Els instituts públics pressionen els adolescents per fer el Ramadà
A la pressió familiar, de grup o legal dels països d’origen, s’hi afegeix la Generalitat amb promocions i exempcions.
Promoció del Ramadà de l’Institut Egara de Terrassa
Els instituts públics catalans s’han convertit en un element més de pressió per fer complir el Ramadà als adolescents catalans. Felicitacions, infografies, projectes i treballs sobre el Ramadà ja formen part del sistema educatiu català.
El Ramadà es presenta com una obligació pels alumnes
Si hi ha joves musulmans que no tenen ganes de seguir preceptes religiosos la Generalitat no els ajuda. La idea que es transmet a les aules és que no beure aigua ni menjar perquè és Ramadà és obligatori, ho tothom i és positiu fer-lo.
Tweet de l’Institut Pompeu Fabra que afirma que el dejuni és “per tots els musulmans”
La idea que el dejuni durant les hores de sol és obligatori surt del Departament d’Educació. En els materials que proporciona als centres per informar els professors sobre el Ramadà, es presenta com una obligació. Per tant, no deixa lloc a la llibertat personal.
A la infografia s’hi afirma que el Ramadà és obligatori per a tot musulmà d’ençà que arriba a la pubertat.
Infografia repartida als centres educatius de Catalunya
Els vídeos de l’Info K amb nenes velades
Entre els materials que recomana el Departament perquè visualitzin amb els alumnes a classe hi ha els vídeos del canal Info K sobre el Ramadà. En aquests vídeos gravats el 2022 s’hi veuen nens i nenes a la mesquita separats per sexe parlant de la seva experiència amb el dejuni.
Nenes catalanes amb vel expliquen com els va amb l’entrenament per fer el Ramadà.
Imatge d’un dels reportatges de l’Info K sobre el Ramadà
Les exempcions acadèmiques pel Ramadà
Les exempcions acadèmiques durant el Ramadà es basen en acords de cooperació entre l’Estat i la Comisión Islámica de España, regulats per la Llei 26/1992. Aquesta regulació s’aplica a escoles i instituts de titularitat pública o amb finançament públic, no necessàriament als privats sense concert. Els punts clau son:
Absència justificada: Els alumnes poden demanar no assistir a classe ni fer exàmens els divendres de Ramadà entre les 13:30 h i les 16:30 h. Els centres han de garantir que els alumnes puguin recuperar els exàmens o activitats avaluables afectades per l’exempció.
Festivitats religioses: També poden sol·licitar no assistir en dates assenyalades per la seva religió (per exemple, l’Aïdu l-fitr, la celebració del final Ramadà , i l’Aïdu l’adha, la festa del Sacrifici).
L’acord que regula les exempcions religioses és d’obligat compliment per part dels centres. A més, es recomana “flexibilitzar” l’educació física, canviar horaris d’àpats o crear espais tranquils per a alumnes en dejuni pel Ramadà.
El Ramadà a l’aula
A la xarxa xtec hi trobem mostres de treballs dels alumnes sobre el Ramadà: presentacions, vídeos o redaccions… El Ramadà entra a les aules de primària, secundària i, fins i tot, a les aules d’acollida.
Per exemple, l’Institut Escola El Viver de Montcada i Reixach hi mostra una redacció sobre el Ramadà d’un alumne de 2n de Primària (8 anys):
Redacció sobre el Ramadà d’un nen de 8 anys | xtec.cat
Joves que no fan el Ramadà
Alguns joves musulmans a Occident decideixen no fer el Ramadà perquè prioritzen un estil de vida més similar al dels seus companys occidentals. En un entorn on el dejuni no és habitual, poden sentir que aquesta pràctica els separa dels altres i optaen per no seguir-la.
A la xarxa hi alguns exposen la seva situació i responen als que els presionen perquè dejunin. Malgrat la pressió de la família, l’entorn o l’escola n’hi ha que defensen la seva opció.
Un exemple és la ticktoker @maebreinatiktok que afirma que amb pollastre halal jo respecto el Ramadà.
Els activistes contra el Ramadà
Als països musulmans el Ramadà és al codi penal. Menjar, beure o fumar és motiu de multes, presó o flagelació. Qui es salta les normes religioses s’exposa a insults, menyspreus i agressions a més de sancions penals a voluntat de la policia o el jutge.
Al Marroc i Algèria cada any hi ha detinguts per trencar el Ramadà. Segons quines zones, la vigilància és més o menys dura. En aquests dos països els joves que volen ser lliures organitzen pícnics per xarxes socials per desafiar la llei.
Un d’aquests moviments és el Movimment Alternatiu per les Libertats Individuals (MALI) del Marroc, liderat per la periodista Zineb El Rhazoui. Va desafiar el règim convocant altres joves a menjar entrepans a un parc per defensar del dret a no fer dejuni pel Ramadà.
Per aquesta acció van ser detinguts, multats i empresonats. Es va presentar l’acció del grup a la societat com un complot organitzat per Espanya.
Aquesta lluita i altres per exigir reformes al Marroc van fer que El Rhazoui sortís del país amb l’ajuda d’una ONG noruega. Ara viu exiliada a França.
Joves musulmans catalans que mengen d’amagat
Molts joves musulmans catalans no volen saber res d’imposicions religioses que els compliquen la vida i suposen una barrera per a la integració. Per això, alguns mengen d’amagat i s’amaguen de la família i l’entorn.
No obstant això, la Generalitat a través del Departament d’Educació els trasllada la idea de que la societat catalana vol que facin el dejuni. No només els dona facilitats educatives sinó que en fa promoció en tots els nivells educatius i ho presenta com una “obligació”.
Més Percepcions de
L’avis clar a Europa sobre el terrorisme d’un ministre dels Emirats (UAE)
Pakistanesos ofereixen 50.000€ per decapitar Geert Willders
Terroristes pakistanesos volien decapitar blasfems a Barcelona
TV3 promou el Ramadà infantil amb nenes amb hijab i niqab
L’Ajuntament de Barcelona organitza “iftars” comunitaris per resar i menjar
Infiltrat a les mesquites de França: càstigs corporals, dona sotmesa, odi i radicalitat
Musulmans (homes) ocupen el carrer a Terrassa per resar
La gihad contra els gossos al Marroc per preparar el Mundial 2030
Els càstigs per no complir el Ramadà: codi penal i control social
El Marroc castiga amb presó trencar el dejuni del Ramadà
Lleida, Premià, Cubelles, Altafulla i altres ciutats inclouen el hijab al cartell del 8M
Les concessions de Lleida a l’islam: hijab pel 8M, halal i mesquita
