Segons la xaria, els ajuntaments catalans no poden finançar ni ajudar a fer mesquites
L’Alcorà estableix que són els musulmans qui han de finançar les mesquites. Si no és així, no és una verdadera mesquita.
Segons la tradició islàmica, la construcció i el manteniment de les mesquites és un deure dels creients, que s’hi impliquen com a acte de fe i com a forma de ṣadaqa jariya (caritat contínua). Aquesta idea està arrelada en l’Alcorà, en la sunna (paraules i actes del Profeta Muhàmmad) i en el fiqh (jurisprudència islàmica).
A la pràctica, això significa que actuacions com la cessió de sòl municipal a Banyoles per a la construcció d’una mesquita, o el finançament per part de l’Ajuntament de Barcelona d’obres en centres de culte islàmic, no són legalment vàlides segons la llei islàmica. Encara que aquestes mesures s’emmarquin dins la legislació espanyola de llibertat religiosa i igualtat de tracte, la xaria no reconeix la legitimitat d’una mesquita construïda o reformada amb recursos d’autoritats no musulmanes, especialment si provenen d’un Estat que no aplica la llei islàmica. acceptables per a l’oració.
Per tant, des del punt de vista de la jurisprudència islàmica clàssica, aquestes mesquites no compleixen els requisits per ser considerades espais sagrats
Els infidels contaminen la mesquita
A l’Alcorà, la sura 9, versicle 18 estableix de manera clara que “només construeixen i mantenen les mesquites de Déu aquells que creuen en Déu i en el Dia del Judici, fan l’oració, donen l’almoina i no temen ningú excepte Déu”. Aquesta afirmació restringeix explícitament la legitimitat de la construcció de mesquites als creients musulmans, i exclou qualsevol actor extern, especialment si és no musulmà. El famós exegeta i jurista Al-Qurtubī (s. XIII) va comentar aquest vers dient que només els musulmans “tenen dret legal i moral a gestionar els llocs de culte islàmic”, i que l’ajut d’infidels podria “contaminar l’acte sagrat”.
Aquest principi es veu reforçat pel versicle 107 de la mateixa sura, que condemna una mesquita construïda amb males intencions per part d’hipòcrites, afirmant que “Déu testimonia que són mentiders” i que aquella mesquita no és digna d’oració. Els juristes clàssics, com l’imam Mālik i l’imam al-Shāfiʿī, dedueixen d’aquests textos que la intenció (niyya) i la procedència lícita dels fons són condicions jurídiques imprescindibles per a la validesa d’una mesquita.
Aquesta doctrina, compartida per les quatre escoles sunnites, posa en dubte la coherència entre les pràctiques municipals d’ajuda institucional i el respecte per la pròpia normativa religiosa islàmica. Acceptar diners públics d’un estat laic o d’una administració no islàmica contradiu els mateixos textos que regeixen la vida espiritual de la comunitat musulmana, i converteix la mesquita en una construcció jurídicament i religiosament irregular.
Semblants
Més de 1500 hotels a Catalunya ja son halal. A 70 no hi ha alcohol
El gihadista de Vallfogona volia anar a fer la guerra a l’estranger
MiniMuslim Camp introdueix la segregació religiosa a l’oferta de colònies a Catalunya
Més Percepcions de
Algú cala foc a una estàtua de la Verge durant la missa a la basílica de Guingamp (França)
Un institut de Logroño prohibeix el hijab
Predicador alemany: “Un musulmà no pot treballar en un supermercat”
Imam de San Diego: “Cada malson d’una Europa musulmana es farà realitat”
Una policia dels Estats Units presenta un escut amb lletres en àrab
Musulmà a botiguer de Houston: “Tens 30 dies per deixar de vendre porc, alcohol i apostes”
Detingut a França un noi de 17 anys amb plans seriosos per matar no musulmans
Imam del Canadà veu els infidels propalestins a punt per acceptar l’islam
Múrcia fa com Madrid i també retira el pla d’ensenyament d’àrab i islam del Marroc
La propietària de Campofrío crea la marca Halal Mola per arribar al públic musulmà
Les escoles públiques de Nova York sumen un festiu islàmic al calendari del curs 2025-2026
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
