Najat El Hachmi: “La societat catalana no ajuda les dones a treure’s el vel”
Najat El Hachmi denuncia el silenci i la falta de suport davant el fonamentalisme islàmic a Catalunya.
Najat El Hachmi
L’escriptora Najat El Hachmi ha estat entrevistada aquest diumenge 30 de març al programa Via Lliure de RAC1 amb motiu de la publicació del seu primer llibre juvenil: Els secrets de la Nur. Però més enllà del llibre, l’autora ha aprofitat per fer una denúncia contundent sobre la situació de moltes noies adolescents d’origen musulmà a Catalunya.
Najat El Hachmi va decidir escriure Els secrets de la Nur en veure que moltes nenes d’origen immigrant encara viuen el mateix que ella va patir fa dècades. Situacions com no poder anar de colònies, evitar la piscina o no sortir soles pel carrer continuen sent habituals. A través del personatge de la Nur, una nena que vol ser escriptora, El Hachmi dona veu a aquesta realitat silenciada. Denuncia una doble opressió: d’una banda, la discriminació de la societat d’acollida; de l’altra, el control i les restriccions dins l’àmbit familiar i religiós. Segons l’autora, aquestes nenes es troben entre “dos focs creuats”, i lamenta que la classe política i la societat en general mirin cap a una altra banda.
El fonamentalisme és feixisme
“El fonamentalisme islàmic és un feixisme”, afirma contundent. “És una manera de sotmetre les persones a dictats rígids, on tota la vida gira entorn d’una religió literalista.” El Hachmi insisteix que aquest islamisme radical no té res a veure amb l’islam tradicional: “És un islam inventat al segle XX.”
Segons l’autora, una de les derives més perilloses és convertir l’islam en l’única identitat vàlida per a les persones d’origen musulmà. “L’islam es converteix en una nació. Ja no és una creença personal, sinó un sistema de lleialtat absoluta.”
Segons ella, aquest islam radical ha segrestat la representació de la comunitat musulmana a Catalunya, i és qui domina les organitzacions i el discurs públic.
El vel com a eina d’opressió
A diferència del que sostenen molts discursos progressistes, El Hachmi rebutja frontalment l’ús del vel. “És un símbol del masclisme institucionalitzat en forma de religió”, diu. No és una peça de roba qualsevol, ni un signe d’identitat. És una eina de control, de submissió, una barrera física i simbòlica entre la dona i el món.
Un dels moments més punyents de l’entrevista és quan afirma: “La societat d’acollida no ajuda les dones a treure’s el vel.” I ho diu en un context de normalització del vel islàmic a Europa, que considera hipòcrita: “Si no pots treure’t el vel lliurement, llavors no és una elecció.”
Les prohibicions que aquestes nenes reben —anar de colònies, banyar-se, vestir-se com volen— sovint es justifiquen en nom de la religió o la tradició. Però el que realment hi ha al darrere és una forma de fonamentalisme que no només no rep oposició, sinó que troba una complicitat còmoda en el bonisme polític i institucional.
El silenci còmplice del progressisme
La denúncia més greu arriba quan parla del preu personal que ha hagut de pagar per expressar les seves opinions. “A mi m’han assenyalat públicament per islamofòbia”, explica. “He de prendre moltes precaucions. No sóc el Salman Rushdie, però vaig amb compte.”
Per a moltes noies d’origen musulmà, créixer a Catalunya no significa ser més lliures. Al contrari: sovint viuen atrapades entre dues parets. Una, la de casa seva, que els imposa normes diferents de les dels seus germans homes. L’altra, la d’una societat que no s’atreveix a defensar-les. “El lloc on t’hauries de sentir més segura —la família— et limita. Però la societat que t’hauria de protegir, calla”, denuncia l’escriptora.
“El bonisme condemna la dona musulmana al paper que volen els islamistes”, afirma El Hachmi. Segons ella, una part important de l’esquerra i de les institucions catalanes ha preferit no incomodar els sectors islamistes en nom del respecte cultural. Això, lluny de protegir la diversitat, perpetua el masclisme i la segregació.
Ella no parla des del desconeixement ni des de la intolerància. És musulmana, ha crescut envoltada de fe, però també de pressió patriarcal. Per això es mostra contundent contra l’ús del vel entre les nenes i adolescents: “En el món musulmà, com més gran et fas, menys lliure ets. El vel no és el principi de res. És el final”.
Les dues parets: la casa i la societat. Una societat que no ajuda a res.
El fonamentalisme no ve de fora
El Hachmi trenca un altre tòpic: el fonamentalisme no ve de fora. Neix i es consolida aquí, a les ciutats, als barris, a les associacions. “Al meu poble, al nord del Marroc, el fonamentalisme era vist amb recel. Quan van arribar els barbuts que volien prohibir la música, la gent els rebutjava. Aquí, en canvi, se’ls ha donat veu i representació.”
Avui, a Catalunya, les organitzacions que diuen representar els musulmans estan, en molts casos, dominades per sectors islamistes. No només controlen el discurs religiós, sinó també el social. Són els qui assenyalen, marginen i expulsen a les dones que, com Najat, es neguen a acceptar els rols imposats. “Jo no soc el Salman Rushdie, però vaig amb compte”, admet.
No pensa callar
Per Najat El Hachmi, la batalla és cultural, educativa i política. Cal valentia per trencar silencis, per defensar drets universals, per denunciar el masclisme vingui d’on vingui. “El fonamentalisme islàmic l’he conegut aquí, a casa nostra. I el més trist és que moltes de les dones que en volen fugir no troben ni tan sols una mà amiga a l’altra banda.”
Els secrets de la Nur explica la història d’una nena de 12 anys que vol ser escriptora i que comença a adonar-se de les injustícies que l’envolten. “És la meva manera de continuar lluitant”, diu l’autora. “Jo seguiré escrivint llibres.”
El nom Yahya s’enfila al top 100 al Regne Unit després de la mort del líder de Hamas
L’islamisme a l’Àfrica ja ha matat més de 150.000 persones en 10 anys
Crit d’Allah Akbar a Dublín i policia apunyalat
Ex-primer ministre del Marroc diu a les nenes que “és millor casar-se que estudiar”
El Regne Unit publica una oferta laboral d’ Administrador de la llei Sharia
Terror en un vol d’EasyJet a Escòcia per crits de “Al·là Akbar” i “avui morirem tots”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
