zohran Mamdani no només ha sacsejat l’establishment polític novaiorquès, sinó que ha consolidat una aliança emergent entre moviments d’esquerra i la comunitat musulmana. Aquesta confluència entre activisme progressista i consciència religiosa o identitària li ha donat una força electoral i simbòlica poc habitual en la política nord-americana.

Lluny de ser una simple candidatura municipal, el projecte de Mamdani és percebut per molts musulmans com una porta d’entrada cap a una nova etapa de poder polític real, no només als Estats Units, sinó també amb projecció global.

Semblants

Texas ordena tancar la “universitat musulmana” que forma experts en IA i ciberseguretat amb estudis islàmics obligatoris

Texas ordena tancar la “universitat musulmana” que forma experts en IA i ciberseguretat amb estudis islàmics obligatoris

La Texas American Muslim University at Dallas ofereix cursos per 99 dòlars a alumnes estrangers i diu finançar-se amb donacions. Es presenta com a universitat però no té cap autorització

Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”

L’estat ha substituit una bandera de fa 130 anys per un disseny fet per reflectir

Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”

Epic Waters de Dallas introdueix la segregació religiosa als parcs aquàtics. El recinte crea un

Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans

Una investigació periodística destapa els plànols de la reforma de dos instituts. Els gestors escolars

Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels

Els fidels d’una mesquita de Maine aparquen malament cada divendres i les autoritats els multen

Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans

Es va convertir a l’islam el 2023, diu que va entrar a l’exèrcit pels beneficis

El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic

L’organització WhyIslam prepara centenars d’estands de predicació, cartells publicitaris, distribució d’Alcorans i publicitat digital per

La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans

Un comandament diu que els llums de Ramadà no son cap tradició però que els

Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA

L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions

Més Percepcions de

Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia

Uns papers amb el missatge “stupro alle cristiane” han aparegut en un pas subterrani de Viareggio (Toscana). No hi ha cap reacció, ni explicació ni investigació.

Musulmans expulsen noies en biquini d’un parc de Venècia perquè se senten “provocats”

El parc Piraghetto de Mestre es converteix en mesquita a l’aire lliure cada divendres. La comunitat musulmana diu que tothom sap que és el seu espai de pregària.

L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració “perquè això no és Islamabad”

Un ministre del govern d’esquerres diu al Parlament que la crida islàmica a l’oració “no pertany a Dinamarca” i que els danesos no han de sentir que viuen en un suburbi d’Islamabad.

Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab

Des de gener de 2026, la policia pot multar les dones que reincideixen després d’un primer avís. Les multes son de 80 euros, l’equivalent a la meitat del salari mínim mensual.

Un grup de dones difon imatges dels seus marits amb burka i la broma enfada els musulmans

Tot va començar quan una dona va celebrar haver trobat finalment un home modest: un marit amb burca que no provocaria cap dona.

Un informe sobre les bandes de violació del Regne Unit vincula l’islam amb la violència i la inacció de l’estat

L’informe finançat per particulars del diputat Robert Lowe inclou vuit preceptes islàmics que expliquen la yihad de la violació. Homes musulmans van violar i torturar durant cinc dècades unes 250.000 nenes no musulmanes del Regne Unit.

La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans

Una antropòlga va alertar sobre la influència dels Germans Musulmans a les universitats franceses. Una estudiant la va denunciar i la Universitat d’Estrasburg li va pagar els advocats.

El segon partit de Suècia proposa prohibir el hijab

La campanya electoral s’escalfa a Suècia amb la proposta dels Demòcrates de prohibir el hijab a l’espai públic. La portaveu d’igualtat defensa que “hi ha altres països” on les dones poden portar aquestes peces.

El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits

El cap del servei d’intel·ligència interior va advertir a diputats, en privat, que l’islam polític cultiva relacions amb polítics i organitzacions civils. L’objectiu seria introduir normes de la xaria a la societat alemanya.

França tanca una associació esportiva per reservar sales de gimnàs i piscina municipal per a dones amb vel islàmic

L’associació va privatitzar una sala de musculació del complex esportiu municipal tres tardes a la setmana i diverses franges de piscina per a dones amb vel islàmic. La prefectura recorda que els espais públics no es poden organitzar segons criteris religiosos.

La policia de Gal·les registrarà comentaris que consideri “hostils” contra l’islam

South Wales Police deixa en mans dels agents decidir què és “debat legítim” sobre l’islam. N’hi ha prou amb el criteri d’un policia perquè un ciutadà quedi registrat.

El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam

Els activistes musulmans de l’Ajuntament van acusar museus, historiadors i escoles d’amagar l’aportació de l’islam a Barcelona. De l’arqueologia van passar a exigir cementiris islàmics, menús halal, revisió dels llibres de text i adaptacions religioses per als musulmans actuals.

Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam

La família ha portat el cas al Defensor del Poble contra la Discriminació de Suècia perquè considera que els musulmans només s’inclinen davant d’Al·là. Proposen alternatives halal per fer l’esport més inclusiu.

Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria

Uns joves asseguren que famílies musulmanes els van fer fora d’una zona pública de barbacoes perquè volien cuinar carn de porc.

Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini

La publicitat d’estiu de bol.com mostra el canvi cultural que viu Europa. A Bèlgica, la submissió religiosa del cos femení ara és un reclam comercial simpàtic, modern i inclusiu i refrescant.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt