Els càstigs per no complir el Ramadà: codi penal i control social
Multes, presó i càstigs físics es combinen amb una forta vigilància social per garantir el compliment del Ramadà
El Ramadà és un dels cinc pilars de l’islam i implica una abstinència rigorosa de menjar, beure, fumar i tenir relacions sexuals durant les hores diürnes.
Les conseqüències de no complir aquest precepte varien significativament segons el país, amb sancions que van des de la desaprovació social fins a càstigs físics severs. L’aplicació de sancions legals demostra com la religió i la legislació es confonen.
Estats com Turquia, Indonèsia i Tunísia tenen governs seculars, però la religió juga un paper important en la societat. Tot i que no hi ha lleis nacionals que penalitzin l’incompliment del dejuni, en algunes regions o comunitats locals poden existir normes no oficials o pressions socials que incentivin el compliment del Ramadà
En canvi, nacions com l’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Agfanistan o el Sudan, la xaria (llei islàmica) és la base del sistema legal. En aquests països, incomplir el dejuni del Ramadà en públic es considera una ofensa greu i pot comportar sancions severes.
La pressió legal per seguir el Ramadà
En molts països l’aplicació de les lleis és discrecional i pot variar segons la regió o la interpretació de les autoritats locals. Això provoca una incertesa sobre les conseqüències d’incomplir el dejuni en públic.
Jordània: Menjar, beure o fumar en públic durant les hores de dejuni pot comportar una multa de 50 dinars jordans (aproximadament 65 euros) i fins a un mes de presó. Les autoritats realitzen controls, especialment en ciutats com Amman, i els establiments comercials que serveixen menjar durant el dia poden ser sancionats o obligats a tancar.
Bahrein: La infracció del dejuni en públic es considera un delicte, amb penes de presó la durada de les quals depèn del criteri del jutge.
Tunísia: A Tunísia, no existeix una llei específica que obligui els ciutadans a observar el dejuni durant el mes de Ramadà ni que prohibeixi menjar en públic durant aquest període.
No obstant això, les autoritats han aplicat l’article 226 del Codi Penal, que sanciona els actes considerats “indecència pública”, per castigar aquells que mengen, beuen o fumen en públic durant les hores de dejuni del Ramadà. Els càstigs van des de multes fins a penes de presó.
Marroc: Al Marroc, l’article 222 del Codi Penal estableix càstigs per “qualsevol persona notòriament coneguda per la seva pertinença a l’islam que trenqui ostensiblement el dejuni en un lloc públic durant el Ramadà”. Les sancions poden ser presó d’entre un i sis mesos, a més d’una multa.
Tant la “notorietat” com la “ostentació” són conceptes subjectius i queden a criteri de la policia i del jutge.
Iran: Les autoritats iranians imposen sancions severes a aquells que trenquen el dejuni en públic. Les penes poden variar des d’una simple amonestació a la comissaria, multes, uns dies de presó i, en els casos més severs, flagel·lacions. No obstant això, la societat iraniana és relativament tolerant, i és comú veure persones bevent aigua discretament durant el dia.
Paquistan: Segons la Llei de Respecte pel Ramadà introduïda el 1981, menjar, beure o fumar en públic durant les hores de dejuni pot resultar en una pena de presó d’entre un i tres mesos. A més, els establiments que serveixen menjar durant el dia poden ser sancionats.
Brunei: Les sancions per trencar el dejuni en públic inclouen multes de fins a 4.000 dòlars de Brunei (aproximadament 2.700 euros) i fins a un any de presó.
Malàisia: Les lleis islàmiques estatals estableixen multes i possibles penes de presó de fins a sis mesos per als musulmans que no compleixin el dejuni. En cas de reincidència, la pena de presó pot duplicar-se.
Indonèsia: Tot i que a nivell estatal no hi ha càstigs per trencar el dejuni, la província d’Aceh, on regeix la xaria o llei islàmica, aplica fuetades als infractors.
El control extremista de l’Estat Islàmic
En territoris controlats per l’Estat Islàmic, les sancions per no complir el dejuni del Ramadà són extremadament severes. Els càstigs van inclouen flagel·lacions, penjar els infractors pels braços i tancar-los en gàbies metàl·liques.
Activisme en contra de les lleis restrictives
En diversos països, activistes i organitzacions de drets humans s’oposen a les lleis que imposen sancions per no complir el dejuni del Ramadà. Argumenten que aquestes lleis violen la llibertat individual i els drets humans bàsics.
No obstant això, en molts casos, aquestes veus dissidents enfronten repressió i persecució per part de les autoritats.
La hipocresia social del Ramadà
Moltes persones que no practiquen el dejuni en privat es mostren com a fidels devots en públic per evitar el rebuig social. Durant el Ramadà és freqüent que alguns locals venguin menjar en secret a musulmans que no volen dejunar. Aquesta doble moral és un reflex de la gran pressió social que existeix,
En conclusió, les sancions per no complir el dejuni del Ramadà varien àmpliament segons el país, des de la desaprovació social fins a càstigs físics severs. Aquesta diversitat reflecteix les diferents interpretacions de la llei islàmica i el grau de control social exercit en cada societat.
Més Percepcions de
L’avis clar a Europa sobre el terrorisme d’un ministre dels Emirats (UAE)
Pakistanesos ofereixen 50.000€ per decapitar Geert Willders
Terroristes pakistanesos volien decapitar blasfems a Barcelona
TV3 promou el Ramadà infantil amb nenes amb hijab i niqab
Els instituts públics pressionen els adolescents per fer el Ramadà
L’Ajuntament de Barcelona organitza “iftars” comunitaris per resar i menjar
Infiltrat a les mesquites de França: càstigs corporals, dona sotmesa, odi i radicalitat
Musulmans (homes) ocupen el carrer a Terrassa per resar
La gihad contra els gossos al Marroc per preparar el Mundial 2030
El Marroc castiga amb presó trencar el dejuni del Ramadà
Lleida, Premià, Cubelles, Altafulla i altres ciutats inclouen el hijab al cartell del 8M
Les concessions de Lleida a l’islam: hijab pel 8M, halal i mesquita
