Wilders promet tancar totes les escoles islàmiques si governa als Països Baixos

El líder neerlandès situa el tancament dels centres islàmics com a proposta central del seu programa electoral per a les eleccions anticipades del 29 d’octubre

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

Geert Wilders ha anunciat que proposarà el tancament de totes les escoles islàmiques dels Països Baixos si el seu partit, el PVV (Partit per la Llibertat), guanya les pròximes eleccions generals. L’anunci va ser publicat pel mitjà neerlandès Krapuul el 13 de juliol de 2025, i forma part del nou programa electoral amb què Wilders es presenta als comicis anticipats convocats per al 29 d’octubre. Aquesta proposta marca un retorn clar al discurs original del PVV, després d’una etapa de moderació retòrica en què el mateix Wilders havia retirat mesures similars durant les negociacions per formar govern.

Les eleccions anticipades arriben després que Wilders trenqués la coalició de govern només sis mesos després de la seva formació. La ruptura es va produir arran de desacords sobre les polítiques migratòries, especialment pel rebuig dels socis de govern a implementar les 10 mesures que Wilders va posar sobre la taula per no trencar el govern. A partir d’aquell moment, el líder del PVV ha intensificat les seves declaracions públiques i ha iniciat una campanya centrada novament en el rebuig a l’islam i a la immigració musulmana, amb l’objectiu de convertir les eleccions d’octubre en un referèndum sobre aquestes qüestions.

Ideologia de l’odi a les escoles islàmiques

Wilders defensa que les escoles islàmiques transmeten una “ideologia d’odi” i considera que no tenen lloc en una societat lliure. El seu programa recull de manera explícita la intenció de prohibir aquests centres educatius, independentment del seu compliment amb la legislació vigent. L’objectiu declarat és que cap escola de base islàmica pugui operar als Països Baixos, ni com a escola pública ni com a privada.

Actualment, les escoles confessionals formen part del sistema educatiu dels Països Baixos, i això inclou centres cristians, jueus, hindús i islàmics. Totes aquestes escoles estan regulades per l’Estat, han de seguir el currículum oficial i són objecte d’inspecció pública. La Constitució holandesa, en el seu article 23, protegeix la llibertat d’ensenyament i el dret a crear escoles basades en conviccions religioses. Per això, la proposta de Wilders implicaria, si es vol aplicar, una reforma constitucional profunda que requeriria majoria qualificada en dues legislatures i una ratificació formal. No es podria dur a terme amb una majoria simple.

Una mesura polèmica dins i fora del parlament

Diverses veus del món educatiu, jurídic i polític han reaccionat a la proposta advertint que és incompatible amb l’Estat de dret i amb el model educatiu pluralista dels Països Baixos. Organitzacions de drets humans i entitats d’inspecció educativa han assenyalat que el tancament forçat d’escoles basat en motius religiosos vulneraria drets fonamentals i podria acabar als tribunals nacionals i internacionals. Altres partits polítics han remarcat que, si s’apliqués el mateix criteri, també caldria prohibir les escoles cristianes o jueves, cosa que Wilders no contempla.

Malgrat aquestes crítiques, el PVV manté la proposta com un dels eixos centrals del seu discurs electoral. La promesa de tancar escoles islàmiques s’afegeix a altres propostes de la seva plataforma, com la prohibició del Corà, la deportació automàtica de delinqüents estrangers i el bloqueig de l’asil per a persones de països musulmans.

L’estratègia de Wilders busca mobilitzar l’electorat amb un missatge directe i radical que centra el debat en la identitat nacional i en la relació entre islam i societat neerlandesa. Durant les últimes setmanes, ha participat en actes contra centres de refugiats i ha denunciat el que considera una “rendició de les institucions davant l’islam”. Amb la convocatòria electoral en marxa, Wilders pretén reforçar el seu lideratge presentant-se com l’únic candidat capaç de prendre decisions “valentes” sobre la cultura, l’educació i la immigració.

Semblants

Imam a Alemanya: "Tot musulmà coneix un altre que vota per l'AfD”

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans

L’Ajuntament de Karlsruhe va aturar el nomenament d’una dona pels informes d’intel·ligència que la vinculaven amb estructures islamistes. La justícia avala la decisió.

El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe

Musulmans de 14 o 15 anys creuen que les normes religioses han de passar per damunt de les normes de l’escola pública.

Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió

La família considera que dormir fora de casa posa en risc els valors morals de la seva filla si no hi ha un parent masculí que la vigili. L’objectiu era que l’escola l’exclogués d’una excursió obligatòria.

El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits

El cap del servei d’intel·ligència interior va advertir a diputats, en privat, que l’islam polític cultiva relacions amb polítics i organitzacions civils. L’objectiu seria introduir normes de la xaria a la societat alemanya.

La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans

L’Ajuntament de Bremen acomiada una cuinera d’escola bressol i la denuncia a la policia per si va servir porc per racisme. El líder religiós de la zona diu que és «incident tràgic».

Més Percepcions de

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026

Cotarelo defensa Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt