Els musulmans francesos més joves son més religiosos, radicals i conservadors que generacions anteriors
El 74% dels menors de 25 anys consideren que la xaria ha d’estar per sobre de les lleis de la República.
Segons les enquestes realitzades per l’Ifop els anys 2020 i 2023, un 57% dels joves musulmans de França creuen que la llei religiosa islàmica hauria de tenir prioritat sobre les lleis de la República francesa. Aquesta dada representa un increment significatiu respecte al 2016, quan el percentatge era del 47%. L’augment més marcat es dona entre els menors de 25 anys, on el percentatge puja fins al 74% el 2023, en comparació amb el 47% que s’hi mostrava d’acord a l’enquesta de 2020.
Com més joves, més radicals
La diferència generacional és clara. Mentre que el suport a la primacia de la xaria disminueix entre les generacions més grans, en els joves es mostra una tendència oposada: a mesura que baixa l’edat, augmenta el rebuig a la jerarquia legal francesa en favor dels preceptes religiosos.
La nova generació de musulmans francesos, molts dels quals han nascut al país, sembla cada vegada més allunyada dels valors republicans, de la laïcitat i de la convivència que durant dècades havien estat l’orgull de França.
El pes creixent de la religió
El 78% dels musulmans a França consideren que la laïcitat, tal com s’aplica actualment, és discriminatòria envers els musulmans. Però quan mirem les franges d’edat, la percepció de discriminació augmenta clarament entre els més joves:
- El 89% dels musulmans menors de 25 anys creuen que la laïcitat és discriminatòria.
L’escola sota pressió
Les dades recollides per l’Ifop revelen una pressió creixent per adaptar el sistema educatiu als valors i pràctiques religioses d’una part important dels estudiants musulmans, especialment entre els més joves i practicants.
L’enquesta pregunta sobre la prohibició del vel, exempcions escolar i situacions amb que s’han trobat. Les dades son clares:
- El 81% dels musulmans menors de 25 anys s’oposa a la prohibició del hijab i l’abaya les noies. En canví, entre els majors de 25 anys baixa al 66%.
Les exempcions a participar de certes matèries com ciències, música, educació sexual o natació si entren en conflicte amb la religió també son més reclamades per les generacions més joves:
- El 48% dels menors de 25 anys joves recolzen el dret a no seguir certes matèries. Entre els 24 i 34 baixa al 31% però entre els majors de 35 anys només el 15% ho creu adequat.
L’escola, per a molts joves musulmans no és només un lloc d’aprenentatge acadèmic, sinó també un espai on es confronten pràctiques religioses, normes socials i conflictes culturals. Segons l’enquesta d’Ifop, els escolars musulmans i no musulmans han viscut situacions com:
- 59% han presenciat oracions dins del recinte escolar.
- 57% han vist alumnes rebutjant donar la mà a altres per motius religiosos
- 52% han vist noies absents de classes d’educació física o natació per raons religioses.
- 51% han escoltat comentaris homòfobs o masclistes justificats per la religió.
- 43% han observat exigències perquè es serveixin menús religiosos (halal, etc.) al menjador escolar.
- 30% han vist conductes excloents a la cantina envers alumnes no musulmans.
- 30% han presenciat rebuig a compartir activitats mixtes entre nois i noies per motius religiosos.
La fe per sobre la ciència
Un dels aspectes més sorprenents de l’enquesta d’Ifop de 2023 és la visió que tenen els joves musulmans francesos sobre la ciència. Lluny de mostrar-se com una generació oberta al pensament racional i empíric, una gran majoria continua posant la religió per sobre del coneixement científic.
Per a molts d’aquests joves, la religió no només guia la moral o la conducta, sinó que també és la font última de veritat sobre el món físic, la creació, i fins i tot les lleis de la natura. Les dades sobre els menors de 25 anys son clares:
- El 79% dels menors de 25 anys creuen que la religió té raó per sobre de la ciència si hi ha contradicció. La dada baixa al 69% entre els musulmans majors de 35 anys però segueix lluny del 19% de la població en general.
Aquestes dades contradiuen la idea que les generacions més joves són automàticament més secularitzades o obertes al coneixement científic
Tolerància religiosa al mínim
Tot i viure en una societat plural i laica com la francesa, una gran part dels joves musulmans mostra actituds de tancament o rebuig cap a altres religions i cosmovisions. Aquesta tendència queda clarament reflectida a l’enquesta d’Ifop, on es constata que el valor de la tolerància religiosa no és tan compartit com es podria esperar dins aquest col·lectiu, especialment entre els menors de 25 anys.
Lluny de mostrar una actitud oberta a la diversitat de creences, molts joves musulmans defensen una visió exclusivista de la fe, on només una religió pot ser vertadera i on les altres són ignorades, rebutjades o percebudes com a equivocades. Les dades tornen a parlar clar:
- El 75% afirmen que només hi ha una religió vertadera (la seva). Només el 17% de la població general defensa aquesta idea.
- El 60% no accepta matrimonis entre una persona musulmana i una d’una altra religió.
- Només el 48% dels joves musulmans escolaritzats afirmen estar còmodes tenint un professor o una professora d’una altra religió. Al 80% de la resta d’alumnes no els importa.
Adaptació de l’espai públic a normes religioses
Una de les fractures més visibles entre la comunitat musulmana i la resta de la societat francesa és la que es produeix a l’espai públic. Temes com el burkini, els horaris separats per sexe a les piscines municipals o el dret a vestir-se segons preceptes religiosos són exemples concrets on els valors religiosos entren en conflicte directe amb els costums de la resta d’habitants de França. Algunes de les dades son les següents:
- El 84% dels musulmans enquestats estan a favor que es permeti el burkini a les piscines públiques. En canvi, només el 26% de la població general francesa aprova aquesta possibilitat.
- El 81% dels musulmans defensen que les piscines municipals tinguin horaris reservats per a dones, per motius de religió o pudor. Només el 21% del conjunt de la població ho accepta.
Aquest suport a mesures religioses diferenciades és encara més alt entre els musulmans practicants, i entre els més joves, que veuen aquestes opcions no com privilegis, sinó com una qüestió de respecte i llibertat religiosa.
Un repte colossal per a França… i per a Occident
Les dades recollides al llarg d’aquest article no són només estadístiques: són el reflex d’un canvi profund que sacseja els fonaments culturals i institucionals de la societat francesa. Ens parlen d’una generació jove, musulmana i creixentment religiosa, que no se sent representada pels valors republicans ni per la visió laica de l’espai públic. Una generació que desconfia de la ciència, prioritza la llei religiosa per sobre de la civil, i no sempre comparteix principis universals com la llibertat d’expressió, la igualtat de gènere o la tolerància interreligiosa.
Però el desafiament va molt més enllà de França. El que avui es viu als suburbis de París o a les aules de Lió, pot ser el mirall del que viurà demà tot Occident: societats cada cop més diverses, on una part dels seus joves rebutgen la cultura majoritària i es refugien en identitats religioses tancades i exclusives.
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
